 |
No dir-te, millor que tot.
Guardar silenci, emmudir.
Respectar la teva evidència.
Josep Palau i Fabre. Poesia, teatre i contes, 2005
|
 |
De cada casa al cim s'aixeca una encantada
columna; el sol somriu i no gosa esclatar;
al cel s'empereseix dolcíssima ramada
i vent i fred s'ajeuen del món en el llindar.
Ni es mou, mentre s'encenen els fruits de l'arboçar,
el pi, tothora jove, que empara la collada;
als morres de la mula i el bou lluu la rosada
i el bell encens que en brolla no se'n voldria anar.
Un àngel posa avui, visible sota el vel,
una mica de tast d'infantesa i de cel
al que dormi en el cor, en la plata, en la gerra.
Els núvols passen baixos, amb entremig de blau;
de sota els arbres puja, brandant, boira suau:
es mesclen els alens del cel i de la terra.
Josep Carner. Poesia, 1992
|
 |
L'autora sempre volia assolir una síntesi major.
Una síntesi major entre la cara fosca i lluminosa
de la vida humana; entre el passat i el present;
entre entorns naturals, rurals i urbans; entre
paisatges distants; entre elements lírics,
dramàtics i èpics; entre la vida i l'art...
(Fragment del pròleg)
D. Sam Abrams
Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009
|
 |
A molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.
A molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma
- que l'arbre de la nit ha madurat - de llum i aroma.
A molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja
amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.
A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones,
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.
A molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.
A molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes ... Oh cor feixuc, què més demanes?
Agustí Bartra
Poema extret d'aquest lloc web:
|
 |
| On hi ha músics, no hi falten músiques. |
 |
| Música i flors porten amors. |
 |
| El flabiol, no el toca qui vol. |
 |
| A tothom plau son cant i son infant. |
 |
Educar en positiu és una actitud
que acompanya la manera de fer
i de relacionar-se, la manera de
transmetre pautes de conducta.
És una actitud que acompanya
i orienta la manera d'afrontar
la vida i, en concret, de tractar
els fills i les filles.
(Fragment)
Carme Thió de Pol. M'agrada la família que m'ha tocat, 2012
|
 |
La primera paraula d'infant
és ressò de bells mots de la mare;
com esbós de cançó
sense notes encara.
Melodia que amb goig sentirem
dins el cor, repicant l'esperança
que transforma en arpegi, els escrits,
per poder acompanyar tots els cants
i el punteig de la dansa.
L'espiral de sons nous
van creant pensaments
per sortir del misteri silent
cap al món dels sorolls...
Seran l'eco a les veus de la gent!
Jordina Nadal. Victòria in vitro, 1997
|
 |
Que els ulls perllonguin
l'espai en marxa que ets
-maresme, abisme, mar...
I que, després del teu viatge,
sols desitgis el gust de l'oli
damunt l'hivern de l'ametller,
camp que doni a l'estació
la seva edat.
Perquè tot el que vius
ho veus al cel.
Vicenç Llorca. Cel subtil, 1999
|
 |
Sempre hi haurà una pàgina amb ales als peus
sempre hi ha un àlbum
que en girar el full
torna al país de la infantesa.
(Traduït per a aquest blog)
Helena Junyent. Cuéntame entre las cerezas, 2010
|
 |
És any de rius, rius de coloraines,
els rius que s'eixamplen i surten de mare,
els rius que caminen i en caminar, canten,
els rius que amb la fúria del vent,
que té mans gelades, busquen el misteri
d'una cova freda, on hi ha tres figures
i dos animals que amb l'alè l'escalfen.
Les figures són de granit i plata,
la mula i el bou són de fang pastades:
-heus ací els dos rius, rius de coloraines,
que pinten el cel i a dues veus canten.
22-XII-1998
Àngels Cardona. Les veus del riu, 2001
|
 |
A Guaraba, que es troba en una zona tropical,
hi ha una petita colònia catalana, com a tot arreu.
No serviria de res precisar la situació geogràfica,
perquè un cop localitzada sobre el mapa (amb
penes i treballs), Guaraba té amb prou feines
puntet propi.
(Fragment)
Pere Calders. 8 contes de Nadal, 2007
|
 |
Retalls de cartolines,
llapis de tots els colors
i també retoladors.
Paper de seda
i tisores...
Mare meva, quant d'enginy!
Cada un dels meus amics
tindrà una bonica postal
per les festes de Nadal!
(Fragment)
Lola Casas. Poemes per a un bon Nadal, 2009
|
 |
Del bell cim del poll tan alt,
les fulles cauen lleugeres;
per morir ballen un vals
dins la llum de les praderes.
Cada fulla enfredorida
s'ha tornat un cor daurat
fet amb la mateixa mida
dins un tall de sol robat;
robat al pas de l'estiu
i servat amb la rouada...
Fruita en la fred madurada,
son color es torna més viu,
cada trenc de matinada,
fins que les mans de l'oreig
la cullin dins la brancada
amb murmuri de festeig.
Fulles de poll de tardor,
de l'any el darrer somriure,
l'últim raig de tebior
de l'estiu que ve de viure.
|
 |
M'aboque a tu, vall dels somnis i els deliris,
indret de tots els temps, per tal que m'aconhortes.
Vull que em dones el que tu saps i pots
per a no llançar-me cingle avall,
àngel caigut amb les ales cremades.
Passege l'hivern entre les boires
i el que veig i sent és d'un gris fred.
Les seques serres ara em representen:
roques que igual fereixen com abracen.
Roques que abracen.
Roques que fereixen.
Roques.
|
 |
Aquí la llum és una carretel·la
guarnida d'amorells.
(Fragment, p. 119)
Josep M. Llompart. Obra poètica, 1983
|
 |
| Les representacions simbòliques són poderoses i els humans les busquem sempre, des del principi. Pràcticament totes les llengües tenen una rima que es canta als nens agafant cada dit de la mà. En català diu "Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes... i aquest fa Niu, niu, no n'hi ha pel caganiu?" (Fragment) Isabel Núñez, dins, De traduir (poesia), 2014 |
 |
Les mans, segures guies,
són flors descloses
que m'assenyalen camins.
Les mans no han aprés a
disfressar-se.
Montserrat Abelló
S'ha fet de dia.
El sol retalla
amb tisores de llum
cases i carrers.
Dorms.
(Fragment)
|
