Guarnida com un noi per fer tasques de noi,
Envanida amb la pala: i no se'n sap estar,
Reclama, pel seu goig, sobre un genoll cofoi,
Tendra, el conte que a ell li agrada explicar.
Roïns esperits del bram i el combat frenètic,
Ulls orbs per a un ésser tan senzill i tan pur,
Dilucideu, sorruts, si és un viure poc ètic,
Estes hores, o bé el buit més trist i més dur!
Carinyosa xiqueta, parla i calma l'ira
Hostil d'uns cors apartats d'un mot consonant.
Ah! Sortós aquell qui posseeix la guspira
Tan dolça de l'estima del cor d'un infant!
Aneu, penses properes, no em domineu més!
Wou! Treballaré dies plens i nits en vetlla-
Amb els records brillants del mar, i el sol encés,
Yups! Que percaçaran els meus ulls en revetlla!
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
26 de juny 2016
Dedicat a una xiqueta estimada: en record de les daurades hores d'estiu i el xiuxiueig del mar
Etiquetes de comentaris:
Carroll [Lewis 1832-1898],
Chataway [Gertrude],
contes,
estimar,
Holiday [Henry],
infants,
Llobet [Carmela],
mar,
tendresa,
Viana [Amadeu 1958-]
24 de juny 2016
Duet
Etiquetes de comentaris:
amor,
bondat,
cantar,
colors,
delícia,
duets,
flames,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
harmonia,
inventar,
invents,
llenguatges,
llum,
poesia jove,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
ritme,
tendresa,
Torà,
veus
22 de juny 2016
El nostre pis
Ens guarnirem un pis
on l'alegria hi balli,
ben amunt del soroll
i el tràfec del carrer;
que rebi el bat del sol,
del vent i de la pluja
i tingui l'estelada
per fer-li de dosser.
Hi portarem caixons
plens d'eines i de llibres,
i l'arma del meu avi
que mai no he disparat;
la col·lecció de discos
que són el llarg rosari
que junts, tantes vegades,
tu i jo hem desgranat.
Ja sé que tu hi duràs
també catifes flonges
i les tasses antigues
que fan tan bo el cafè;
i aquelles velles nines
tresor de ta infantesa
que estàtiques ens miren
amb un esguard serè.
T'ompliré les finestres
amb testos de geranis,
de clavellers i d'heures
que no es desfullen mai.
Tu penjaràs vistoses
cortines florejades
per fer de límit entre
nosaltres i l'espai.
Viurem el nostre amor
sense neguit ni traves,
bevent cada minut
amb una fonda set.
Els cossos, sempre nous,
estrenaran carícies.
Els cors sobreixiran
del clos de les delícies
tan gran i, encara, estret!
Joana Raspall. Llum i gira-sols : poesia jove, 1994
on l'alegria hi balli,
ben amunt del soroll
i el tràfec del carrer;
que rebi el bat del sol,
del vent i de la pluja
i tingui l'estelada
per fer-li de dosser.
Hi portarem caixons
plens d'eines i de llibres,
i l'arma del meu avi
que mai no he disparat;
la col·lecció de discos
que són el llarg rosari
que junts, tantes vegades,
tu i jo hem desgranat.
Ja sé que tu hi duràs
també catifes flonges
i les tasses antigues
que fan tan bo el cafè;
i aquelles velles nines
tresor de ta infantesa
que estàtiques ens miren
amb un esguard serè.
T'ompliré les finestres
amb testos de geranis,
de clavellers i d'heures
que no es desfullen mai.
Tu penjaràs vistoses
cortines florejades
per fer de límit entre
nosaltres i l'espai.
Viurem el nostre amor
sense neguit ni traves,
bevent cada minut
amb una fonda set.
Els cossos, sempre nous,
estrenaran carícies.
Els cors sobreixiran
del clos de les delícies
tan gran i, encara, estret!
Joana Raspall. Llum i gira-sols : poesia jove, 1994
Etiquetes de comentaris:
amor,
cafè,
carícies,
cortines,
espai,
estelada,
estimar,
geranis,
joventut,
joves,
llibres,
pisos,
poesia jove,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
viure
21 de juny 2016
Arbreda d'hores
Ves al fons de les coses amb antena
muntanyenca. Balcó a l'inconegut!
Que peti la bellesa que ens ha dut
colors i resplendors de tota mena.
Remou amb el molí sol i serena;
en doina els grans puntals del contingut;
assaja un devessall, que, si el bull put,
penja una bola més a la cadena.
Penetra al fons de les coses, inclús
sense comprendre-les. Alça't i encara
que no coneguis el ponent de cara
traspassa l'enfilall i busca el nus;
escura el fruit, sonet, del cant que em dus,
branda enlaire l'instant, que en res no es para.
Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arbredes,
bellesa,
Brossa [Joan 1919-1998],
colors,
comprendre,
hores,
òlibes,
persones,
remoure,
resplendor
20 de juny 2016
Pintura
Pintura
com a força,
pintura
com a expressió,
esperant que surti
l'interior
del pintor...
Pintura sense entrebancs,
pintura amb títols estranys,
esperant que surti
la inspiració
del meu jo...
Pintura,
força i expressió,
pintura
al servei del pintor,
esperant que surti
una explosió
de color...
Pintura
com a força,
pintura
com a expressió.
Joan Barceló i Cullerés. Esbrinem les flors de la terra : poesia completa, 1998
com a força,
pintura
com a expressió,
esperant que surti
l'interior
del pintor...
Pintura sense entrebancs,
pintura amb títols estranys,
esperant que surti
la inspiració
del meu jo...
Pintura,
força i expressió,
pintura
al servei del pintor,
esperant que surti
una explosió
de color...
Pintura
com a força,
pintura
com a expressió.
Joan Barceló i Cullerés. Esbrinem les flors de la terra : poesia completa, 1998
Etiquetes de comentaris:
Acebrón Ruiz [Julián],
Barceló i Cullerés [Joan 1955-1980],
Casals [Jordi],
colors,
expressió,
força,
pintors,
pintura
Himne del centenari del cant coral
Ja en fa cent anys
la gent de Tremp
vivint, cantem!
Cent anys en fa
Que el nostre anhel
és el cantar!
La història ens conta amb harmonia
que els trempolins
amb cants rebem
el fill de Tremp
que a casa torna amb alegria
I els qui són fills d'altres contrades,
amb cor obert,
la veu al vent,
ben constantment,
són ben rebuts amb abraçades.
D'avantpassats la veu timbrada
n'hem heretat
i els nostres fills
siguin espills
de l'aire pur de terra aimada.
I madurats amb jovenesa,
a tot el món
cridem ben fort
amb tot el cor:
Som trempolins d'ànima encesa!
Joan Subirana : en Tremp versat : antologia. 2006
la gent de Tremp
vivint, cantem!
Cent anys en fa
Que el nostre anhel
és el cantar!
La història ens conta amb harmonia
que els trempolins
amb cants rebem
el fill de Tremp
que a casa torna amb alegria
I els qui són fills d'altres contrades,
amb cor obert,
la veu al vent,
ben constantment,
són ben rebuts amb abraçades.
D'avantpassats la veu timbrada
n'hem heretat
i els nostres fills
siguin espills
de l'aire pur de terra aimada.
I madurats amb jovenesa,
a tot el món
cridem ben fort
amb tot el cor:
Som trempolins d'ànima encesa!
Joan Subirana : en Tremp versat : antologia. 2006
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aire,
alegria,
ànimes,
cantar,
cants,
constantment,
cors,
espills,
harmonia,
himnes,
joventut,
maduresa,
miralls,
persones,
Subirana i Ribera [Joan 1920-1996],
terra,
Tremp,
trempolins,
viure
Notes d'un home sorprés
Etiquetes de comentaris:
extraviar,
fulles,
Jankowski [Albert],
llum,
migdies,
néixer,
notes,
ombres,
paisatges,
Polònia,
Tardieu [Jean],
ulls,
Zalesie Górne
19 de juny 2016
Des dels murs
Des dels murs et contemplen amb tendresa
tèbies buguenvíl·lees de sang
de les hores foscants que s'encenien
per tot el cel com un senyal d'alivi.
El poema que escriu la teva vida
és sols un vers molt breu a un altre càntic:
et resta solament un horitzó
al que fas cap guiat per les paraules,
finestres de la nit sobre la mar.
Joan Margarit. Cants d'Hekatònim de Tifundis. 1982
Premi Miquel de Palol 1981
Premi Miquel de Palol 1981
Etiquetes de comentaris:
buguenvíl·lea,
càntics,
contemplar,
escriure,
finestres,
horitzons,
mar,
Margarit [Joan 1938-2021 ],
murs,
paraules,
poesia breu,
senyals,
tendresa,
vida
18 de juny 2016
aquesta glòria teva
...aquesta glòria teva
prompte serà reduïda; mai més
ja no abusaràs dels gentils amb ton oracle;
d'ara endavant s'han acabat
els oracles, i ja mai més amb pompa
i sacrifici seràs preguntat
a Delfos o a cap altre lloc, ni vanament,
perquè et trobaran mut.
(Fragment)
John Milton. El paradís retrobat, 1994
prompte serà reduïda; mai més
ja no abusaràs dels gentils amb ton oracle;
d'ara endavant s'han acabat
els oracles, i ja mai més amb pompa
i sacrifici seràs preguntat
a Delfos o a cap altre lloc, ni vanament,
perquè et trobaran mut.
(Fragment)
John Milton. El paradís retrobat, 1994
Etiquetes de comentaris:
abusos,
actituds,
Delfos,
gentils,
Milton [John 1608-1674],
muts,
oracles,
Pujals [Esteban 1911-2005],
retrobament
Vida
L'aigua m'arrossega
car ja m'arrossegà una vegada.
La foscor m'adorm:
Ja m'adormí una vegada a la foscúria.
Abans, però, de la meua primera nit
ones de càlams grocs
abans del primer bany
l'aigua blanca a la vall!
Verd i blanc
el prat, bosc amunt
l'aigua, sender avall
Ja vaig ser-hi una vegada.
Ja vaig ser-hi moltes vegades
Per això estic tranquil
per això lluu el sol
Avui no es farà fosc.
Erich Fried. Al bosc. 1988
car ja m'arrossegà una vegada.
La foscor m'adorm:
Ja m'adormí una vegada a la foscúria.
Abans, però, de la meua primera nit
ones de càlams grocs
abans del primer bany
l'aigua blanca a la vall!
Verd i blanc
el prat, bosc amunt
l'aigua, sender avall
Ja vaig ser-hi una vegada.
Ja vaig ser-hi moltes vegades
Per això estic tranquil
per això lluu el sol
Avui no es farà fosc.
Erich Fried. Al bosc. 1988
Traducció: Andrea Sarah Steinbök
Edició bilingüe: alemany-català
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
arrossegar,
bany,
banys,
boscos,
Fried [Erich],
persones,
poesia vital,
prats,
senders,
sol,
valls,
vida
17 de juny 2016
Hi ha una mena de fum
Hi ha una mena de fum en l'aire de primavera,
un fum que omple els parcs, les petites estàtues
de rosa, com si una tendresa es desvetllés,
una tendresa que no cansa, una cosa que cura.
(Fragment)
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
curar,
dones,
estàtues,
fum,
parcs,
Plath [Sylvia],
primavera,
tendresa
16 de juny 2016
Dafne mezéreum
Deu baies són suficients per emmetzinar una persona.
El rossinyol s'hi aixopluga, les picoteja, se les empassa i,
oh prodigi!, no n'emmaleix. Enigmes inextricables del
món misteriós del verí.
Maridès Soler. Tomb fadat per l'arbrat, 1999
|
Etiquetes de comentaris:
arbustos,
baies,
prodigis,
rossinyols,
Salo [Anneli],
Soler i Marcet [Maria-Lourdes 1944-],
tintorell
L'equivalent
L'equivalent de què?
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
la nit una pissarra plena
d'estels de guix, el dia un cavall blanc
vora la mar, l'hivern un vell decrèpit
i farfallós, la primavera un crit,
l'estiu incendis, crepitar de boscos,
la tardor vent d'aram, pàmpols morats,
vermells de posta.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Joan carregat de foscúries.
Joan Vinyoli. Els millors poemes, 1998
Tot, sempre,
té el seu equivalent:
la nit una pissarra plena
d'estels de guix, el dia un cavall blanc
vora la mar, l'hivern un vell decrèpit
i farfallós, la primavera un crit,
l'estiu incendis, crepitar de boscos,
la tardor vent d'aram, pàmpols morats,
vermells de posta.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Joan carregat de foscúries.
Joan Vinyoli. Els millors poemes, 1998
Etiquetes de comentaris:
equivalències,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
14 de juny 2016
Pàtria
Pàtria, et donà ses ales la victòria;
com un sol d'or ton astre es va llevant;
llança a ponent lo carro de ta glòria;
puix Déu t'empeny, oh Catalunya!, avant.
Avant: per monts, per terra i mars no et pares,
ja t'és petit per trono el Pirineu,
per ésser gran avui te despertares
a l'ombra de la Creu.
Jacint Verdaguer. Canigó, 1967
|
Etiquetes de comentaris:
avançar,
Canigó,
Catalunya,
cims,
creu,
Flama del Canigó,
Òmnium Cultural,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
10 de juny 2016
He d'agafar els pinzells
He d'agafar els pinzells,
barrejar colors
i aquarel·lar l'instant
d'aquesta papallona.
Rosella capriciosa
que se m'escapa.
barrejar colors
i aquarel·lar l'instant
d'aquesta papallona.
Rosella capriciosa
que se m'escapa.
III
Teresa Roses Sanz, dins,
Urc : monografies literàries de Ponent. Poesia a Lleida: 1993-2003, núm. 18, nov. 2003, p. 127
Teresa Roses Sanz, dins,
Urc : monografies literàries de Ponent. Poesia a Lleida: 1993-2003, núm. 18, nov. 2003, p. 127
Etiquetes de comentaris:
actituds,
agafar,
aquarel·lar,
barrejar,
colors,
instants,
papallones,
persones,
pinzells,
poesia breu,
roselles,
Roses [Teresa]
La palabra de junco
...
La palabra de junco, la palabra,
flexible y discernida,
que no podrán romper y que tampoco
golpea nunca a nadie;
que el viento no la arrastra ni la encumbra,
ha de llegar a ser puerto y estrella,
la única que fluya de mis labios.
(Fragment)
Cristina Lacasa Begué, dins,
Urc : monografies literàries de Ponent. Poesia a Lleida: 1993-2003, núm. 18, nov. 2003, p. 92
La palabra de junco, la palabra,
flexible y discernida,
que no podrán romper y que tampoco
golpea nunca a nadie;
que el viento no la arrastra ni la encumbra,
ha de llegar a ser puerto y estrella,
la única que fluya de mis labios.
(Fragment)
Cristina Lacasa Begué, dins,
Urc : monografies literàries de Ponent. Poesia a Lleida: 1993-2003, núm. 18, nov. 2003, p. 92
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arrossegar,
estrelles,
fluir,
joncs,
Lacasa Begué [Cristina],
llavis,
nit,
paraules,
persones,
ports,
trencar,
vent
Dones (in)visibles
2
Com l'alè dels deserts segrega miratges
o el guix cal·ligrafia a la pissarra
murmuri d'ales blanques,
així la singladura d'unes mans:
dues barques que passen
i escruixen dos clavills en l'horitzó.
Rumbs cardinals entre escumes florides.
De: 7 instantànies
Maria Josep Escrivà, dins,
Reduccions : revista de poesia. Juliol 2010. Núm. 97. P. 31
Com l'alè dels deserts segrega miratges
o el guix cal·ligrafia a la pissarra
murmuri d'ales blanques,
així la singladura d'unes mans:
dues barques que passen
i escruixen dos clavills en l'horitzó.
Rumbs cardinals entre escumes florides.
De: 7 instantànies
Maria Josep Escrivà, dins,
Reduccions : revista de poesia. Juliol 2010. Núm. 97. P. 31
Etiquetes de comentaris:
ales,
blanc,
cal·ligrafia,
clavills,
desert,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
escumes,
guix,
horitzons,
mans,
miratges,
pissarres,
poesia breu,
poesia de les mans
La nena que camina sota els arbres
La nena que camina sota els arbres
no té res més que,
el pes de la seva trena,
un fil de cançó a la gorja.
Canta sola
i salta pel carrer; no sap encara
que mai un bé més gran no el tindrà pas
que aquell xic d'or vivent damunt l'esquena,
que aquell goig a la gorja.
A nosaltres, que no tenim cap més
felicitat fora de les paraules,
i no aquell foc encès, i no la molta
esperança que fa gran el seu cor,
si no és demanar massa, arrabasseu-nos
primer la vida que aquell únic bé.
Camillo Sbarbaro
Traducció de Maria Àngels Anglada.
Reduccions : revista de poesia. juliol 2010, núm. 97, p.55
no té res més que,
el pes de la seva trena,
un fil de cançó a la gorja.
Canta sola
i salta pel carrer; no sap encara
que mai un bé més gran no el tindrà pas
que aquell xic d'or vivent damunt l'esquena,
que aquell goig a la gorja.
A nosaltres, que no tenim cap més
felicitat fora de les paraules,
i no aquell foc encès, i no la molta
esperança que fa gran el seu cor,
si no és demanar massa, arrabasseu-nos
primer la vida que aquell únic bé.
Camillo Sbarbaro
Traducció de Maria Àngels Anglada.
Reduccions : revista de poesia. juliol 2010, núm. 97, p.55
09 de juny 2016
L'índex de benestar emocional o de felicitat
La felicitat és un sentiment, un estat d'ànim
Ferran Salmurri, dins,
caracteritzat per emocions de satisfacció,
grat i plaer. Som feliços quan ens sentim bé
amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.
Fragment
Ferran Salmurri, dins,
Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia. 2013. P. 32
Etiquetes de comentaris:
benestar,
emocions,
entorn,
felicitat,
índexs de benestar emocional,
persones,
plaers,
Salmurri [Ferran],
satisfacció,
sentiments
Ja no visc en una casa
Ja no visc en una casa:
dormo al ras com un mamut.
Enric Virgili. Mamut, 2004
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cases,
dormir al ras,
mamuts,
poesia breu,
Virgili [Enric]
04 de juny 2016
Com salten les maragdes
Etiquetes de comentaris:
dones,
escultures,
fills,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
maragdes,
mares,
Miralles [Carles 1944-2015],
poesia bonica,
poesia breu,
riure,
Santacroce [Antonio],
ventres
02 de juny 2016
In memoriam
A Vicenç Burgas
Com ho sabies, amic, que cada hora
era una fulla daurada, tan sols
un miralleig de la fràgil claror,
que tot és vulnerable com les roses
llevat del vent de sempre, el que s'enduu
cada hora i cada fulla i ens despulla,
ens deixa com els arbres a l'hivern
a la teva devesa, com la barca
varada sense els nois. Com ho sabies,
amic, com en deixaves, amatent,
un rastre d'or vivaç en els teus versos...
16 de febrer de 1993
Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996
Com ho sabies, amic, que cada hora
era una fulla daurada, tan sols
un miralleig de la fràgil claror,
que tot és vulnerable com les roses
llevat del vent de sempre, el que s'enduu
cada hora i cada fulla i ens despulla,
ens deixa com els arbres a l'hivern
a la teva devesa, com la barca
varada sense els nois. Com ho sabies,
amic, com en deixaves, amatent,
un rastre d'or vivaç en els teus versos...
16 de febrer de 1993
Maria Àngels Anglada. Arietta, 1996
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
arbres,
Bastardas [Joan 1919-2009],
Burgas [Vicenç 1930-1992],
claror,
devesa,
fulles,
hivern,
poesia d'homenatge,
poesia per a un poeta,
roses,
vent,
vulnerabilitat
t'adorms amb la lluna
t'adorms amb la lluna
et despertes amb el sol
i l'amor sempre hi és
Ramon Farrés. El present constant. 2009
et despertes amb el sol
i l'amor sempre hi és
Ramon Farrés. El present constant. 2009
Etiquetes de comentaris:
amor,
despertar,
dormir,
Farrés [Ramon 1962-],
haikus,
haikus catalans,
lluna,
poesia breu,
poesia sublim,
sol
Arietta
A la meva neta Núria
(Adagio molto, semplice e cantabile)
Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.
Natural i cantable, escriu Ludwig
a qui pugui seguir-lo amb mans alades.
Els mots són més feixucs
i són lents els meus dits.
Potser un fresseig de fulles mig daurades
puc, mentre caminem, fer-vos sentir
a l'alba o al capvespre.
El vol i l'arabesc de l'arietta
guardem per l'alta nit. La seda fosca
amagarà les ferides suaus,
profundes, de la seva resplendor.
Maria Àngels Anglada. Arietta. 1996
(Adagio molto, semplice e cantabile)
Només tres notes:
amor, temps-mort, bellesa.
Natural i cantable, escriu Ludwig
a qui pugui seguir-lo amb mans alades.
Els mots són més feixucs
i són lents els meus dits.
Potser un fresseig de fulles mig daurades
puc, mentre caminem, fer-vos sentir
a l'alba o al capvespre.
El vol i l'arabesc de l'arietta
guardem per l'alta nit. La seda fosca
amagarà les ferides suaus,
profundes, de la seva resplendor.
Maria Àngels Anglada. Arietta. 1996
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alba,
amor,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
arietta,
bellesa,
caminar,
capvespre,
dits,
fulles,
mans,
persones,
resplendor,
sentir,
temps-mort
Subscriure's a:
Missatges (Atom)