Escolta, Eivissa, la joia
que convoquen les aigües tranquil·les,
l'immarcescible límit de la mar,
el toc d'or a ponent,
bressol que l'illa ofrena
a les darreres llums.
Escolta aquest entotsolament
de silencis, marítima entrada
a la vall, a la ciutat de la vida.
Que el teu plaer sigui llindar
quotidià al nou dia,
als braços carregats d'amor,
a les alliberadores hores.
Francesc Parcerisas. Triomf del present : obra poètica 1965-1983. 1991
Pròleg de D. Sam Abrams
Posa't damunt els ulls
un ram d'orquídies blanques
i pensa el món
de dins del teu exili,
fins que percebis com s'obren nenúfars de promeses
i camins de lava entre les roques.
Les presons no resisteixen un poema.
Júlia Ferrer. Atmosferes. 1989
Premi Amadeu Oller 1989
i també dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999
Ed.: Vinyet Panyella
 |
La primera gràcia de l'Empordà és la franca i noble
i forta gent empordanesa. En la fondària dels seus
ulls s'hi veu un cel clar de tramuntana. En la còrpora
ossuda i musculosa ens mostra el llegat d'una raça
de treballadors de la terra, intrèpida en les artigues,
toçuda i brava en el batre les roques, confiada en la
pròdiga provisió del sol, segura de la voluntat de
triomfar per son lliure albir.
(Fragment)
Pere Coromines. Les gràcies de l'Empordà, 1994
|
 |
| Vivim entre marges com les paraules dins les blanques pàgines d'un llibre, atapeïdes, ordenades des que foren escrites. Inexorablement fixades ahir. Per ara restaré sotmesa; però això ja fou i el present se'ns escapa. Tot va quedant fixat com en un gran llibre mal escrit. A banda i banda els marges que el costum ens imposa i al mig nosaltres i les nostres paraules. Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002 |
