Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

26 de juny de 2016

Dedicat a una xiqueta estimada: en record de les daurades hores d'estiu i el xiuxiueig del mar

Guarnida com un noi per fer tasques de noi,
  Envanida amb la pala: i no se'n sap estar,
Reclama, pel seu goig, sobre un genoll cofoi,
  Tendra, el conte que a ell li agrada explicar.

Roïns esperits del bram i el combat frenètic,
  Ulls orbs per a un ésser tan senzill i tan pur,
Dilucideu, sorruts, si és un viure poc ètic,
  Estes hores, o bé el buit més trist i més dur!

Carinyosa xiqueta, parla i calma l'ira
  Hostil d'uns cors apartats d'un mot consonant.
Ah! Sortós aquell qui posseeix la guspira
  Tan dolça de l'estima del cor d'un infant!

Aneu, penses properes, no em domineu més!
  Wou! Treballaré dies plens i nits en vetlla-
Amb els records brillants del mar, i el sol encés,
  Yups! Que percaçaran els meus ulls en revetlla!





24 de juny de 2016

Duet

Colors d'estiu a Torà per Teresa Grau Ros
Inventem-nos un cant.
No són vàlids
els compassos que marquen els altres.
Inventem un nou ritme
amb paraules
que, sortides del llavi que es besa,
són poemes d'un llenguatge nou.

Inventem-nos un cant
on les hores tinguin tons purpuris,
on s'encantin les pauses
en un èxtasi de pura delícia,
de suprema bondat.
Que s'acordin les veus en perfecta harmonia
com la gamma perfecta
de verdors en el prat,
de blavors en el cel
i rojors en la flama...

Inventem-nos un cant
i cantem-lo.
I deixem-nos lliscar amor enllà.


Joana Raspall. Llum i gira-sols, 1994

22 de juny de 2016

El nostre pis

Ens guarnirem un pis
                    on l'alegria hi balli,
ben amunt del soroll
                    i el tràfec del carrer;
que rebi el bat del sol,
                    del vent i de la pluja
i tingui l'estelada
                    per fer-li de dosser.

Hi portarem caixons
                    plens d'eines i de llibres,
i l'arma del meu avi
                    que mai no he disparat;
la col·lecció de discos
                    que són el llarg rosari
que junts, tantes vegades,
                    tu i jo hem desgranat.

Ja sé que tu hi duràs
                    també catifes flonges
i les tasses antigues
                   que fan tan bo el cafè;
i aquelles velles nines
                   tresor de ta infantesa
que estàtiques ens miren
                   amb un esguard serè.

T'ompliré les finestres
                   amb testos de geranis,
de clavellers i d'heures
                   que no es desfullen mai.
Tu penjaràs vistoses
                   cortines florejades
per fer de límit entre
                    nosaltres i l'espai.

Viurem el nostre amor
                   sense neguit ni traves,
bevent cada minut
                  amb una fonda set.
Els cossos, sempre nous,
                   estrenaran carícies.
Els cors sobreixiran
                  del clos de les delícies
tan gran i, encara, estret!


Joana Raspall. Llum i gira-sols : poesia jove, 1994   

21 de juny de 2016

ARBREDA D'HORES

Strix-varia-005 per Mdf (Taken by Mdf) [GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) or CC-BY-SA-3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/)], via Wikimedia Commons
Ves al fons de les coses amb antena
muntanyenca. Balcó a l'inconegut!
Que peti la bellesa que ens ha dut
colors i resplendors de tota mena.



Remou amb el molí sol i serena;
en doina els grans puntals del contingut;
assaja un devessall, que, si el bull put,
penja una bola més a la cadena.



Penetra al fons de les coses, inclús
sense comprendre-les. Alça't i encara
que no coneguis el ponent de cara



traspassa l'enfilall i busca el nus;
escura el fruit, sonet, del cant que em dus,
branda enlaire l'instant, que en res no es para.





Joan Brossa. Els ulls de l'òliba, 1996

20 de juny de 2016

Pintura

Pintura
com a força,
pintura
com a expressió,
esperant que surti
l'interior
del pintor...

Pintura sense entrebancs,
pintura amb títols estranys,
esperant que surti
la inspiració
del meu jo...

Pintura,
força i expressió,
pintura
al servei del pintor,
esperant que surti
una explosió
de color...

Pintura
com a força,
pintura
com a expressió.



Joan Barceló i Cullerés. Esbrinem les flors de la terra : poesia completa, 1998


HIMNE DEL CENTENARI DEL CANT CORAL

Ja en fa cent anys
la gent de Tremp
vivint, cantem!

Cent anys en fa
Que el nostre anhel
és el cantar!

La història ens conta amb harmonia
que els trempolins
amb cants rebem
el fill de Tremp
que a casa torna amb alegria

I els qui són fills d'altres contrades,
amb cor obert,
la veu al vent,
ben constantment,
són ben rebuts amb abraçades.

D'avantpassats la veu timbrada
n'hem heretat
i els nostres fills
siguin espills
de l'aire pur de terra aimada.

I madurats amb jovenesa,
a tot el món
cridem ben fort
amb tot el cor:
Som trempolins d'ànima encesa!


Joan Subirana : en Tremp versat : antologia, 2006

NOTES D'UN HOME SORPRÉS

Poland. Zalesie Górne 001 per Albertyanks Albert Jankowski (Obra pròpia) [Domini públic], via Wikimedia Commons
           *
A migdia quan res no mor
més d'una fulla
se superposa a la seua ombra
Jo estic extraviat en aquest llarg paisatge
nascut de la llum dels meus ulls.

(Fragment)


Jean Tardieu. Una veu sense ningú, 1989

19 de juny de 2016

Des dels murs


Des dels murs et contemplen amb tendresa
tèbies buguenvíl·lees de sang
de les hores foscants que s'encenien
per tot el cel com un senyal d'alivi.
El poema que escriu la teva vida
és sols un vers molt breu a un altre càntic:
et resta solament un horitzó
al que fas cap guiat per les paraules,
finestres de la nit sobre la mar.




Joan Margarit. Cants d'Hekatònim de Tifundis, 1982
Premi Miquel de Palol 1981

18 de juny de 2016

aquesta glòria teva

            ...aquesta glòria teva
prompte serà reduïda; mai més
ja no abusaràs dels gentils amb ton oracle;
d'ara endavant s'han acabat
els oracles, i ja mai més amb pompa
i sacrifici seràs preguntat
a Delfos o a cap altre lloc, ni vanament,
perquè et trobaran mut.

(Fragment)


John Milton. El paradís retrobat, 1994

Vida

L'aigua m'arrossega
car ja m'arrossegà una vegada.
La foscor m'adorm:
Ja m'adormí una vegada a la foscúria.

Abans, però, de la meua primera nit
ones de càlams grocs
abans del primer bany
l'aigua blanca a la vall!

Verd i blanc
el prat, bosc amunt
l'aigua, sender avall
Ja vaig ser-hi una vegada.

Ja vaig ser-hi moltes vegades
Per això estic tranquil
per això lluu el sol
Avui no es farà fosc.


Erich Fried. Al bosc, 1988

17 de juny de 2016

Hi ha una mena de fum


Hi ha una mena de fum en l'aire de primavera,
un fum que omple els parcs, les petites estàtues
de rosa, com si una tendresa es desvetllés,
una tendresa que no cansa, una cosa que cura.



(Fragment)



Sylvia Plath. Tres dones : un poema per a tres veus, 1993
Tr.: Montserrat Abelló

16 de juny de 2016

Dafne mezéreum

Daphne mezereum 2008-05-08 per Anneli Salo (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons
Deu baies són suficients per emmetzinar una persona.
El rossinyol s'hi aixopluga, les picoteja, se les empassa i,
oh prodigi!, no n'emmaleix. Enigmes inextricables del
món misteriós del verí.




Maridès Soler. Tomb fadat per l'arbrat, 1999


L'equivalent

L'equivalent de què?
                                  Tot, sempre,
té el seu equivalent:
                                 la nit una pissarra plena
d'estels de guix, el dia un cavall blanc
vora la mar, l'hivern un vell decrèpit
i farfallós, la primavera un crit,
l'estiu incendis, crepitar de boscos,
la tardor vent d'aram, pàmpols morats,
vermells de posta.
                             Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Joan carregat de foscúries.


Joan Vinyoli. Els millors poemes, 1998


14 de juny de 2016

Pàtria

Flama cimCanigó: la matinada del 23 de juny la Flama del Canigó baixa de la muntanya per Òmnium (Obra pròpia) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons
Pàtria, et donà ses ales la victòria;
com un sol d'or ton astre es va llevant;
llança a ponent lo carro de ta glòria;
puix Déu t'empeny, oh Catalunya!, avant.
Avant: per monts, per terra i mars no et pares,
ja t'és petit per trono el Pirineu,
per ésser gran avui te despertares
a l'ombra de la Creu.


Jacint Verdaguer. Canigó, 1967

10 de juny de 2016

III

He d'agafar els pinzells,
barrejar colors
i aquarel·lar l'instant
d'aquesta papallona.
Rosella capriciosa
que se m'escapa.



Teresa Roses Sanz, dins,

Urc : monografies literàries de Ponent. Poesia a Lleida: 1993-2003, núm. 18, nov. 2003, p. 127


La palabra de junco

...
La palabra de junco, la palabra,
flexible y discernida,
que no podrán romper y que tampoco
golpea nunca a nadie;
que el viento no la arrastra ni la encumbra,
ha de llegar a ser puerto y estrella,
la única que fluya de mis labios.

(Fragment)


Cristina Lacasa Begué, dins,

Urc : monografies literàries de Ponent. Poesia a Lleida: 1993-2003, núm. 18, nov. 2003, p. 92

Dones (in)visibles. 7 instantànies

                        2

Com l'alè dels deserts segrega miratges
o el guix cal·ligrafia a la pissarra
murmuri d'ales blanques,
així la singladura d'unes mans:
dues barques que passen
i escruixen dos clavills en l'horitzó.
Rumbs cardinals entre escumes florides.



Maria Josep Escrivà, dins,


Reduccions : revista de poesia, Juliol 2010, núm. 97, p.31


LA NENA QUE CAMINA SOTA ELS ARBRES

La nena que camina sota els arbres
no té res més que ,
el pes de la seva trena,
un fil de cançó a la gorja.
Canta sola
i salta pel carrer; no sap encara
que mai un bé més gran no el tindrà pas
que aquell xic d'or vivent damunt l'esquena,
que aquell goig a la gorja.

A nosaltres, que no tenim cap més
felicitat fora de les paraules,
i no aquell foc encès, i no la molta
esperança que fa gran el seu cor,
si no és demanar massa, arrabasseu-nos
primer la vida que aquell únic bé.

Camillo Sbarbaro

(trad.: Maria Àngels Anglada)



Reduccions : revista de poesia, juliol 2010, núm. 97, p.55

9 de juny de 2016

L'índex de benestar emocional o de felicitat

La felicitat és un sentiment, un estat d'ànim
caracteritzat per emocions de satisfacció, 
grat i plaer. Som feliços quan ens sentim bé
amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.




(Fragment)


Ferran Salmurri, dins,

Ja no visc en una casa

Ja no visc en una casa:
dormo al ras com un mamut.




Enric Virgili. Mamut, 2004

4 de juny de 2016

Com salten les maragdes

Antonio Santacroce. Madre e figlio, 2002, terracotta. Quest'opera in argilla prima della cottura è servita da modello per il bronzo della piazza Castello ad Acicastello (Castello Ursino, Catània) per Teresa Grau Ros
Com salten les maragdes
del ventre de la terra,
així, dona, present
diví, l'esclat del riure
saltà, s'envolà ocell
de l'hort clos del teu ventre.



Carles Miralles. La mà de l'arquer, 1990

2 de juny de 2016

In memoriam

                                               A Vicenç Burgas

Com ho sabies, amic, que cada hora
era una fulla daurada, tan sols
un miralleig de la fràgil claror,
que tot és vulnerable com les roses
llevat del vent de sempre, el que s'enduu
cada hora i cada fulla i ens despulla,
ens deixa com els arbres a l'hivern
a la teva devesa, com la barca
varada sense els nois. Com ho sabies,
amic, com en deixaves, amatent,
un rastre d'or vivaç en els teus versos...

                                                16 de febrer de 1993

Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996
      

t'adorms amb la lluna

t'adorms amb la lluna
et despertes amb el sol
i l'amor sempre hi és





Ramon Farrés. El present constant, 2009

Arietta

                                       A la meva néta Núria
              (Adagio molto, semplice e cantabile)

Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.
Natural i cantable, escriu Ludwig
a qui pugui seguir-lo amb mans alades.

Els mots són més feixucs
i són lents els meus dits.
Potser un fresseig de fulles mig daurades
puc, mentre caminem, fer-vos sentir
a l'alba o al capvespre.

El vol i l'arabesc de l'arietta
guardem per l'alta nit. La seda fosca
amagarà les ferides suaus,
profundes, de la seva resplendor.


Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996