el meu rostre

el meu rostre a la finestra
travessa horta i vagons
mentre vaig envellint

andanes del destí
sense angoixa ni feres
neta          purga
absoluta
de viatge calm

un poema sobre avui sobre ara
calen testimonis
per si d'aquí un temps

p. 56-58

Mireia Vidal-Conte. OUSE : altres rius. 2016

Epíleg: Antònia Vicens
Il·lustració: Núria Miret

Tigre

¡¿Que amb l'ombra negra de mil jungles
se m'ha ratllat el groc del cos?!
Doncs sigil·lós, amb dents i ungles,
surto de cop d'un bosc tan clos

i ho paguen bens i bous i vaques;
i a tu si et tasto, ¡llamps i trons!,
em torno, amb unes carns tan maques,
¡devorador d'homes dels bons!




Ricard Bonmatí. Feres enciseres : encanteris per captivar humans, 2010
Il.: Roc Olivé Pous

Rinoceront

Amb un nas tan punxós,
tan superperillós,
el gegant porta al llom
tot d'ocells a fer un tomb

i els permet fer un bon mos
arrencant-li del cos
tota cuca dolenta,
per a ells, suculenta.



Ricard Bonmatí. Feres enciseres : encanteris per captivar humans. 2010

Il·lustracions: Roc Olivé Pous