Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris apagar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris apagar. Mostrar tots els missatges

28 de desembre 2024

Hivern

La llum s'és apagada en mon esprit...
              lo calfred de la nit
ha fet brunzir mon ànima encantada.

Tot reposa en lo món entenebrit,
             les veus han emmudit,
tan sols en lo fossar lo verm rosega.

De l'esquelet d'un arbre retorcit,
             un aucell arraulit
ha rebotat sobre la terra blanca.

Un angelet traidorament ferit
             per lo crup maleït
agonitza en los braços de sa mare.

De la vora del foc on s'ha tollit
               duen l'àvia al llit,
anant pel confessor i per Nostramo.

A dins del menjador, fred i humit,
             dona com un neguit
la pluja quieta regalant pels vidres...

La mort sembla regnar en l'Infinit,
             i l'hom se sent petit,
desconfiant de l'obra de la vida.

Mes no, que ella va fent, seguit, seguit,
             sa via dreturera,
i un jorn, sobre la terra i en l'esprit
farà esclatar la nova primavera!


De: Policromi


Víctor Català. Llibre blanc Policromi - Tríptic. 2018

A cura d'Enric Casasses.

28 d’abril 2023

Preludi

             Homenatge a Josep M. Llompart.


Camina i pensa
un sol que no s'apagui
amb tots nosaltres.
Tanca els ulls, al parterre
s'han marcit els narcisos.




Antoni Vidal Ferrando. El batec de les pedres. 1996

Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 1995

30 d’abril 2022

Biblioteca, a l'hora de tancar

Els llums s'apaguen.
Se senten sols els versos
dintre dels llibres.


Se'n va la tarda.
El sol ens mira amb pena
entre dos núvols.


Aquesta vida:
un laberint efímer
de sol i pluja.



Jordi Pujol Nadal. Torna la pluja sobre nosaltres. 2018

IX Premi Jordi Pàmias de Poesia de l'Ajuntament de Guissona, 2017

18 d’abril 2021

Cuca de llum

Carregueu-me bé la pila
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,
que és cosa que molt s'estila.

Ja ve la fosca, i, tot d'una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d'un gerd
per engelosir la lluna.

Soc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d'un got,

m'apagaré de seguida
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.



Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. 2008

Il·lustracions: Montse Ginesta

Edició: Marta Nadal

13 de juliol 2019

Que vives semblen

Que vives semblen,
entre l'herba i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria
la boira les apaga.




Entre l'herba i els núvols

(Tannkas)


Màrius Torres, dins,

Tria de poemes de Màrius Torres enviats
a Joan Sales (octubre - desembre 1938)



Màrius Torres. Tries de poemes : 1938. 2017

Edició facsímil

A cura de Margarida Prats i Joan Ramon Veny

Càtedra Màrius Torres, Universitat de Lleida

10 de desembre 2018

Ida &Ida

Sí a la Poesia, groc llum, una idea genial! ara m'apago,  ara m'encenc, a la Poesia, Sí. /  Exposició d'Ida Borvill. De l'1 al 28 de desembre de 2018 Sala d'actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda / per Teresa Grau Ros
Sí a la Poesia,
groc llum,
una idea genial!
ara m'apago,
 ara m'encenc,
a la Poesia, Sí.




Exposició d'Ida Borvill. De l'1 al 28 de desembre de 2018
Sala d'actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

27 de juliol 2013

Bufador (*)

Quan la calor
ha fet difícil passar les hores
i fins i tot la migdiada
no t'ha portat la son,
esperes amb impaciència la marinada
que et recorda que no ets lluny de la mar.

Potser caldria anar buscant
un bufador en el lloc
on la memòria va gravar;
ja fa temps, les empremtes d'una lava
ja apagada.



(*) Bufador: Lloc on sol bufar el vent. Es tracta d'un forat,
esquerda per on surt un corrent d'aire.



Assumpció Forcada. Meteorologia. 2011