Flauta del tòtil:
La teva melodia
el somni vetlla
de la frescor amiga
en les hortes redoses.
RL 8 - 1952, p. 149
Rosa Leveroni, dins,
La tanka catalana. 2011
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hort. Mostrar tots els missatges
27 de juliol 2014
31 de desembre 2013
Record de Sóller (2)
 |
L'hort m'oferí refugi, dosser la verda branca
del taronger; en l'herba me vaig tombar; l'eixam
d'insectes, com espurnes, brunzia per la tanca,
i em feia pessigolles al front l'espès herbam.
Eren les verdes tiges profunda columnada;
filtrava, ran de terra, l'esguard per allà endins;
dansaven les corol·les de fulla acarminada,
com baiaderes entre pilars esmaragdins.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 2013
|
30 de juliol 2013
(natura a l'horta)
 |
| La pressa dels tàvecs aflama el palpís de les magranes. Ara la veu de l'alabatre, ara la veu dels maxil·lars ganuts, trasmuden de desig la por d'un tros de mà o d'un tros de grana massa dolç. Marc Romera. La pau del cranc, 2002 |
23 d’agost 2009
Autobiografia (Lu Iu)
Tinc un hort nou, d’unes dues mujades,
tres casetes de palla, que el temps ha malmenat.
I més salut, d’ençà de les males jornades.
Les nits són fresques, clares, a l’octubre daurat.
M’embriaga el vi lleu, però abans m’aclaria:
la meitat de les pàgines té el llibre, ja malmès.
I, al meu cor solitari, jo li dic, més d’un dia:
només has d’entristir-te quan ja no hi valgui res.
Marià Manent. Com un núvol lleuger : més interpretacions de lírica xinesa. 1967
tres casetes de palla, que el temps ha malmenat.
I més salut, d’ençà de les males jornades.
Les nits són fresques, clares, a l’octubre daurat.
M’embriaga el vi lleu, però abans m’aclaria:
la meitat de les pàgines té el llibre, ja malmès.
I, al meu cor solitari, jo li dic, més d’un dia:
només has d’entristir-te quan ja no hi valgui res.
Marià Manent. Com un núvol lleuger : més interpretacions de lírica xinesa. 1967
Subscriure's a:
Missatges (Atom)