El cor és
un llac de sang.
La carena del vaixell,
la quilla del somni.
Invoco la nit
perquè em parli
i porti, en la claror
flonja de l'alba, el record
despullat d'algues.
Montserrat Abelló. L'arrel de l'aigua. 1995
El cor és
un llac de sang.
La carena del vaixell,
la quilla del somni.
Invoco la nit
perquè em parli
i porti, en la claror
flonja de l'alba, el record
despullat d'algues.
Montserrat Abelló. L'arrel de l'aigua. 1995
Al jardí plou.
L'herba és dreta:
petites agulles erectes,
antenes de la terra,
esponja negra.
I jo romanc callada,
profundament retreta,
amb els fils invisibles
de tot de vides tendres entre mans.
Dona, necessària com la pedra,
sempre endinsada en la terra!
Montserrat Abellò. Vida diària. 1963
Pròleg de Joan Oliver.
Empremta.
Tenacitat d'allò
més fràgil.
Misteri congriat
en la fugaç opacitat
d'una mirada.
Montserrat Abelló. Enllà del parlar concís. 2014
Pròleg d'Oriol Izquierdo.
Plaer de viure, d'estar
asseguda i contemplar
com cau la tarda.
Tarda d'un gris i lluminós
ara que el dia s'allarga.
I ser feliç com Epicur
amb el poc que vull
al meu abast.
I, en no esperar
ja res d'un més enllà,
no tenir por de la vida
ni de la mort.
Palafolls paraules prenyades. 2008
Edició a cura de Pitu Hernàndez i Selvaggi
Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.
Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps. 1998
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
Montserrat Abelló, dins,
Paraula encesa : antologia de poesia catalana dels últims cent anys. 2012
Edició de Pere Ballart i Jordi Julià.
Voldria ta ciència
JOSEP CARNER
Som nosaltres
que trasbalsem les paraules.
De sobte,
ens semblen buides,
com si sols els sentits
manessin i ja no poguéssim
plasmar cap gest,
sinó en el mateix gest.
Fins que, cansades, les mans
arriben a fer-se estranyes
i ja no ens queden
sinó els ulls.
Com si volguessin engolir
tot el desig del món.
(Fragment)
Montserrat Abelló. L'arrel de l'aigua, 1995
|