Preàmbul

Voraç
devoro paraules
amb tenses mans
i ulls esbatanats

Amb set de miracles

I de sobte
el llapis als dits
la llengua esmolada

Obscenament
se m'obren
camps grocs
de pors fondes
que em cal abatre

Gisela Vicenç i Pasqual. Ofrena. 2019

Prefaci: Lluís Freixas Mascort.

Postfaci: Núria Pujol Valls.
Portada: Clara Gispert Vidal.

Fotografia biografia: Alba Alzina i Vicenç.

D'infants a infants

D'infants a infants, volen com les gavines
papers de bon omplir amb mots de pau
i d'amistat llunyana però encesa
amb resplendor de tants ulls innocents.

D'infant a infant, el llapis i el bolígraf
i el compàs, a milers, xics instruments
de vida i llibertat, en mans alades
fetes per a l'amor, per al treball,

no per a la guerra inútil i espadada.
D'infants a infants, amb adults al darrere
que no han perdut de tot aquesta nena:
l'esperança, el més bell dels estendards.

Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic, Kyparíssia, Carmina cum fragmentis : [1965-1990]. 1990

La pedra oberta

Primer esbosso amb llapis el que serà
el poema i després l'escric en tinta
sobre una quartilla.
Sempre procuro de sintetitzar.



Joan Brossa. La clau a la boca. 1997

Pròleg: Pere Gimferrer

Tot fent postals de Nadal

Retalls de cartolines,

          llapis de tots els colors

                     i també retoladors.

                     Paper de seda

                     i tisores...

Mare meva, quant d'enginy!

         Cada un dels meus amics

         tindrà una bonica postal

                       per les festes de Nadal!

Fragment.

Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal. 2009

Il·lustracions: Mercè Galí

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic

No l'adoren pastorets
ni hi van vells amb presentalles,
sinó ties i tiets.

Li regalen una ploma
que va ser de Ramon Llull,
i dos llapis i una goma.


2

Miquel Desclot. Auques i espantalls. 1987

Mil colors i una música

                        A Esther Boix

A la fageda
els colors es barregen,
quan cau la tarda.
Els teus pinzells recullen,
amb polsim d'or, la gràcia.

En la nit closa,
els faigs són alts i rectes
com el teu somni.
Un llapis fi dibuixa
el vol d'una libèl·lula.

Silenci d'ombra.
Al canyissar, una fresca
remor de sèquia.
Les teves mans escampen
mil colors i una música.

I no s'atura
el temps de l'alegria:
l'obra creada
contra la mort -que arriba
amb ales de corb, lentes.



Jordi Pàmias. El do de la paraula, obra poètica IV. 2010

He fet rodar la cadira

He fet rodar la cadira fins a la finestra
i he mirat cap enfora:
la pluja sembla que trenqui els vidres, el vent fa tremolar els
arbres,
però no es veu res.
La nit ha caigut sobre nosaltres.
Ens queda l'esperança del migdia de demà.

Més enllà dels límits del jardí, la foscor del cel
s'estén cap a les fronteres de la llum, eixamplant
els dominis de la claredat del que és intel·ligible.
He anat cap a la taula, he agafat llapis
i paper, i he començat a escriure:

"Han vingut uns amics, aquest matí, a veure'm"



Antoni Marí. Han vingut uns amics. 2010