Tinc la paraula en la natura
Desplegaré la pluja
i com la sal d'onada
escombraré amb delit pedres i fulles seques
no caldran ja agulles ni vidres,
tan sols el batec als ulls d'infant.
Roser Cabacés. Aiguaneix. 2020. P. 53
Epíleg de Teresa Costa-Gramunt.
XVII Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de Poesia, 2020.
No em plauen els tractadistes.
Jo no soc teòric ni m'agradaria de ser-ho;
tampoc no m'ho he proposat.
No em plauen les papallones clavades
amb agulles, les prefereixo volant.
M'agrada més ser que semblar.
Això no priva que, com tothom,
hi ha dies que vull ser
i altres que soc.
Joan Maria Minguet. Altres Brosses : Joan Brossa i la poesia d'acció, el parateatre. 2023
Inclou una peça teatral d'Eduard Olesti.
| Algunes nenes van descalces
per això se'ls claven els vidres,
les agulles
la veritat
als peus.
————————————
| Algunhas nenas van descalzas
por iso se lles cravan os cristais,
as agullas
a verdade
nos pés.
Míriam Ferradáns. Noms de fum. 2019
Traducció i pròleg: Dolors Miquel
