Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvis. Mostrar tots els missatges

02 de gener 2024

Nus d'incendi

és la sort i l'esperança, tal volta la desgràcia,
                    la contradicció feta rosca
és el punt de trobada que destroba:
                    tensa les múltiples direccions
és el moment en què s'incendia la voluntat
                     d'una última i sentencial paraula
és el vermell del canvi i la transacció que batalla
contra el blau, color del cel, color del fat,
encara no s'ha dit la darrera paraula,
tan sols l'aglomeració sense pinacle
de tants nusos per esclatar:
llegir, enmig del fum, el fum mateix.




Irene Anglada. Nusos d'incendi. 2019

Epíleg: Gemma Gorga

20è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors

30 de desembre 2023

Tots els canvis

Hi ha plantes tropicals mortes de fàstic, les fem viure amb
neons ultraviolats. L'estàtica de les làmpades, la interromp
la fricció dels teus genolls. Dius que hi falta líquid sinovial:
sé que són els teus extrems tocant-se.

Constates que els nostres buits s'assemblen i que l'existir,
des d'ara, serà inventariar estepes.
D'entre totes les absències, recrees la colònia de cargols,
els fas créixer dins una bombeta.

Mentre reses, escric, perquè ens cal un ritual i només tenim
conceptes: el silenci, que ha pres la forma d'un glaciar i a
sota hi som nosaltres. Un forat, el sostre d'aquest teixit 
hidràulic, un paladar de filtracions i massa pèrdues.

S'alça un paisatge a les parets d'aquesta cova: l'hi has
dibuixat perquè l'horror vacui ens ha empès a omplir-ho tot.



Laia M. Llobera. Altres plagues. 2023

Pròleg d'Àlex Matas Pons.

22 d’agost 2023

Text

Allò que és definit com a «informació»
pot passar a ser «comunicació» gràcies
a un canvi de sentit dels límits. Podem
comunicar la nostra pròpia experiència
amb materials de pura informació. Vull dir
filtrar la subjectivitat a través de l'objectivitat.
O expressant la poesia amb literatura d'agència,
llenguatge administratiu o frases fetes.
Ben lluny del postsimbolisme o del realisme històric,
la transformació s'obté en l'acte de «mirar»,
i no pas amb la manipulació del llenguatge.



Nota: L'autor parteix de la diferència entre els termes 
«informació» i «comunicació». Una informació només
acumula coneixement, i una comunicació, a més, fa participar.


Joan Brossa. La memòria encesa : mosaic antològic. 1998

Pròleg de Glòria Bordons

25 de març 2023

Realitat i canvi

 Cada any, la terra, plena
de l'amorosa càrrega dels gèrmens,
passa del dolor mut  —el glaç, la boira—
a l'alegria de la primavera.
Si romanem immòbils, ens enganyen
la pressa i el neguit dels diaris afers,
el vell desfici, va, de cada hora;
no siguem pedra closa, illa abrupta,
sinó doll de la font, que s'esbadia
en mil reflexos, quan el sol hi canta.
Tant com l'amor, el sofriment trasmuda
silenci fred en escalfor de mots,
puny endurit en mà suau, oberta...
No mirem endarrera: ja s'ha fos
Eurídice, la bruna, la petita
germana nostra. Caminem, serens,
pel regne de la llum, i retrobem-nos
en la Natura, que no mor. Orfeu
batega en cada bri, en cada ocell...
Si, de grat, assumim
els límits que ens marcava la sofrença,
el vessament d'amor —la font del canvi—
farà que ultrapassem
l'aparença mortal del nostre ésser.


Jordi Pàmias. Àmfora grega. 1985

Premi Vicent Andrés Estellés dels XIV Premis Octubre.

11 de juny 2022

De rerum natura

Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l'estructura tridimensional dels silicats,
l'acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè dels seus colors,
la distribució espacial dels àtoms de la clorofil·la,
les cadenes de carbonis asimètrics que li han donat vida.
Quan era un infant i es demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure.



Àngel Terron. Iniciació a la química. 1977

12 d’agost 2021

Els colors

El dia, m'alegren els colors,
quan estic trista o enfadada
em fan posar de bon humor
i em sento més estimada.

M'agrada anar a passejar
a la primavera i a la tardor
perquè, com per art de màgia,
tot canvia de color.

Els colors ho fan tot més divertit
em fan pensar en festa
en emocions, sorpreses, gresca
i també en amics.



Mar Torner Colom

3r premi categoria A - poesia
Escola Pirineu - 4t primària

30 de desembre 2020

Estacions

Hi ha dies que estàs a l'afeli
del sol de la il·lusió,
que l'hivern se't fa més dur
i les preocupacions han canviat
l'el·líptica dels dies.

Malgrat tot la vida
segueix la seva òrbita
i un dia t'aproparàs al periheli
i la calidesa i la llum
seguiran els teus passos.

—————————————

Estaciones

Hay días que estàs en el afelio
del sol de la ilusión,
que el invierno se te ha hecho más duro
y las preocupaciones han cambiado
la elíptica de los días.

A pesar de todo la vida
sigue su órbita
y un día te acercarás al perihelio
y la calidez y la luz
seguirán tus pasos.


Assumpció Forcada. Metereologia = Metereología, 2011

23 de juny 2020

Cultura

No tan sols en els llibres
es troba la cultura,
sinó també en la traça
amb que es trena un forc d'alls,
s'aparia una xarxa
o s'esmola una dalla...
en tot allò que és obra
de la ment i el treball.

A impuls del pensament,
en qualsevol instant
un simple fet canvia:
posant-hi joc, és art;
posant-hi amor, poesia.




Joana RaspallAmb sabates de molsa : poemes amb sentiments. 2018

Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Pere Martí i Bertran


07 de febrer 2020

Planeta terra

Hi ha un país
cremat de cendres
molt enllà de les estrelles
on continua una guerra experta
davall abandonada
sereníssima, perfectíssima
Aquest meu país
plora gotes de rosada
Abandona tots els folls
menys un, que menarà el canvi
Allí, per damunt del brogit
un país dolç ornat de pau
espera nostra bellesa

Somriures.



Lionel G. Fogarty, dins,

17è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2001
Dir.: Gabriel Planella

08 de desembre 2018

Trànsit d'hivern

Perquè ens mirem, s'ha fos l'hivern.
Ho diuen els estels que es toquen 
per despertar-nos a la llum.
Ho diu la mar que atreu les aigües
dels nostres cossos, ja presents.
Qui s'ha inventat la primavera
al cor mateix d'aquest hivern?
Quan l'aigua ha estat encesa flama,
boigs pel canvi, hem transitat.
Llavis com ports ens celebraven.




Vicenç Llorca. Places de mans. 1989

Pròleg: Antoni Marí

III Premi Salvador Espriu per a Poetes Joves, 1988

27 de gener 2018

Ressol

Et vaig dansar sol i de ràbia
amb el crac de les dents.

Visc a to de tu
i amb tu, em recordo
amic de l'ombra
i viu per misèria.

Canviem com fulles d'afaitar de les barates,
no recordes mai que duren tan poc. Tan sols t'hi trobes,
com quan t'anunciaven el mite del teu joc amb la resta,
en suma,
no res.

Mentre em faig gran i ample
camino sol.

De manera previsible, ara començo a veure-ho,
-Ets prou amunt per caure? Au doncs! Avall
i fes consell a la gravetat,
que ella
sempre té raó.



Núria Martínez, dins,

Reduccions : revista de poesia, núm.: 76, p. 34


10 de desembre 2016

A Miquel Martí i Pol

Company
que la vida observes
amb mirada encesa
dins d'un cos malalt.

Poeta
de paraula plena,
de la llum, de l'aire
i d'ocells volant.

Amic
de la nostra terra,
de l'amor que resta
en un món canviant.



Lola Casas. Retalls poètics, 2001 ; Il. Gustavo Roldán

30 de novembre 2016

Vindrà un dia

Vindrà un dia en què
la veu ja no tindrà aquell to
de tristesa i recança
ni les paraules que direm:
abans nosaltres no sempre oi
cap on quan sinó

vindrà un dia en què
riurem dels dies
que tenim per davant
plens del brogit
alegre de la ciutat

que direm
les coses pel seu nom
i que canviaran


Miriam Van hee, dins,


14è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 1998

Traducció: Ferran Bach
Director del Festival: Àlex Susanna
Dibuix de portada: Ràfols Casamada

23 de gener 2016

16

Somnio de fer-te un cant
per a la teva infinita
capacitat d'escoltar;

recórrer totes les rutes
entre paisatges que foren,
són i seran testimonis
de la teva inextingible
capacitat de diàleg;

veure't venir pel carrer
on cada vespre ens trobàvem
(en apropar-te, s'anava
fent perceptible el somriure)
i tornar a sentir la teva
eterna set de lliurar-te.

Somnio de fer-te un cant
per a la teva infinita
capacitat de ser tu.

Feliu Formosa. Cançoner, 1999

25 d’octubre 2015

Poesia: una visió personal

Al principi hi havia la Paraula
Sant Joan 1:1



Tal com va dir el prevere de les Mallorques:
guaita l’horitzó de les coses futures.
Enllà de l’Atlàntida, una poeta va predicar
que també pel passat pot fer-hi via.

Sabem que tot s’hi val si res no és mentida.
En el principi és la paraula i molt mimada.

Un súbdit britànic ens va ensenyar
que podíem envellir als trenta anys:
la reina d’ulls metamorfosats en perles,
en un mes de risc i crueltats variades.

A casa, un dandi ens escrivia l’epitafi:
el fred era ben a prop i un polsim de melanconia.

L’àngel, el del sant poeta, el de la creu,
per sort, ens va assenyalar ja de petites.
Després, l’hem hagut de venerar, cercar,
per a cadascuna de les seves visites.

Ningú no ens va prevenir de l’alt risc que corríem.
Ningú no ens va avisar que tot i tot canviaria.

És sempre la passió. A la prosa,
encara que florida, hi va l’amor.
És el cim de la piràmide literària i,
envejosos, la vesteixen de parenta captiva.

Llir entre cards de la nostra tradició, del nostre cavaller.
Rosa amb espines que fan brollar, amb sort, sang divina.




Marta Pessarrodona

18 d’octubre 2015

Cal saber esperar coses del demà

Canvien tantes coses amb el temps!
Tot es fa vell, tot cansa, es malmet
i acceptar-nos així,
                              tal com som ara
cavalcant al buf de l'hora que passa,
és deure d'amor
                          vestit de silenci.

La vida és una història molt llarga,

com la lluita que la xucla, l'exalta,
l'ennobleix
                  cada cop més lentament.

Alliberar-nos amb serenitat

de les monotonies i recances
del neguit, del temor a la impotència,
és una trampa
                      que no ens diuen en néixer.

Cal saber esperar coses del demà

i viure integralment amb el que quedi.



Guida Alzina. Dicotomia amb blaus. 1998


Pròleg de Josep Vallverdú

09 de setembre 2015

Els vents

Escultura «Alfa i Omega», erigida el 1999 per Rafael Bartolozzi (Viquipèdia) per Teresa Grau Ros
Els vents modifiquen paisatges i només
el moviment en massa de l'aire els fa bufar.
És el moment per a moure'ns de forma
coordinada, independent, respectuosa i
compromesa amb el poble català per a
poder convertir-nos en una font d'energia
sostenible més que fa avançar la societat
a través del pensament i per a poder contribuir
humilment en el mapa de ruta cap a les
veritats que ens faran lliures.

   La resposta és en el vent i ara és el
moment dels vents del canvi.




Fragment del pròleg a la col·lecció "Vents del Canvi".


Anna Muro i Rodríguez, dins,

27 de febrer 2015

Toni


         a vegades se segueixen coses en una hora
                 que no s'esdevé en mil anys, diu lo Tirant xcviii.



Així l'arbre que s'esberla
el riu canvia de curs
i s'esbadellen els murs
de la vella mareperla

Tota cosa que perdura
té la vida al grat del cerç
ni que sigui l'univers
no hi ha tutia més pura

Com la fulla que es desfulla
com el vell i nou bon sempre
l'única cosa que ens tempra
és la dolçor que ens despulla.

                                 12 de febrer 1997




Segimon Serrallonga, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 73-74, p. 82

17 d’abril 2014

Ai, Yoko

No haurà estat senzill venir fins aquí,
és espantós com la gent parla!
Tot i que de lluny sempre m’has semblat
prou forta per no amargar-te.
Jo et reconec que em van convèncer amb facilitat.
No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs.
I és que des de mon pare al que deien de tu a la televisió,
entre la teva veure tan prima i el teu tambor.
Des de la teva cara estranya, com d’aparició,
fins als barrets tan arriscats i Def Con Dos...

Però avui he entès que us estimàveu
com molts no haurem estimat mai.
Però avui he entès que us estimàveu...
Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar,
per molt que m’hi esforci he anat predicant tantes barbaritats...
I és que si en general tots els canvis ja em posen tan nerviós,
entre cançons plenes de xiscles i el teu maleït tambor,
i entre la teva cara rara, que de nen em feia por,
era tan fàcil que et donessin la culpa de tot...

Però avui he entès que us estimàveu
com molts no haurem estimat mai.
Però avui he entès que us estimàveu...
I t’ho explico així, covard, aprofitant que ell no ens sent,
que davant d’aquell gran home, ho reconec ara mateix,
ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!
Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!



Manel (Grup musical)

19 de maig 2013

Blau verd, color Caran d'Ache

Aquesta és la història d'un entusiasme. 
Entre el 1964 i el 1982 la poesia va esdevenir
una alternativa a la grisor del franquisme i a
les claudicacions de la Transició. Va canalitzar
el desig d'un canvi de vida que es va traduir en
imatges i paraules, actituds personals i
esdeveniments col·lectius.



Fragment.

Julià Guillamon. Blau verd, color Caran d'Ache, dins,