Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 de novembre de 2019

Esmena

Part del text de l'EXPOSICIÓ "BROSSA POLIÈDRIC" / concebuda per Judith Barnés (Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda de Barcelona) per Teresa Grau Ros
Quan esborro una frase traçant-hi
una ratlla al damunt, ho faig
de manera que no es pugui llegir.


Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988

EXPOSICIÓ "BROSSA POLIÈDRIC"

EXPOSICIÓ "BROSSA POLIÈDRIC" / concebuda per Judith Barnés ; fotografia de Francesc Català-Roca (Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda) per Teresa Grau Ros
EXPOSICIÓ "BROSSA POLIÈDRIC" / concebuda per Judith Barnés

Aquella altra paraula

Aquella altra paraula
que no era dual
ni mirall de guerrer ni reacció
que no era filla mare esposa nena dona àvia
algú-nosaltres
i que no repetírem.


Anna Pantinat. Qui no s'anomena, 2018
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera, 2018

Aiguamarina

Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.


Josep Maria de Sagarra, dins,


Llanterna màgica : antologia poètica, 2016
Ed.: Carlota Casas i Pep Paré
Il.: Carme Solé Vendrell

Capvespre

Sóc l'arbre de la tardor,
que ha plorat les seves fulles;
la pàl·lida flor humida de pluja.
Sóc el vial solitari,
sense meta i sense somnis;
el sol que no crema i declina a l'horitzó.
Sóc l'ombra amenaçadora,
que s'eixampla en el cel,
l'onda de misteri que envolta la vida.
Sóc el fragor d'un tro,
o la paraula que no escoltaràs mai més;
un bufec deliciós de tristesa:
l'enyorança de la vida.



Anna Cinzia Paolucci (Ligur, 1965), dins,

Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans, 2013

Ed.: Noèlia Díaz Vicedo i Sandra Roig

Confondre's amb la neu

Confondre's amb la neu:
             ser floc que el migdia ha de tornar líquid.


Confondre's amb el paisatge;
             esvanir-s'hi per perdurar.



Antoni Clapés. Pluja, 2015

Angles

Amb la força d'un brau
apuntalar angles rectes.
Preservar-los immutables
quan la memòria caigui a trossos.
Per saber on és el nord,
i malgrat tot no fugir-ne.


Montserrat Costas. L'amplitud dels angles, 2003

A les salines de Guérande (Bretanya)

Hi ha uns camins per l'aigua i uns camins
per la terra. Les gents d'aquests indrets
coneixen els pendents i les marees, i l'aigua
llisca fins a la seva reclusió. La seva
conclusió, car en la cel·la, la llibertat
truncada, el mar esdevé cel, i després sal.
Caminar a les salines és com fer-se petit
en un full de quadrícula. Aquí els senders
t'inviten: pots trepitjar-nos; cerca el camí
més curt tot seguint nostres límits; cerca
els límits més curts de la teva persona i
has de trobar el camí de l'infinit .
Roman al laberint i camina per sempre,
evapora't, enlaira't, desapareix, vessa
tota la sal que dus a les butxaques,
desfés-te dels afanys, deixa a la gravetat
la teva solitud sòlida i blanca i torna
lentament a l'oceà. Torna a
estimar.


Anna Aguilar-Amat. Jocs de l'oca, 2006

29 de novembre de 2019

L'ESTIUET DE SANT MARTÍ

                                          A qui pateix la guerra


Escapat d'una guerra sens fi,
un novembre plujós i glaçat,´
tremolant caminava en Martí
amb la capa, només, de soldat.

I, quan veu un pobret mort de fred,
mitja capa li dona i li diu:
«Repartim-nos l'abric, germanet;
que ajudar-se fa escalf com d'estiu.

»I ja sé què faré, ¡ara ho veig!:
llanço al cel el meu tros: la meitat,
¡i així els núvols se'n van a passeig,
surt el sol i l'estiu ha tornat!».

I les gotes banyades pel sol
fan un arc: un somrís capgirat,
¡violat, indi, blau, verd i groc,
i taronja i vermell per la pau!



Ricard Bonmatí. L'any tirurany més poètic, 2019
Il.: Montse Tobella

Cabirol

La llum, només un vel i una boira de grocs,
s'allisa els plecs del vestit pàl·lid.
Capvespre al caminet del riu.

Un fresseig fa arborar les romegueres
i corre al canyissar.
El salt encegador d'un cabirol
agita els àlbers i estremeix els joncs.

Aquest instant només. Una mirada.
El temps que va del so
                                     al llarg silenci.
L'alè que va deixant la nit
als ulls encesos del capvespre.



Rosa Font Massot. Celobert, 2019

XXXIX Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March,
de Beniarjó, 2019

Aquestes paraules s'escrigueren a la vora d'un llac

Aquestes paraules s'escrigueren a la vora d'un llac.

Fes-ne una polsera per a un canell. No empunyis cap espasa
ni brandis allò que es podria brandar, car la saviesa és un ocell
moribund, gravat en un palmell. Gairebé no res. I aquestes
paraules s'escrigueren a la vora d'un llac, abans que l'ésser com
a ésser fos dat i beneït. Una bandada de vides, cadascuna amb
cara de guanyar, cadascuna amb aquest encàrrec ruboritzant:

Burxa aquí. A partir d'ara la mà ja és lliure.

__________________________________


These words were written by a lake.

String them around a wrist. Do not grip a sword or draw
what might be drawn, for wisdom is a dying bird, engraved
on a palm. Next to nothing. And these words were written
by a lake, before being as being was scripted and dealt. 
A pack of lives, each with a winning face, each with this
blushing command:

Prick this. This moment the hand is free.


Patti Smith. Auguris d'innocència = Auguries of innocence, 2019
Tr.: Laia Malo

Dalt del cingle sobre el pla

Dalt del cingle sobre el pla
fèrtil verdeja la terra
a camp ras lluny de l'estrèpit 
lluny dels grans perills del mar

ben de cert: no he entès mai res
del diví ni de l'humà 
mentre albiro llacs de gel
mentre sento ocells xisclar.



Josefa Contijoch. Baix continu, 1984

26 de novembre de 2019

Sol d'hivern

Quin dia tan fred!
El sol ha deixat
tot el seu ardor
al si de la terra
que el té enamorat.

Una gran fillada
d'ells dos naixerà.

Quan rica d'abrils
la terra floreixi,
amb quina esplendor
la il·luminarà.


Joana Raspall. Pinzellades en vers, 1998
Il.: Glòria Garcia

L'ALEGRIA

Amb tots els colors
faré una llaçada
i la guardaré 
en capsa tancada.
Quan em llevi trista
qualsevol matí,
d'una tisorada
en prendré un bocí,
l'aixecaré enlaire
com a banderola!
...  Vindrà l'alegria
i no estaré sola.



Joana Raspall. Bon dia, Poesia!, 2013

23 de novembre de 2019

BAGUL A LA RIERA

El cavall, la barca de vela, la bicicleta...
Tota velocitat que els sobrepassi aparta
l'home de la seva capacitat d'observació
de la naturalesa. Això m'ho han fet
entendre les cames, que són bessones.



Joan Brossa. Passat festes, 2013

En cotxe el paisatge es veu

En cotxe el paisatge es veu.
A peu o en bicicleta es viu.



Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014

19 de novembre de 2019

A la meva mare

Llegeix-los tu també, els poemes, mare,
per l'amor recordat, pel temps feliç,
i potser hi sentiràs altra vegada
uns peus petits corrent pel passadís.



Robert Louis Stevenson. Jardí de versos d'un nen, 2011
Il.:  Jessie Willcox Smith
Tr.: Jaume Subirana

17 de novembre de 2019

El paper en blanc

Un full de paper en blanc
és tot un món possible.
Penetra-hi amb peu franc!
Hi pots posar el teu nom
i dir-hi el què i el com
de tot allò intangible
que penses i que sents,
que entens i que no entens...

I quan hi hauràs deixat
el cor ben despullat,
seràs el petit déu
d'un univers sols teu!



Joana Raspall. Bon dia, Poesia!. 2013
Il.: Montse Ginesta

Dels ocells

Dels ocells els
de trinat més noble
soltes divinitats
són
dins un pou d'aire


————————


Dos pássaros os
de mais nobre pio
são divindades soltas
num poço de ar



Luiza Neto Jorge. Destrets d'indret, 1999
Tr.: Arnau Pons

16 de novembre de 2019

Aiguamolls 1985

No han destruït aquest recer vivent
Que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l'aigua nodridora
I els verds amagatalls l'ocell del nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu,
Torneu, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l'hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
Davant dels nius tots bategants de vida.
Com un somriure clar, repòs d'ocells
Cansats del vol, a frec de les onades
I el sol que hi riu, i escates d'or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
-Una treva signada amb aire i ales.



Maria Àngels Anglada. No sé jugar amb màscares, 2008
D. Sam Abrams, ed.

14 de novembre de 2019

BLAT I ORDI

Reconstrueix el que es trenca.
Fes néixer el que demana ser.


Anna Gual. Símbol 47, 2015
Epíleg: Esteve Plantada

10 de novembre de 2019

UN I TOTS

De L'Exposició «La taula periòdica a l’IEC» durant la 24a Setmana de la Ciència 2019 (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Comprenc el meu lloc a l'Univers:
formo part d'una gran Vida
que acondueix els mons.
No crec pas que ningú sigui
una unitat separada de lluna
a lluna...
Tot està contingut en tot.
Espelmes i planetes.


Joan Brossa. Passat festes, 2013



Nena adormida

Tu que en dolç bressol
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?

Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.

Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.



Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any, 2013
Il.: Ignasi Blanch
Pr.: Carles Duarte
Ed.: Mercè Ubach

8 de novembre de 2019

Islàndia

Islàndia,
flor de gel i lava

la llet nodridora dels primers rius
aletejant entre la pedra




Carles Mulet. Naixement d'Islàndia, 2019

Novembre

Novembre
és lo mes de l'arado
amb els solcs
que se subsegueixen
com un esperançós argument
pensant a la pluja
i a les llavors de llum
que il·luminem
la plana del pa
on arrela l'amor
i la suor dels hòmens
custodis de les sagrades cerimònies
que revelen l'ànima de la terra.


______________________

Novembre
è il mese dell'aratro
con i solchi
che si succedono
come un fiducioso argomento
pensando alla pioggia
e ai semi di luce
che illuminano
la pianura del pane
dove alligna l'amore
e la fatica degli uomini
custodi delle sacre cerimonie
che svelano l'anima della terra.



Antoni Canu. Ànimes precioses, 2019
Pr.: Maria Cristina Biggio

6 de novembre de 2019

La llum plàcida

El dia és pur
i el sol es desmaia a la paret.
              JOAN LLACUNA


La llum plàcida
davalla del cel.

I es fan grans,
cada vegada més grans,
aquestes ombres.

I la tarda cau
somorta sobre
la vella paret.


Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 1996

3 de novembre de 2019

Mentre escandim versots

I plou sobre mullat, com de costum,
mentre escandim versots mig oblidats,
ara que l'any mostra la faç benigna
i encenem teies a les cantonades
per als qui són en mar,
per als qui són en terra.
No hi ha engany, diu algú;
i si n'hi ha, sortosament no dura.
Cauran com sempre ganivets de punta
i escorxarem els bous massa feixucs
així que hagi passat aquesta lluna.
No oblideu el paraigua,
doncs, si sortiu de casa.



Miquel Martí i Pol. La pell del violí, 2000

metros

ningú em calcula
la mà del llom ni
m'ha capiculat
els impactes.
ell diu que el metro
anuncia l'entrada
setze segons abans
de la fi del compte enrere,
per si ens cronometren.


Ester Andorrà. Afamats, 2013
Il.: Núria Miret
Epíleg: Mireia Vidal-Conte

2 de novembre de 2019

Sàlvia

Sàlvia omnipotent,
planta sens parió,
dona'ns protecció
tant en temps d'hivern
com en la calor.

–En la infecció,
volem curació.
–En l'estat febril,
demanem asil.
–En la indigestió
ens cal atenció.

En qualsevol cas,
sàlvia omnipresent,
dona'ns salvació
tant en temps d'hivern
com en la calor.


Roser Ros i Vilanova. Petites històries vegetals, 2010
Il.: Martha Ros i Vilanova

dins el llit de mel del rusc

dins el llit de mel del rusc

l'abella es cargola

fimbren les companyes
per apartar el que atrapa i ofega
fent florir l'esbós que s'hi amaga

restaurant l'ordre
ofrenant calma



Maria Antònia Massanet. Aus de ramat, 2019