Tant de bo no estimés ningú

Tant de bo no estimés ningú,
vaig dir, un d'aquests dies llargs.

Llavors ets una beneita,
va dir el vell coix
de la casa dels pobres.

Llavors ets una beneita,
va dir la dona jove
que vagarejava pels carrers
sense res, sense res.

Tant de bo no estimés ningú,
vaig dir, un altre d'aquests dies llargs.

Llavors ets una beneita,
va dir una cara arrugada
d'una casa d'ancians.
I va esclatar a riure.
Una pobra beneita!

Mary Oliver. Ocell roig. 2018

Traducció de Corina Oproae.

He heretat l'esperança

He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.

I de tots dos els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.

M'han dit que la naixença em dona drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i que per mi és com si el món sencer
girés entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.




D'Obra poètica, volum II.

Llibres del Mall, 1979



Miquel Martí i Pol. Antologia poètica. 1998

Pròleg de Ricard Torrents

Infantesa

No pas com el qui caça papallones

I les clava, isolades de la vida,

Orfes de la claror que les voltà

Vull recordar, infantesa,

La tremolor irisada dels teus dies.

Pels teus jardins, pels teus intactes boscos

I les fràgils ciutats de l'esperança,

Ben lliure hi vagaregi la memòria,

Entre la claror tendra

I daurada d'un temps d'ales i flors.

Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic,... 1990