Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluir. Mostrar tots els missatges

28 de novembre 2023

Macedònia

Lluint
com bocins de joies,
tinc un bol curull
de plàtans, maduixes,
        préssecs, pomes i xirimoies.



De: Postres


Tots a taula!. 2023
Poemes de Lola Casas
Il·lustracions de Gustavo Roldán

26 de març 2021

Vens de lluny

Vens de lluny.
El temps et pesa.
Passa avant
i fes camí,
que la vellesa
no es desa.
Qui la té,
l'ha de lluir.


Ramon Cabanas i Antich. El caliu de la llar. 1990

24 de desembre 2020

Claror

                                  A la mare


Pel camí de la font, ben de matí
entre esbarzers i campanetes blaves
al teixit de l'aranya, ja acabat,
diamants hi lluïen de rosada.

Més lenta que l'aranya, pacient
amb molts anys, i més anys, trena la vida
la seva teranyina al teu bell rostre
i assalta el teu esguard. Però sempre un ram
de tendresa, d'humor de tant en tant
tot el travessa com el sol llunyà
dels dies de la Serra. Joves, nous,
veig aleshores els teus ulls com lluen
més que les subtils xarxes enrosades
entre els marges humits d'aranyoners.


Dedicat a la mare de la poeta, Maria d'Abadal i Pedrals (1905-2003).

Maria Àngels Anglada. Arietta II., dins,

Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009
Pr. i notes: D. Sam Abrams

28 de desembre 2019

Cita

Vindràs polit
amb les sabates netes
i la brillantina al cap
dels imperfectes.

   Vindrà lluint

les joies dels diumenges
i talons d'aquells ben alts
sobre els complexos.

   L'escena al parc

del pa dels cignes negres
i converses de cafè
massa correctes.

   Sabreu qui sou

quan es fongui una lletra
del nom de l'hotel més car
d'aquesta terra.

   Mai us contractarien

per a cap novel·la.



Helga Simon i Molas. A la vora. 2017

31 d’octubre 2019

Bifrost

Llueix els seus colors
l'arc de Sant Martí,
com un pont vestit de Festa,
entre la realitat i els somnis,
com un camí en la casa dels déus

Quin monstre t'ha trencat?
Quin malson ha vestit de naufragi
les onades de la mar?
Quina fulla de l'arbre de la vida
caurà a l'aigua i farà d'Arca
per a salvar-nos del diluvi?



Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011

05 d’abril 2019

Ametller florit de nou

Ametller florit,
m'has embaladit.
Esclates de dia,
vigiles de nit.
Amb ta blancor estanca
al camp res li manca.
L'òliba desdenya
ta fugaç fulgència.
Al brot nat de branca
un gafarró canta.
L'alba ja es congria,
plany d'amor ferit.
Tot fosforescència,
tot epifania,
com la flor de neu.
Ametller florit,
m'has estamordit.
Llueixes de dia,
ens sotges de nit.
Res impur no et solla,
i dels magins brolla
un somni teixit
amb tes fulles albes
d'hàlit perfumat.
Per ta llum ens salves
del vernal neguit
que ja treu el cap.
Bella inflorescència,
blanca bruixeria,
ets un bé-de-déu.
Ametller florit,
m'has embaladit.
Esclates de dia
vigiles de nit.




Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016

Premi Carles Riba 2015

12 de juliol 2015

Finestra al mar

Avui la mar és més gran
de l'horitzó cap en terra
i fa unes vies d'argent
que tremolen i llueixen,
la vela ombriva al damunt
i entremig blaves esteles.
Núvols inflats de claror
horitzó endalt s'arrestellen.




Josep Lleonart, dins,

L'aigua. 1989


Tria d'Eulàlia Valeri.
Il·lustracions de Fina Rifà.

05 de gener 2015

El llamp màgic

Poca gent sap que els llibres de les biblioteques
tenen dues vides. Mentre els tenim oberts, lletres
i dibuixos s'estan quiets perquè els puguem llegir.
Els agrada lluir macos i clenxinats. Però quan les
portes de la biblioteca es tanquen, les paraules
xerren, riuen i canten, i els dibuixos juguen i fan
gimnàstica.


(Fragment)

Anna Manso. El llamp màgic. 2014

26 de maig 2013

Matí

aquelles vísceres de peix com la làmpada
que torna a lluir de nou

em llevo amb sal a la boca

tot just el primer tast de la joia

surto a fer un volt

les cases aprenen a escoltar

alguns arbres es tomben

algú esdevé un heroi

cal saludar amb la mà

els ocells i els caçadors d'ocells


Bei Dao, dins




08 de gener 2012

Vellesa

Parc de Montjuïc - tardor 2013
Soc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament.



Joana Raspall. Jardí vivent. 2010

06 de juliol 2010

Una mica encara

Una mica encara
i veurem els ametllers com floreixen
els marbres com lluen al sol
la mar com oneja

Una mica encara
per arribar una mica més amunt.



Iorgos Seferis, dins

El mar a la mirada : antologia de textos poètics de la Mediterrània.

Ed.: Manuel Forcano i Marta Dahó