Qui sap?
Jo diré, jo diré, jo diria
si avui fos el dia:
«No temo la nit;
que al matí Déu m'ha estat a la vora
-benastruga l'hora!-
i m'ha beneït.
Ja no soc la donzella poruga
que cerca l'espluga
per fer-s'hi un caliu;
soc la dona que es sent tota forta
al pas de la porta
i guaita i somriu.
Jo voldré, jo voldré, jo voldria
que ja fos el dia
i en ser l'endemà,
per fer tal com l'infant que la mare
deixa i dubta encara
si sap caminar.
Com l'infant que en llançar-se vacil·la,
i son ull vigila
si troba un company:
i en haver-lo, sa passa és segura,
i ja no té cura
de tort ni de d'any.
Jo seré, jo seré, jo seria,
en ser ara el dia,
com nau en el port,
que al record de passades tempestes
tem noves conquestes,
i pensa en la mort.
En la mort que fa poc jo burlava
-que no l'enviava
pas Nostre Senyor-
i pressento a la joia més pura
un «Sempre no dura:
la mata un dolor» .
Que no sé què faré ni diria
si avui fos el dia.
1915-1916
Cançons i elegies.
Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica 1913-1972. Ed. 2026. P. 36-37
Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams.
Perfil biogràfic de Cèlia Riba. P. IX-XXIII
També es troba a:
«I aprenc a dir que no»
Empoderament
Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023. P. 67,73 i 74
Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.
Pròleg de Meri Torras Francés.
