els núvols han baixat i el vaixell blanc navega a soles cap a una mar el cel avui és mésdesconeguda i la lluna ens esperaple d'estels et vull, Naturasomrient perquè en sent plena del teu cant plena de la teua dansadolç i blau plena de la teua llummàgica i misteriosa que a vegades ens cega i a vegades ens ompli de pau. Susi Fernàndez i Sempere, dins, Entranyes per a l'augur, 1980 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
23 de febrer 2013
S'obren les portes de la felicitat
Etiquetes de comentaris:
Baix Vinalopó,
Barcelona,
blau,
cel,
estels,
felicitat,
Fernàndez i Sempere [Susi],
llum,
lluna,
màgia,
mar,
natura,
pau,
poesia marítima,
somriure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada