sense amanir ni res.
Un pedaç de cel blau,
més olorós que el pa,
l'ombra que va guanyant
el fons de la vall,
i el crepuscle agafat,
amb un art de colors,
al pal gris d'un pollanc.
Fragment
Traducció: André Vinas.
Text en català i francès.
30 de juny 2014
Goig
Frueixo de beutat
sense amanir ni res.
Un pedaç de cel blau,
més olorós que el pa,
l'ombra que va guanyant
el fons de la vall,
i el crepuscle agafat,
amb un art de colors,
al pal gris d'un pollanc.
Fragment
Traducció: André Vinas.
sense amanir ni res.
Un pedaç de cel blau,
més olorós que el pa,
l'ombra que va guanyant
el fons de la vall,
i el crepuscle agafat,
amb un art de colors,
al pal gris d'un pollanc.
Fragment
Traducció: André Vinas.
Idíl·lics nius a platja oberta
Idíl·lics nius a platja oberta!
Dòlmens
curulls de petxines de festa.
Transport
tranquil de l'onada i del vent...
Catifa prenyada d'olors...
Símbols...
Lluna d'encens a la carena.
Avenc
d'amor: un afalac sincer.
Josep E. Dallerès. De tu a tu. 1990
Dòlmens
curulls de petxines de festa.
Transport
tranquil de l'onada i del vent...
Catifa prenyada d'olors...
Símbols...
Lluna d'encens a la carena.
Avenc
d'amor: un afalac sincer.
Josep E. Dallerès. De tu a tu. 1990
Xarranca
De la Terra al cel,un, dos, tres,... Sol.Saltem les caselles,Saturn i els seus anells.I el planeta roig,a peu coix.L'ull de Júpiter,fent córrer el palet.De la Terra al cel,fem la rotllana amb el sol.No toquem de peus a terra!
Joan Francesc Castex-Ey. La matriu : poesia, 2012
29 de juny 2014
Evocació de la dama del parc
Il·lumina el parc, donant-li un encant,
el teu cos gentil aquí torrejant,
tendre i desuet, dessota l'ombrel·la,
el profund repòs perdut, en topant
el dring cristal·lí que va repicant
una carretel·la.
Rosa Leveroni. Poesia. 1981
Pròleg: Maria Aurèlia Capmany
Pròleg: Maria Aurèlia Capmany
24 de juny 2014
Per escriure
Per escriure, a més de tècnica i passió,
fa falta disciplina.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
22 de juny 2014
Vall closa
A la vall closa del poeta,
de matinada hi canta el vent,
i entre les pedres, la fonteta,
amb un delit inconscient.
Allà, quin bàlsam porta l'hora!
El sol n'és l'hoste benvolgut,
oh, soledat inspiradora,
on mou la pluja un cant perdut!
Nostra finestra és blaupintada.
A estones brilla un mirallet
de fusa antiga i ben daurada
en la blancor de la paret.
I vas torcint emmirallada,
sobre el teu front, l'aire senzill,
ta cabellera humitejada,
i espessa com un camp de mill,
mentre la pluja al lluny remulla
la grogor fina d'un teulat,
i murmureja tota fulla,
inspiradora soledat.
Josep Sebastià Pons
(Illa de Riberal, 1886-1962)
A cura de Josep Maria Castellet i Joaquim Molas.
15 de juny 2014
Art
Amides l'horitzó,
camines cada gest de la matèria,
esquinces com un crit l'ordit de l'aire,
amanyagues les formes de la llum.
T'aferres a la pell,
a l'escorça de l'arbre,
de la terra,
al frec silent d'un núvol
o d'uns llavis.
Ressegueixes el tacte dels colors,
teixeixes mons insòlits,
hi esculpeixes uns ulls que has enyorat,
construeixes imatges que perduren,
desarreles el temps.
I creix del teu pinzell
com si et vessessis
un glop de mar, de vent o de saliva,
un somni
que uns altres ulls habiten.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009. 2010
Editor: David Jiménez Cot.
camines cada gest de la matèria,
esquinces com un crit l'ordit de l'aire,
amanyagues les formes de la llum.
T'aferres a la pell,
a l'escorça de l'arbre,
de la terra,
al frec silent d'un núvol
o d'uns llavis.
Ressegueixes el tacte dels colors,
teixeixes mons insòlits,
hi esculpeixes uns ulls que has enyorat,
construeixes imatges que perduren,
desarreles el temps.
I creix del teu pinzell
com si et vessessis
un glop de mar, de vent o de saliva,
un somni
que uns altres ulls habiten.
Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar : poesia 1984-2009. 2010
Editor: David Jiménez Cot.
Pròleg de Marie-Claire Zimmermann.
Sol d'estiu
Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
Editor: Jaume Coll
14 de juny 2014
Cada paraula
Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.
Joana Raspall. Batec de paraules. 2013
és un batec de vida
que vol donar-se.
Joana Raspall. Batec de paraules. 2013
10 de juny 2014
04 de juny 2014
El refugi del temps
El refugi del temps,
la terra que respira
amb un gest mineral.
Un horitzó de vida que flueix,
incessant, incansable,
de blat tendre onejant
contra els límits del cel.
A les mans duus
el nom de tots els dies,
l'esforç de fer anar l'eina,
la cura del ramat.
Guardes als llavis
el tast del pa
i el préssec saborós.
Aquest capvespre té una pell
que regalima una llum llisa.
La terra, fèrtil,
germina i creix.
VI
Carles Duarte. S'acosta el mar : poesia 1984-2009. 2010
Pròleg de Marie-Claire Zimmermann.
Edició de David Jiménez Cot.
01 de juny 2014
M'estim la nit
Demà no tinc feina
i tal vegada em desperti tard.
M'estim la nit,
perquè sé que tothom dorm
i que el carrer baixa buit de silenci.
M'estim la nit,
perquè de dia no es veuen les estrelles
ni se sent el soroll dels camions dels fems.
M'estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és...
és un llac d'aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.
M'estim la nit,
perquè la nit pot ser dia.
Andreu Vidal. Exercicis de despoblació. 1978
i tal vegada em desperti tard.
M'estim la nit,
perquè sé que tothom dorm
i que el carrer baixa buit de silenci.
M'estim la nit,
perquè de dia no es veuen les estrelles
ni se sent el soroll dels camions dels fems.
M'estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és...
és un llac d'aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.
M'estim la nit,
perquè la nit pot ser dia.
Andreu Vidal. Exercicis de despoblació. 1978
Subscriure's a:
Missatges (Atom)