Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escriure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escriure. Mostrar tots els missatges

17 de novembre 2026

Ves-hi!

         Què fem aquí, oh cor meu,
en aquest bosc tot ple de destrals?
                           XAVIER BARÓ



Tu que has vingut amb la llengua tan llarga.
Tu l'amor, tu l'error, tu la mort, tu l'imant, tu l'esmena.
Tu que a l'escriure li escoltes la bèstia.
Tu l'estrip, l'atrevit, mal llegit, parallamps, la tempesta.
Tu que el seu riure te'l mires després.
Tu la por, tu l'estrany, tu de lluny, tu parint, tu i un altre.
Tu que si és negre t'hi tires de cap.
Tu xaman, sense deu, tu petit, l'infinit, tu l'escàndol.
Tu que no hi vius a cap casa primera.
Tu que hi ets, tu la mà, tu amb el món, tu ferit, tu que els parles
ーllunes fan, lluna desfan, la lluna es venenー
a tu et temen, a tu sense creu i amb una estrella.
Però canta'ns! Anem-hi!




Blanca Llum Vidal. Amor a la brega. 2018. P. 63

Postfaci de Mercè Ibarz.

28 d’octubre 2026

Nodesnonar

Si la mort et ve a prendre el teu fill
quan encara és un sac dins de l'úter
petit, el desprens amb el cony
i el reculls, gatzoneta, amb les mans.
Feu un puny atordit.

Si un mal home et ve a prendre la bossa
amb la clau, el telèfon, estalvis...,
te l'arrapes, berruga a les mans,
la bossa de pell. I la coves al pit.

Si el futur et ve a prendre la llum
dels records, els escrius al dietari
amb cinc dits arrupits fent escala de mà.
I els abraces, els mots en la nit.

Però si els voltors planen per prendre't
allò que no pots retenir
amb aquestes dues mans de dona
sola amb fills, ¿què fas per defensar-ho?
¿Hi poses la resta de la carn?
Les cames estirades, els braços
en creu, l'esquena l'obres com una
pista d'aterratge, les urpes llargues...
¿Com te'n surts per protegir aquesta llar
que et volen prendre si no la pots abastar
ni amb el cos sencer?

¿Caldran potser altres cossos
que l'apamin pujant tanca de palmells?
Caldran.

Caldrà potser encongir-la, aquesta casa,
per saber així embolcallar-la com el fill,
com la bossa i els records. Quin gran consol
estrènyer amb les mans allò que és teu i estimes.
Caldrà potser arrupir-la, aquesta casa,
convertir les parets altes en pedreta filosofal.
Concentrar-la al puny: llaor de casa, brot
de casa, fruit petit de casa,
palleta d'or de casa, caseta, capseta,
i així fer resistència de recer, recolliment.
Fer la revolta, amb aquest puny
que va ser adés una mà estesa.



Gemma Casamajó i Solé. Domèstica maragda. 2022. P. 30-31

Toponímia domèstica i Endreces de Gemma Casamajó i Solé.

06 d’octubre 2026

El teu nom, entre somnis

Els teus cabells, devesa cap al tard,
el vent fa voleiar. I per les venes,
glops somnolents o embats a les esquenes,
els rius aviven el teu cor gallard.

Alces uns ulls com campanars, esguard
que fa més viu un llarg record de penes;
amb rostre adust, altiva m'asserenes
quan estic sol o quan em sé covard.

I mira que et puc fer retrets quan pinto
la teva imatge, pedra preciosa,
perquè també el desdeny perviu estona:

M'has volgut sempre infant, potser gelosa,
i ara he crescut. Diré el teu nom, Girona.
(Somric amb tu escrivint això i llegint-ho).


De: La ciutat viva.


Albert Rossich



Es troba en el llibre:

La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005. P. 182

Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.

Il·lustracions de Mercè Huerta.

24 d’agost 2026

Creences

Crec en el nom del meu pare
i sobretot crec en el nom de la meva mare,
crec en el dia
i sobretot crec en la nit,
crec en les indefinicions del Diccionari General de la llengua Catalana,
crec que el color de les flors
no és el color de les flors
ni és el color,
crec en la mort i crec en el somriure,
crec en la Via Làctia
i en les aurores seminals,
crec en la desesperança,
crec en el càlcul infinitesimal,
crec en els llops i crec en els anyells,
crec en l'atzar, que és com no creure en res,
crec en els virus i crec en els microbis,
crec en alguns poemes,
crec que la set és el nostre baptisme,
crec que la por mata la llibertat.
No crec en mi
però crec en el que escric.
Crec que demà és un dia d'ahir.
Crec que un final és un final, un punt.



De: Magnicidi (2022)


Eduard Sanahuja



Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 73

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.

M'agrada més

M'agrada més
escriure cartes a persones mortes que no pas a persones vives. Els morts
escolteu més bé. Les mares no us moriu mai. Us transformeu en
sang púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.


__________________________________________________________


Gústame máis
escribir cartas para persoas mortas que para persoas vivas. Os mortos
escoitades mellor. As nais nunca morredes. Transformádesvos en
sangue púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.



De Camuflaxe (2017)


Lupe Gómez


Es troba en el llibre:

40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2025. P. 46-47

Traducció d'Eduard Velasco.

15 d’agost 2026

Om

 (a Court Green, North Tawton, Devon)

                                              L'amor és una ombra
                                                            Sylvia Plath


I tu, carcellera, vola
sense ales sobre l'aigua!
Si vols viure riu.
Si vols viure calla.
Fulla verda a la parpella.
Pedra, no.
Repeteix-t'ho cent vegades.

Quanta soledat veuràs, dins la llibertat d'un altre!
Quanta immensitat t'encegarà, sense lluentor ni mel!

T'he vist passar,
sortint i entrant de casa, i m'has encomanat la mort
en bucles verds d'espai i temps.

He vist un om, sense ales sobre l'aigua.
Ombra bellugadissa, sense ales sobre la làpida.
T'escriu poemes d'amor.



Núria Busquet i Molist
Cardedeu, 1974
Inèdit, 2019



De: De arboribus



Es troba en el llibre:


Dones, arbres i poesia. 2021. P. 196

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

24 de juliol 2026

Llegir en temps de vacances

Ara que les vacances ens fan el camí pla
i no cal treballar per guanyar-nos la vida,
és el moment més adient per oblidar
la pressa i el destorb, l'afany i la mentida,
i obrir de bat a bat el dolç imaginar.

No hi ha com un captard vora el mar encalmat
per començar el viatge d'una excitant lectura
sobretot quan l'autor no escriu enderiat
ni per cap obsessió, ni per cap amargura,
ni pretén ser la veu de cap divinitat.

Pura veu, sense pors, sense odis, sense res
que s'assembli de lluny a cap impuls primari,
pura figuració que vol un cor desprès
per ser rebuda i per, després, voler tornar-hi,
com fa un amant amb llibertat i compromès.

No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir
sense esperar cap més plaer que el mer viatge,
cap recompensa externa, sinó només sentir
com se'ns omple de llum el nostre ocult paisatge,
el que portem a dins i crida per sortir.


De: Marginalia


Salvador Oliva. Poesies reunides. 2022. P. 236

"A manera de pròleg" per Salvador Oliva.

02 de juliol 2026

Infinits universals

Si penses que ets petit i que el somriure
encara no és per a tu, que et cal saber
com envestir el futur que tu vols ser,
afanya't a alenar, sumar, fer viure.
Si creus que cal llaurar, que cal escriure
mil somnis cada dia per poder
trobar el desig exacte, el sant voler,
practica'ls per morir, glatir, reviure.

Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
Lluitar, boixar i no doldre's ni acatar.
I esdevenir. I sí, desobeir.




Carles Rebassa




Es troba en el llibre:

Nit de poesia al palau : Barcelona poesia 2012 : 
XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2012. P. 9

Palau de la Música Catalana, 8 de maig de 2012.

Amb la col·laboració especial de Frederic Amat i Agustí Fernández.
Il·luminació i espai escènic: Cube.bz

28 de juny 2026

Totes

A la terra
de la meua llavor
li regale el ball fèrtil,
al sol de la llar el solc,
la cavitat,
el ball orgànic,
el buit que escarbe
amb més buit,
el que m'ompli
i em dona forma
del que soc,
llibertat, moviment,
cerque l'espai
per seure i escriure
el bé que m'acompanya,
l'ocre morat que ens acull;
hem lluitat i recollim els fruits,
la bonança em sacseja els braços
amb música i l'aigua em balla el tempo,
trec fora el dolor de totes, de totes.


De: Llum als arbres


Isabel Garcia Canet. Els afores. 2025. P. 40

Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia dels LIII Premis Octubre, l'any 2024.

26 de juny 2026

Mentre segueixin passant

 «Woman breathing, just an ordinary
   woman breathing.»
                   SHARON OLDS


Mentre segueixin passant
concentrats
i sense desesperació
els trens d'Öresundstâg,
mentre dia rere dia
el futur sigui el lloc
on vaig estar tan sola,

no tindré cap perspectiva
de la cendra.

Avui respires la ciutat
on vas creure que hi havia
una altra realitat i te'n vas sabent
que cap altre foc no podrà
cremar-te mai més.

No t'amoïnis,
no fugis, no cridis,
no ploris si descobreixes
que amb el pas del temps
no has escrit res més que silencis.

A fora t'esperen
tots els retrunys del món.



De: # 2. intrusa a Babel


Raquel Casas Agustí.  El foc dels heretges. 2025. P. 71-72

Epíleg de Lídia Gàzquez.

XL Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2025.

13 de juny 2026

Fer camí

De la terra soc hoste,
mineral filla, amalgama
de les seues arrels, les meues,
camine i cerque la joia austera,
la joia plena de totes elles
i de tots ells, que m'ensenyaren
a assaborir el fet d'escriure
i de llegir el seu llegat i relligar-lo,
a parir a poc a poc, volent-me,
fent aquest camí de la vida
en la meua llengua: la paraula.




Isabel Garcia Canet. Els afores. 2025. P. 16

Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia dels LIII Premis Octubre, l'any 2024. 

31 de maig 2026

Viure i veure

Tant de bo visquis més i hi vegis.
Sempre em renyaves per les coses que pensava
i deies que tenia el cap «ben ple d'idees fosques».
Sé que no et canses mai del riure i l'alegria,
per tu tot l'any és primavera,
i cada dia és Pasqua!
Els mals del món són lluny de tu,
tens el cap fresc, i també el cos...
I et vull dir que tant de bo visquis més i hi vegis.
Hi ha homes que, quan passes, et llacen flors sota els peus,
i d'altres que escriuen el teu nom a l'escorça de tots els arbres.
No has conegut mai el pes de la solitud,
perquè tens gent al voltant que canta dolçament la teva bellesa.
Ser el tema del seu cant és més dolç que el nèctar... però vigila!
Arribarà un temps que colliràs l'insult d'aquella boca que un cop et va lloar.
Arriba un temps que un estén les mans esperant un cos bonic i, en canvi,
                                                                                    abraça un vent fred.
Arriba un temps que un malgasta els dies amb el desig no satisfet i l'espera eterna.
Et dic que tant de bo visquis més i hi vegis.
Tu, l'amant de la felicitat
que caça papallones al jardí,
que es mira el món com un paó amb les plomes ben estarrufades.
Que no t'enganyi el cant del trobador enginyós,
la vida té espines, com el porc espí.
T'ho dic: tant de bo visquis més i hi vegis.



Bewketu Seyoum


Traducció de Jordi Fité.

Text en amhàric i català.



Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 35

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz.
Disseny de so: Alejandro da Rocha.

12 d’abril 2026

Poètica

Podrà passar la lluna mentre escric el poema.
Ètica és saber. Coneixement.
Poètica és ser. Revolució.
Són el mateix. Ética i poètica.

Poesia: s'oblida el combat, perdura l'estratègia.


De: Les nits perses



Joan Deusa. Ítaca arrasada. 2025. P. 45

Pròleg de Juma B. Barratxina.

Premi Jocs Florals de Barcelona 2024.

19 de març 2026

L'isard

I com l'isard camines, puges,
fugint de tota cosa dita, escrita,
de tota cosa tot just tocada.
I com l'isard ets la bellesa
la immanència dels llocs । el pas del temps que no passa.



De: u. les moltes nits


Meritxell Cucurella-Jorba. Verticalitat i delinqüència. 2021. P. 20

Endreça de Meritxell Cucurulla-Jorba.

Epíleg "El poema: un lloc per viure" de Biel Mesquida Amengual.

Nota: Alguns poemes de Verticalitat i delinqüència s'han convertit en cançó.

28 de febrer 2026

La mort ens elimina

La mort ens elimina ーperò la idea
d'aquesta mort és el que ens pot salvar.
Qui són els déus de la nostra odissea,
quins sacrificis hem de preparar?

Si ens fos predit, de forma decidida,
que el món s'acabaria d'aquí a un any,
amb quina ràbia, amb quina set de vida
faríem el que fem, amb quin afany

voldríem de seguida veure els pares,
pobrets, convidaríem a sopar
amics de qui havíem odiat les cares,
no deixaríem res per l'endemà;

podríem fins i tot escriure un llibre
o fer un viatge pertot arreu d'un vol...
Però afortunadament tothom és lliure
de perdre el temps i la raó com vol,
i som com una dona provinciana
que va a París i compra porcellana
barata, i s'avorreix, s'enyora molt.


(Inèdit)


De: El Principat



Xènia Dyakonova


Es troba en el llibre:

Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013. P. 58

A cura de Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig.

Pròleg de Montserrat Abelló.

29 de gener 2026

La noia escriu

 24

La noia escriu com qui s'aixeca.
Per ara hi creu, voldria creure-hi.


25


Consolen el món
esquelles i címbals.


26


Al fons del text s'obren
els pètals i els homes.


27


Pel veïnatge dels pits
es propaga la parla.


28


Em pleguen els genolls amors petits,
les portes de la llum, flor comestible.



Chantal Poch. Cremaven. 2023. P. 34-38

26 d’octubre 2025

La frase immutable

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar,
i ara és el riu un sediment de pedres.
Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir,
i ara és la terra que va arruïnar una ciutat.
Tot el canvi del món en un frase immutable.
I ningú no pot escriure la vida
dues vegades en la mateixa paraula.



Vicenç Llorca



De: Atles d'aigua. 1995

Premi Vicent Andrés Estellés, XXIV Premis Octubre.


També es troba en el llibre:


Vicenç Llorca. Cent poemes : antologia poètica (1984-2023). 2023

Pròleg: Poesia, un cant a la vida,  de Montserrat Rubinat.

Introducció: Invitació a la lectura de Vicenç Llorca.

Bibliografia creativa essencial.

30 de setembre 2025

Tendres

                 A les dones que perseveren
                                            i escriuen.
               Especialment a Joana Creus.


Tendres
les fulles dels teus cabells
van adornant-me
la calma.
En aquesta hora de la tarda,
quan ni la pressa pesa
i s'esberlen les anous
ciment endintre,
el vent camina.
Cada dia fa més llarg
aquest temut silenci
d'esperar-nos ben dretes...
Quan sentirem els nostres
noms de dona
dins les parets del vent
retrunyint,
s'aturaran fins i tot
les cues de les sargantanes.
I les salamandres riuran ben grogues.




De: IV. Aigua de pluja



Roser Domènech Oliva. Teixeixo cortines d'aire. 2010

Presentació d'Andreu Francisco i Roger, alcalde d'Alella.

1r Premi del 13è Certamen Alella a Maria Oleart.

19 d’agost 2025

Diferent

una ciutat instal·lada només com a poeta
només escriure només ser no doble només una
recórrer llambordes rebentades de necessitats obviades
tu sense cap mena d'escrit de vestit que no casi que no lligui
amb la teva identitat fonamental només




Mireia Vidal-Conte. Orlando natural. 2010

Pròleg de Meri Torras.

Postfaci de Rosina Ballester.

28 de juliol 2025

Nausica

Sense tu, no hi ha tornada. L'heroi,
que Homer va imaginar, s'enyora
dels teus ulls aquest ponent d'estiu,
mentre el sol declina sobre les platges.
Tots han pensat en ell, i a tu van oblidar-te.
És cert que a l'illa on et reclous
el temps sempre és més lent, i l'arena
s'estén com un tapís daurat
on desfilen les marees altes.
Per això et volen forta com el marbre,
digna en el teu paper de renúncia,
allunyada de l'amor que en altes platges
s'enyora del teu cos. Ignoren
que de nit ell s'oculta a la barca
i escriu, a cop de rem, un nom que l'aigua
calla. No saben que al morir la tarda
la teva solitud es vessa al mar.


Àngels Marzo


De: Les grues. 2009



També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 739

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.