Abans d'un lloc hi ha el seu nom. I encara
el viatge fins arribar-hi, que és un altre lloc
més discontinu i innominable.
Me'n recordo
del verd quadriculat dels turons,
del sol entretingut per les teulades a la llunyania,
dels ramats empentant-se per les senderes,
d'un gosset que es va aventurar al camí.
Anàvem o veníem?
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xumet [Antoni]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xumet [Antoni]. Mostrar tots els missatges
23 de juliol 2009
Abans d'un lloc hi ha el seu nom. I encara
Etiquetes de comentaris:
blau,
camins,
Pedreira [Maria do Rosário],
poesia de la memòria,
sol,
verd,
viatges,
Xumet [Antoni]
20 d’abril 2009
Al crepuscle
Separada del cos la llum
rastreja,
es confon amb la pluja.
Ha refredat, les gavines
s'ajunten als roquissars.
El gat s'agombola en el son.
Agafo un llibre, de sobte
un infant cau dels versos.
Un infant mort.
Eugénio de Andrade. Ofici de paciència, 2008
rastreja,
es confon amb la pluja.
Ha refredat, les gavines
s'ajunten als roquissars.
El gat s'agombola en el son.
Agafo un llibre, de sobte
un infant cau dels versos.
Un infant mort.
Eugénio de Andrade. Ofici de paciència, 2008
Etiquetes de comentaris:
Andrade [Eugénio de 1923-2005],
crepuscle,
infants,
llibres,
pluja,
poesia bonica,
Xumet [Antoni]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)