Mires la tarda recollir la seva llum
per entre les fulles transparents, esgrogueïdes.
Queden algunes roses al roser cansat
alguns cants en la fronda.
El gat s'estira. fent l'indolent,
sobre el blau coixí de la poltrona
ratlles d'ulls vigilants atents al vol
de tot allò que es mou en la quietud de l'aire.
Giravolts del cor, de la memòria latent
pell bruna de finals d'estiu
préssec sucós menjat a mossegades
regalims dolços i veus incontrolades
dins el corrent de la sang.
La nit s'apropa lenta, encara càlida,
vola baix la falcilla i frega l'aigua
a la caça de l'insecte que busca la humitat.
Saps que vençut el dia no hi ha res millor
per poder calmar la set desmesurada
i et llances nua dins de la seda blava.
Josefina Vidal (Tàrrega, l'Urgell, 1932)
Es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019
Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.
Epíleg de Josep Borrell.
