boscana

boscana
la llum que s'arrela a la terra
s'infiltra a la roca i s'encén

s'envesca en els camins
després de transgredir
després de fer-se anhel




Laia Llobera. Boscana. 2018

Pr.: Lluís Calvo
Epíleg; David Fernàndez

LA NATURA

...

El llibre obert de la Natura, amb fulls

vivents i fascinants, si hom hi repara,

ens porta de la mà, com una mare,

i ens obre, internament, uns altres ulls:

uns ulls que reflecteixen la bellesa

d'aquesta universal Naturalesa.

(Fragment)

Lina Casanovas. Mel i fel. 1991. P. 50

Calaegos

                                    El bé és la conformitat amb la natura.


On abeuren les egos desbocades,
on corren les llebres i sangren els cans.
Aquí on canten les serps i només s'endinsen les fures.
On finalitzen les obres del mar,
on finalitzen les obres de l'amor
i natura n'és ben conforme...



Guillem Soler. Calaegos, 1991
Pr.: Blai Bonet

Reng d'arbres

Renglera vegetal que vetlleu el nostre descans.
Moreres obedients , inclinades per la força del vent,
vostra reverència silenciosa porta a ajuntar mans,
agenollar neguits, inclinar temences i calmar la ment.

Sota aquest porxo de fusta els meus ulls escolten
i guaiten mes orelles els diàlegs dels ocells.
Aquest embolcall sonor bressola els anhels
que agiten sovint els que com jo temen.

Enfilall de fantasmes invisibles, muts que eixordeu;
sereu arrabassats, fosos com la neu
per la tramuntana decidida, agosarada,
d'una valentia ferma com flamarada!!


Francesc Xavier Simarro Montané. Reng d'arbres.

13è concurs de poesia Miquel Martí i Pol, 2002

Boix Grèvol

Taca roja,
esperit verd
dins l'espai
     d'hivern
d'una fageda
             quieta.



Lola Casas, Verd, 2008 
Il.: Agustín Comotto

La Fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!




Joan Maragall. La Fageda En Jordà. 1960