Ara sent que m'habites
cada hora que passa,
plena ja de sentit
puix que plena de tu.
Marc Granell
Es troba en el llibre:
T'estimo... : més de cent poemes d'amor i de desig. 2002
A cura de D. Sam Abrams.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Granell [Marc 1953-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Granell [Marc 1953-]. Mostrar tots els missatges
26 de gener 2025
Ara sent
03 d’octubre 2024
Cançó de les mans
Hi ha mans que saben ser ocells o núvols,
àngels de neu dansant la nit més cega,
branques que acaronen el cel quan mira
amb ulls desconsolats, tan lluny, la terra.
àngels de neu dansant la nit més cega,
branques que acaronen el cel quan mira
amb ulls desconsolats, tan lluny, la terra.
Hi ha mans que són serps o coltells alçant-se,
verí que es fa riu desbordat i ofega,
muralla que tanca els camins que arriben,
i pesen com l'enyor en el cor pesa.
verí que es fa riu desbordat i ofega,
muralla que tanca els camins que arriben,
i pesen com l'enyor en el cor pesa.
Hi ha mans, però, cansades de ser mans,
de ser drap o martell, destral o rella
i volen ser l'oblit d'aquest malson
que no s'acaba mai i és fel i és pedra.
de ser drap o martell, destral o rella
i volen ser l'oblit d'aquest malson
que no s'acaba mai i és fel i és pedra.
10 de maig 2023
El cavall
Elegant, fort, fi, poderós,
camina, corre, vola, balla.
Negre, blanc, canyella, marró,
talla l'alè per allà on passa
amb bell pas, al trot o a galop.
camina, corre, vola, balla.
Negre, blanc, canyella, marró,
talla l'alè per allà on passa
amb bell pas, al trot o a galop.
Il·lustracions: Manel Granell
15 de desembre 2022
La dansa dels versos
Per fer un poema
necessito un vers
que sigui el primer,
que tingui el seu què,
que imposi el seu ritme
als versos següents
per tal que junts ballin,
sense perdre peu,
ja sigui un bolero,
ja sigui claqué.
Marc Granell. La dansa dels versos. 2009
Il·lustracions de Xan López Domínguez.
02 d’abril 2021
El camí cap a tu
El camí cap a tu
és tot verd i és amb sol
i a les vores li creixen
mirades i cançons.
Les cançons que cantaves
mentre et mirava jo.
Marc Granell. La vida que creix. 2015
Il.: Paulapé
14 de juny 2019
Dius
Dius mar
i dius veu,
i cel i muntanya
i pluja d'incendi
la nit retornant.
Dius terra
i dius homes
com arbres que esperen
un riu ros i sang.
Dius poble
i et dius.
Marc Granell. Poesia completa 1976-2016, 2017
Pr.: Francesc Calafat
i dius veu,
i cel i muntanya
i pluja d'incendi
la nit retornant.
Dius terra
i dius homes
com arbres que esperen
un riu ros i sang.
Dius poble
i et dius.
Marc Granell. Poesia completa 1976-2016, 2017
Pr.: Francesc Calafat
30 de maig 2019
Els dies
Cada dia és un nou dia
diferent i singular,
de cap a peus nou de trinca,
tot ell llest per a estrenar.
El d'ahir, ahir moria
i ja mai més tornarà.
Que demà vinga o no vinga
el de demà ningú ho sap
i si ve serà un nou dia
amb distints ulls i altre nas,
amb una boca distinta
i un diferent caminar.
Cada dia és un nou dia,
tot ell únic i especial.
De: La lluna que riu i altres poemes (1999)
Marc Granell. Poesia completa : 1976-2016. 2017
Pr.: Francesc Calafat
diferent i singular,
de cap a peus nou de trinca,
tot ell llest per a estrenar.
El d'ahir, ahir moria
i ja mai més tornarà.
Que demà vinga o no vinga
el de demà ningú ho sap
i si ve serà un nou dia
amb distints ulls i altre nas,
amb una boca distinta
i un diferent caminar.
Cada dia és un nou dia,
tot ell únic i especial.
De: La lluna que riu i altres poemes (1999)
Marc Granell. Poesia completa : 1976-2016. 2017
Pr.: Francesc Calafat
24 de desembre 2018
Ruta gastronòmica
A Benicarló carxofes
i a Vinarós llagostins.
A Borriana, taronges
i a Xàtiva l'arnadí.
A Xirivella les figues
i un parell de botifarres.
A Sueca, llonganisses
i dos o tres empanades.
A Gandia els figatells
i a Oliva coques de dacsa.
A Xaló un dolç moscatell
i a Dénia una bona gamba.
A Alcoi borreta olorosa
i a la nit café licor.
A Elx dàtils i arròs amb crosta
i a Xixona, tot torrons.
Marc Granell. El ball de la lluna. 2003
Il·lustracions: Manel Granell
i a Vinarós llagostins.
A Borriana, taronges
i a Xàtiva l'arnadí.
A Xirivella les figues
i un parell de botifarres.
A Sueca, llonganisses
i dos o tres empanades.
A Gandia els figatells
i a Oliva coques de dacsa.
A Xaló un dolç moscatell
i a Dénia una bona gamba.
A Alcoi borreta olorosa
i a la nit café licor.
A Elx dàtils i arròs amb crosta
i a Xixona, tot torrons.
Marc Granell. El ball de la lluna. 2003
Il·lustracions: Manel Granell
24 de maig 2018
Oda als peus
Grans o menuts,
amples o estrets,
grossos o fins,
lletjos o bells,
siguen com siguen
són tots els peus
dignes d'estima
i aplaudiment.
Som el que som
gràcies a ells:
ens fan anar
ràpids i drets
per onsevulga
que desitgem,
deixant-nos lliures
les mans per fer
treballs, carícies,
menjars, adeus...
Si no els tinguéssem
seríem serps
reptant per terra
sense més cel
que herbam i roques,
arena i fem,
o a quatre potes,
com els porquets,
sols menjaríem
el que trobés
per terra el nostre
bavós musell.
Per això un cant
de lloa, oh peus!,
us faig, encara
que els meus sigueu
menuts i grossos,
amples, lletgets,
i sempre un mal
m'estigueu fent
de mil dimonis
ben punyeters.
Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008
Dibuixos: Manuel Granell
amples o estrets,
grossos o fins,
lletjos o bells,
siguen com siguen
són tots els peus
dignes d'estima
i aplaudiment.
Som el que som
gràcies a ells:
ens fan anar
ràpids i drets
per onsevulga
que desitgem,
deixant-nos lliures
les mans per fer
treballs, carícies,
menjars, adeus...
Si no els tinguéssem
seríem serps
reptant per terra
sense més cel
que herbam i roques,
arena i fem,
o a quatre potes,
com els porquets,
sols menjaríem
el que trobés
per terra el nostre
bavós musell.
Per això un cant
de lloa, oh peus!,
us faig, encara
que els meus sigueu
menuts i grossos,
amples, lletgets,
i sempre un mal
m'estigueu fent
de mil dimonis
ben punyeters.
Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008
Dibuixos: Manuel Granell
13 de maig 2018
Vents
Bufa el vent de ponent.
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.
Jo vull que bufe, mare,
sempre el vent de llevant,
que la calor m'ofega,
no em deixa respirar,
asseca rius i fonts
i mata arbres i camps.
Jo vull que ploga, mare,
que estic assedegat.
Bufa el vent de ponent.
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.
Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.
Jo vull que bufe, mare,
sempre el vent de llevant,
que la calor m'ofega,
no em deixa respirar,
asseca rius i fonts
i mata arbres i camps.
Jo vull que ploga, mare,
que estic assedegat.
Bufa el vent de ponent.
Bufa el vent de llevant.
Si de ponent, calor.
Si de llevant, plourà.
Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008
Il·lustracions: Manuel Granell
10 de maig 2018
Terra d'asfalt
Quan ni un arbre quede
i no hi haja camp,
del cel ni una gota
de pluja caurà.
Si hi ha algun jardí,
de plàstic serà,
i sols menjarem
rajoles amb pa
fet amb el ciment
dur que sobrarà
d'alçar tantes cases,
tan altes i grans
que el sol, les muntanyes
i el mar taparan.
Quan siga la terra
un globus d'asfalt.
Oda als peus i altres poemes. 2008
i no hi haja camp,
del cel ni una gota
de pluja caurà.
Si hi ha algun jardí,
de plàstic serà,
i sols menjarem
rajoles amb pa
fet amb el ciment
dur que sobrarà
d'alçar tantes cases,
tan altes i grans
que el sol, les muntanyes
i el mar taparan.
Quan siga la terra
un globus d'asfalt.
Oda als peus i altres poemes. 2008
Poemes: Marc Granell
Il·lustracions: Manuel Granell
Llarg i prim
El meu país
és llarg i prim
com un vent fi
de primavera.
Quan ix el sol
és una flor,
que, tota d'or,
a espai desperta
entre la mar
de brea i sal
i el camp callat
de mel i ametla.
Quan ve la nit
se'n va a dormir,
tan llarg i prim,
sobre l'arena
daurada i fina,
sota la nívia
llum que li envia
la lluna plena.
Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008
Dibuixos de Manuel Granell
és llarg i prim
com un vent fi
de primavera.
Quan ix el sol
és una flor,
que, tota d'or,
a espai desperta
entre la mar
de brea i sal
i el camp callat
de mel i ametla.
Quan ve la nit
se'n va a dormir,
tan llarg i prim,
sobre l'arena
daurada i fina,
sota la nívia
llum que li envia
la lluna plena.
Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. 2008
Dibuixos de Manuel Granell
18 de febrer 2018
La poesia
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l'alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d'àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Marc Granell
21.03.18 Dia Mundial de la Poesia
i és el crit que desperta l'alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d'àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Marc Granell
21.03.18 Dia Mundial de la Poesia
01 de juliol 2017
Contra la desesperança
(Diàleg amb Guadalupe Grande)
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.
Marc GRANELL
Com si un alfabet fora
llindar de sol estricte
Com si la bellesa fora
equilibri damunt la llum
Com si la lluna fora
obscuritat definitiva i nostra
Com si un gest fora
tatuar banderes blanques a l'aire
Com si les paraules foren
encara la pell possible
Com si el silenci fora
regal eloqüent de les mans
Com si un bes fora
precís contra la solidaritat dels núvols
Com si la terra fora
precipici fèrtil d'ales
Com si els somnis foren
arrel imprevisible de l'aigua
Com si cada poema fos
un bosc on respirar
Begonya Pozo, dins,
Reduccions : revista de poesia. núm. 108 (març 2017)
23 de desembre 2016
Les valls d'Àneu
Enllà lluny,
enllà al nord
hi ha un silenci verd
que canta entre muntanyes
amb ulls blancs l'alegria
de l'aigua i de la pedra
quan les mans la desperten
i en fan casa i recer;
pregària.
Enllà lluny,
enllà al nord.
I un llarg camí de veus
i de cossos que saben
ser terra i cel i riu,
memòria i font
i alba.
Marc Granell. Poesia reunida : 1976-1999. 2000
enllà al nord
hi ha un silenci verd
que canta entre muntanyes
amb ulls blancs l'alegria
de l'aigua i de la pedra
quan les mans la desperten
i en fan casa i recer;
pregària.
Enllà lluny,
enllà al nord.
I un llarg camí de veus
i de cossos que saben
ser terra i cel i riu,
memòria i font
i alba.
Marc Granell. Poesia reunida : 1976-1999. 2000
Pròleg: Vicent Alonso
16 de desembre 2016
Somriu
SOMRIU la vesprada
quan somrius i em mires
i em dius les paraules
que em diuen l'amor.
S'encén la pell blava
de la nit de brises,
volcans i maragdes
si abrace el teu cos.
Versos per a Anna
Marc Granell. Poesia reunida : 1976-1999. 2000
quan somrius i em mires
i em dius les paraules
que em diuen l'amor.
S'encén la pell blava
de la nit de brises,
volcans i maragdes
si abrace el teu cos.
Versos per a Anna
Marc Granell. Poesia reunida : 1976-1999. 2000
Pròleg: Vicent Alonso
06 de desembre 2016
Homenatge a Camille Claudel
A Àfrica Ramírez
El cos no és el mur.
El mur és la carícia
que esborra la carn
que toca i la fa àngel,
corona o gesmil podrint-se en el silenci.
El mur és el silenci.
És llarg com el silenci.
És alt com el silenci.
¿Qui vol ser àngel?
¿Qui gesmil? ¿Qui corona?
Jo no soc jo.
Soc un exèrcit
de veus que escalen.
Jo soc un llamp.
Soc una escletxa.
Marc Granell. Poesia reunida, 1976-1999. 2000
El cos no és el mur.
El mur és la carícia
que esborra la carn
que toca i la fa àngel,
corona o gesmil podrint-se en el silenci.
El mur és el silenci.
És llarg com el silenci.
És alt com el silenci.
¿Qui vol ser àngel?
¿Qui gesmil? ¿Qui corona?
Jo no soc jo.
Soc un exèrcit
de veus que escalen.
Jo soc un llamp.
Soc una escletxa.
Marc Granell. Poesia reunida, 1976-1999. 2000
28 d’abril 2016
PONT-NEUF
Per a Anna
Era nou el món mentre plovia
mansament sobre el riu,
mentre hi queia
amb la pluja la llum d'abans de tu
i s'hi ofegava.
Marc Granell. Tard o d'hora. 2006
Era nou el món mentre plovia
mansament sobre el riu,
mentre hi queia
amb la pluja la llum d'abans de tu
i s'hi ofegava.
Marc Granell. Tard o d'hora. 2006
12 de setembre 2014
03 de novembre 2013
Anemones
Camina amb passos lents pel corredor
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)