Aquesta olor de mel que fan els camps,
aquesta olor suau i fonedissa,
vol dir, no que treballin els eixams,
sinó que ja floreix la ravenissa.
Sabeu?... la ravenissa: aquella flor
que ve darrera el xàfec, quan la trompa
dels vents saluda la tardor,
i el gras setembre ha desplegat sa pompa.
La ravenissa! - Aquella flor que escau
a l'erm eixut i al senderó de cabres:
que tan bé lliga amb la tendror del blau
i amb l'agonia displicent dels arbres.
Trinitat Catasús Les flors, 1988
Selecció: Eulàlia Valeri
Il.: Nenen Ruiz
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ravenissa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ravenissa. Mostrar tots els missatges
15 d’octubre 2017
La ravenissa
Etiquetes de comentaris:
arbres,
blau,
Catasús [Trinitat],
florir,
flors,
olors,
ravenissa,
Ruiz [Nenen],
saber,
Schulz [Katja],
senders,
suavitat,
tardor,
tendresa,
Valeri [M. Eulàlia (Maria Eulàlia) 1936-],
vent,
xàfecs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)