Tenim aquell camí, tan llarg per córrer
i algun destí ignorat a les margedes.
És l'hora de les hores, en recolzes
de l'ombradís, en verda companyia.
No cal caminar amb presses, cansaments,
fatics i rauxes, sinó en calma,
xerrant amicalment d'allò que passa,
de beure en la font vella l'experiència
de tota antiga i nova recordança.
Adeu, germans del clos i les muralles,
de l'empolsat asfalt i lluites òrfenes!
No tornaré a dormir sota teulada...
Que em plau la serenor, joia d'estrelles,
la llibertat encesa de les ànimes.
i algun destí ignorat a les margedes.
És l'hora de les hores, en recolzes
de l'ombradís, en verda companyia.
No cal caminar amb presses, cansaments,
fatics i rauxes, sinó en calma,
xerrant amicalment d'allò que passa,
de beure en la font vella l'experiència
de tota antiga i nova recordança.
Adeu, germans del clos i les muralles,
de l'empolsat asfalt i lluites òrfenes!
No tornaré a dormir sota teulada...
Que em plau la serenor, joia d'estrelles,
la llibertat encesa de les ànimes.
I
Fragment.
p. 35
Ventura Ametller, dins el llibre:
