D'una riba a l'altra,
els mots, com un riu,
van regant els arbres,
la terra, el món:
el viure hi germina,
pàgina fecunda,
natura feraç.
Trenats dir i ser.
Il·lustracions: Teresa Vall Palou
D'una riba a l'altra,
els mots, com un riu,
van regant els arbres,
la terra, el món:
el viure hi germina,
pàgina fecunda,
natura feraç.
Trenats dir i ser.
llit d'un riu que fou
i ara és còdol atrinxerat
d'un entretemps incert i precari
ara torneu, obreres del dir,
insuflant-me una melodia
que gosa regar la terra eixuta
deixeu-me que us abraci,
teixidores d'imatges,
amb esperança i sense rancor
com els dos ulls de l'òliba
que aixeca el vol al capvespre
resteu de costat: vers i raó.
El Raval, març del 2018
Marta Jorba. La remor, tan salada. 2023
Escolto les veus
del mar i dels pins
i del vent que passa.
Tot m'ho fan sentir,
tot m'ho saben dir
sense cridar massa.
Joana Raspall. Versos amics. 1998
Il·lustracions: Montse Ginesta
Si les roses no s'haguessin marcit i no ha-
guessin arribat les glaçades, i si no hagués
caigut aquí i allà algú a qui no vaig poder
despertar, no caldria més Cel que el d'aquí
baix - i si Déu hagués estat aquí aquest
estiu i hagués vist el que jo he vist - m'imagino
que trobaria superflu el Seu Paradís. No li
ho diguis per res del món, però, perquè
després de tot el que n'ha dit, m'agradarà
veure què ens construïa, sense martell,
sense pedra i sense ni tan sols un jornaler.
(Carta 185, a Elizabeth Holland, primers
d'agost de 1856?)
5
Emily Dickinson. Fragments. 2023
Traducció al català: Dolors Udina, 2022
(No era amor la mà
que t'ensenyava a caminar.
No era tendresa la cullera
que t'ensenyava el camí de la boca.
Deien:
Aquesta nena ens pertany
tenim tan poques coses!)
Antònia Vicens. Lovely. 2009
And if thou wilt, remember,
And if thou wilt, forget.
Christina Rossetti
CUCS
Et diran que no els agraden
els llibres que tant estimes
(en realitat, voldrien dir-te
que no els agraden els teus poemes,
o com respires, o el gest més innocent
o la teva mirada més simple).
T'ho diran i aconseguiran
que també tu et sentis un cuc
fent bon àpat del teu propi cadàver.
Et diran que no els agraden
les ciutats que tant estimes,
aquelles que ja són tu,
aquelles on, alguna vegada,
vas ser i vols tornar-hi
en un record inabastable.
T'ho diran i aconseguiran
que també tu odiïs llibres,
versos i carrers amb plàtans.
Et diran que no els agraden
cents de coses que, precisament,
encara pots estimar i ésser;
i t'ho diran el dia que et sentis
més esfondrada menys capaç
d'imaginar llibres, carrers i paraules.
D' «A favor meu, nostre»
Que el gos digués mèu-mèu-mèu
que la vaca li contestés cotx-cotx-cotx
i que
mentre la gata cantés piu-piu-piu
l'ocell fes com si un instrument toqués:
ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ.
Seria com una Torre de Babel*.
*La Torre de Babel és un mite descrit a la Bíblia
per explicar la diversitat de les llengües
La Pesolera : contes petits per a infants de +3 anys. 2022
Text dels poemes infantils: Maite Muns Cabot
Il·lustracions: Aina i Agnès Amblàs, ICRA-Art
Els meus cabells elèctrics
el meu cos crepitant
com un arbre
Anna DODAS
A la vora de la meva boca trista
els pobles esbalçaven la carn
que no sabien dir: les cases
enfonsades, llibres cremats
i en un pou,
cabells sense nom,
veus escapçades i fosca,
l'arna primavera.
La veu de l'arna, IX
Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021
Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau
Quan parla l'esperit, la llengua és sàvia,
esquemàtica, justa, sense adorns;
no li cal més que el simple monosíl·lab
per expressar l'essència d'aquest món.
Pot dir l'etern, amb DÉU i BÉ i MAL.
Ho descriu tot, amb LLAR i CEL i MAR.
Tot ho fa bell, amb FLOR i JOC i LLUM.
Ho dona tot, amb PA i OR i GOIG.
Posa mesura, amb MÉS o MENYS o PROU.
Dona valor, amb SÍ o NO! o VULL!
Marca dolor, amb DANY o SANG o MORT.
I diu turments, amb FRED o FAM o POR,
i l'absolut, amb MAI o RES o TOT.
Quan parla l'esperit, la llengua és sàvia:
enclou tot l'univers en dir TU i JO.
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021
Pròleg de Carles Duarte.
No em podia imaginar
que em trucaria un ocell
i em diria
que volem plegats per aquest món.
I encara que jo sense ales
i ell sense rostre humà
llegim en comú el moviment.
La lectura de l'existència.
Ewa Lipska. Eixida d'emergència. 2004
a punta de clar, a prec d'un embruix
desperto els meus designis
una branca de futur
en alquímics algoritmes
dalt del cel
remor...
qui diu?
un vol d'imprecacions contrasentit
signa l'aigua
la memòria de les fonts
l'espina d'una gruta matriarcal
urpant-se'm
Laia Llobera. Llibre de revelacions. 2020
Pròleg de Tònia Passola
¿Se n'aprèn amb els anys, de viure?
¿És, per contra, una cosa que s'oblida?
¿Al cor de la resposta, no deixar
de preguntar? La sang per dins circula.
En vaivé. Empata a zero.
Al cor, l'edat de la nafra incurable
que et fa i desfà és el cor mateix
que diu, a pel, ignot de consuetud:
la vida es viu vivint-la, i ves, i vine.
Perquè serà, respondre, la paraula
definitiva i irreparable que la mort
et guarda: la de no poder-la dir.
Ramon Boixeda. Les beceroles successives. 2020
LVII Premi de poesia Ausiàs March de Gandia
Es bada el cor de la ciutat en un sentiment volcànic,
les llàgrimes cremen com lava,
roselles de sang taquen el mosaic de Miró.
Una dalla sega la vida de vianants anònims
fins que en sabrem el nom.
Follia terrorista, diuen.
Potser crim d'estat.
Teresa Costa-Gramunt. L'any de l'estrella. 2021
The soul is not more than the body.
Walt Whitman
allò que he escoltat
tot allò que he vist
tot allò que he dit
allò que no he dit
els llibres que he llegit
els versos que he escrit
la gent que he estimat
això és tot el que tinc.
Begoña Chorques Fuster. Olor de poma verda. 2016
Il·lustracions de Miriam Bue Díaz
Pròleg de Luis Fuente Pérez
Marc Giró, quan siguis gran
no et creguis ni gens ni mica
de les coses que et diran.
Creu en el que trobis tu,
i veuràs —i cal cridar-ho!—
com l'Emperador va nu.
L'Emperador del mantell,
l'Emperador de l'espasa,
l'Emperador del martell.
Però guarda en el teu cor
l'esperança dels demàs
i dels ahirs, el record.
En un cor sempre d'infant
que aleni un cos fet i dret,
Marc Giró, quan siguis gran.
Lleida, 6 de gener de 1977
Josep Gomà. Cançons de Lleida i altres poemes : obra completa. 2013
Em dius que han mort
en accident de carretera
—sempre l'estiu
porta records amargs,
de fruita encara verda—.
Camps de Castella, y al andar...
Quanta tristor, en els teus ulls,
en el silenci d'aquests mots
que volen revoltar-se.
Ens abracem.
(Aquests dies tan blaus
i el sol de la infantesa.)
Xavier Macià. Del cel i de la terra. 2003
Guanyador ex aequo del I Premi Sant Celoni de Poesia.
Dins de la meua absurditat
i en veu molt baixa
diré, ara que puc,
que soc feliç,
fent un discret somriure
per a la posteritat.
Irene Verdú, dins,
Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013
A cura de Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig
un Sol d'hivern
i un Sol d'estiu
van sortir a passejar
per l'arenal
agafats de la mà,
i al vespre
es van fer un petó
amb gust de sal.
Al capvespre
la Lluna creixent
i la Lluna minvant
van fer un passeig
agafades de la mà
camí de la ribera,
i es van abraçar
perquè feia fresca.
En fer-se de nit,
una Lluna plena
va dir-li a l'orella
a una Lluna nova:
mai no estaràs sola.
—————————
No abrente
un Sol de inverno
e un Sol de verán
sairon de paseo
polo areal
collidos da man,
e no serán
déronse un bico
con sabor a sal.
No solpor
a Lúa crecente
e a Lúa minguante
deron un paseo
collidas da man
camiño do río,
e abrazáronse
porque tiñan frío.
Ao anoitecer,
unha Lúa chea
dixolle na orella
a unha Lúa nova:
nunca estarás soa.
An Alfaya i Imma de Batlle. Solejant. 2021
poemes: An Alfaya
il·lustracions: Imma de Batlle
traducció de Daniel Barral