S'obren les portes

S'obren les portes de la felicitat

els núvols han baixat
i el vaixell blanc navega a soles
cap a una mar

desconeguda

el cel avui és més

ple d'estels

i la lluna ens espera

somrient

et vull, Natura
perquè en sent plena
del teu cant

dolç i blau

plena de la teua dansa

màgica i misteriosa

plena de la teua llum
que a vegades ens cega
i a vegades ens ompli de pau.



Susi Fernàndez i Sempere

Es troba en el llibre:

Entranyes per a l'augur : antologia de jove poesia catalana al Baix Vinalopó. 1980