 |
| El meu poble és de fang, i té els carrers eixuts per l'àrdua suor de tots els pobles. El meu poble és de serres i de pins, i de sinuosos camins on refilen sublims els ocells nouvinguts amb un flat de primavera. El meu poble és sec i àrid, però quan plou a cada rasa brolla un rierol i els peixos tornen. Amb l'aire fresc del matí canta un rossinyol, el vent dissipa la tristesa i fins i tot, a l'hivern, la neu fon l'enveja. (Fragment) Joan Graell i Piqué. Un llapis com el vent, 1997 |
 |
Les clares rutes del teu cos i el vent
a les terrasses altes de la nit.
Miquel Martí i Pol
És bell el paisatge del teu cos,
tan bell
que la llum del sol, quan s'hi reflecteix,
desprèn una flaire de complaença.
Tan bell
que els poetes novells
encara no coneixen les paraules
adients per descriure'l,
i els més avesats no gosen rimar-lo.
(Fragment)
|
A la Núria, amb qui
comparteixo el plaer d'estimar.
A les ales del capvespre
l'amor és un orfebre de llum.
El goig es fon amb l'ésser.
De tots els plaers, només l'esclat
dels sentiments damunt la pell
ens domina amb la força
de l'esglai immutable: nat
com el foc, el desig s'afua
cor endins; i la natura encesa
del seu joc ens allibera
l'esperit.
A fora, la nit
obre, clara i serena,
una via d'accés als astres.
I la lluna mai s'acaba.
|
