entre passes que fem,
i fundar nous llocs
en la memòria infantil de l'estossec.
Caminar per sentir
el batec unànime de la tempesta.
Caminar per l'ànima que ens mena,
on som rebels, descendents del camí traçat,
l'au que porta el cuc al bec
per infantar vols poderosos.
i proclamar-ho, als quatre vents,
en la brutor d'un cos invisible,
i capgirar el grinyol de l'ample món,
per cremar les lleis implacables,
per dir farcell,
arromangar-se i ser.
amb la serenor d'haver estat passa,
de les durícies com a tresor,
per enutjar-se amb profit.
i tenir dret a la pluja dels altres.
i arriba a les paraules concretes
que ens defineixen.
braç i poble. I no fer tard.