Sentir només, saber de cada cosa
el nom senzill, el simple nom, carícia
com de l'abril damunt les noves fulles,
mentre la llum de pluja de la tarda
s'allunya a poc a poc amb els jacints.
Clar moment de la flor, emmirallada,
molt guardada, darrera
bellesa d'unes flors dintre els meus ulls.
Després, per l'aire, a penes,
fràgil record, enllà del verd intens
d'herba que mulla aquesta lenta pluja.
Salvador Espriu. Les hores. 1952
I en el llibre:
Sento el ritme,
la cadència d'un silenci
que em convida al pas de dansa cada dia.
Sona lluny, però el recordo.
Reconec, entre murades de brogits,
l'accés al lloc on fan ballades
les fal·leres més llampants,
les indolències,
el senderi, la rucada,
la follia...
Permeteu-me que m'allunyi
per poder endinsar-me on mor la llunyania.
Montse Gort. Anem camí de casa. 2021
Des de dins
la sang de gel ens allunya:
llengua, corba i palmells
diluint-se en el crepuscle.
Quants litres de perdó
caben en un arrap?
Amb la memòria
a punt de rebentar
descobreixes que la resposta
és el límit de la meva pell.
Al meu cap
després de la derrota
arriba un sotrac tebi.
La victòria és sempre
un viatge absurd.
Lídia Gàzquez. L'animal perfecte. 2023
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2023
Des de la terra, que espera,
m'allunyaré i alçaré la mirada
per veure el cel i els estels.
Les nits sense lluna
seguiré el camí de la Via Làctia,
i pensaré,
com sempre he fet,
que la vida, malgrat tot, és bella.
De: Esparsos.
Zoraida Burgos Matheu
Dins el llibre,
Baix continu 2022. 2022
Conté: Esparsos / Zoraida Burgos Matheu -- La Lutier / Nati Soler Alcaide --
Ombra de veu / Laura López Granell.
