esplendorós i càlid
colors que sobten els ulls.
I en aquesta
cambra closa, ja sense
enyor submergida
cambra closa, ja sense
enyor submergida
en l'esguard
que es perd mirall enllà,
en el llom de tants llibres.
que es perd mirall enllà,
en el llom de tants llibres.
Amb la remor de moltes hores
ara premudes
en aquest moment,
ara premudes
en aquest moment,
en què el color verd
d'una sola fulla
de gerani que mou el vent
d'una sola fulla
de gerani que mou el vent
càlid i quiet d'estiu
m'omple de tendresa,
m'omple de tendresa,
de plenitud.
Montserrat Abelló. L'arrel de l'aigua. 1995
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada