Àlbers

Tremolor
             vegetal
d'uns sentinelles
de mans platejades.



Lola Casas. Blanc. 2008

Il·lustracions: Pere Borrell

Ametllers

Vora el terrer, sota un cel que convida

al deixament, s'enlairen les banderes

dels ametllers, somnien primaveres

entre el lletós regal de la florida.

Neu vegetal, caduca, neu amb vida

que canta la cançó de les darreres

ofrenes, les arrels saben fumeres

sense foc que deixà l'aigua escondida.

La closca de la terra rememora,

mannà de pètals blancs, les assutzenes.

Jo present les violes dels crepuscles,

i em venç aquest requadre d'ulls enfora,

mentre la vida xiscla per les venes

i em sent el temps clavat damunt dels muscles.

Jaume Bru i Vidal, dins,

Antologia de la poesia valenciana : 1900-1950. 1994

Ed.: Joan Fuster

Pedra

Certesa de la pedra, a flor de mà!

Escultura de l'ésser, moviment

misteriós, toc de silenci: pura

harmonia dels àtoms, equilibri

d'unes forces antigues i secretes.

Negació del llamp, veu oposada

a la tempesta brogidora, còdol

arrodonit i gris, callada música...

Contra la fútil aparença, pedra.

La nostra vida s'esmicola: pols

que el vent s'enduu. Romboll, fràgil matèria

que empeny l'atzar. Només l'amor ens salva

-un diamant de límpida duresa.

Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990

Postals de Collserola

Teresa Grau Ros

Sàlvia

Sàlvia omnipotent,
planta sens parió,
dóna'ns protecció
tant en temps d'hivern
com en la calor.

-En la infecció,
volem curació.
-En l'estat febril,
demanem asil.
-En la indigestió,
ens cal atenció.

En qualsevol cas,
sàlvia omnipotent,
dónan's salvació
tant en temps d'hivern
com en la calor.


Roser Ros i Vilanova. Petites històries vegetals, 2010

El vent s'endú les fulles del til·ler

El vent s'endú les fulles del til·ler.
La libèl·lula ho veu i no ho creu.

Ah, la incrèdula flor de l'aire!




Roser Ros i Vilanova. Petites històries vegetals, 2010
Il. a partir de l'obra tèxtil: Martha Ros i Vilanova

Absorta primavera

Una clova secreta de boires i gebrades
feia que t'oblidéssim, gran ocell de vol clar.
Només et pressentíem per ullades de sol
enfredorit i tímid.

Els arbuixells i els arbres, més savis que nosaltres,
t'esperaven desperts amb la saba frement
i amb tendres verds tornaves,
i amb flors sobre els vells murs,
absorta primavera.



Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009