Aiguamolls pletòrics

Aiguamolls pletòrics
d'encenalls
i un foc
indecorós.

Turons
empeltats
de saba
carmesina.





De: Goig


Laia Llobera i Serra. Cicles. 2009. P. 89

Pròleg de Montserrat Bacardí.
XXVI Premi de Poesia «Divendres Culturals de Cerdanyola» de 2009.

La pluja

Ara que la pluja ja llepa els finestrons,
omple d'encenalls aquest xubesqui vell.
Mira-la com ve i s'acarnissa als vidres
-timbaler enfollit o gat amb urpes d'ombra.
Seurem vora la finestra, callats,
perquè un dia puguem requisar aquest record
i fer-ne un poema diferent: desconfiança
en el silenci, o carícia en el sospir.
Les paraules del que serà no importen massa,
importa aquesta aigua que davalla amb peu lleuger
i la certesa més enllà del neguit que ens desespera:
que els cossos canten junts,
que et brillen els ulls en el silenci,
que les coses que et dic a cau d'orella
et repeteixen que és bo que siguis tu
qui ara calla i sent l'amor com una llengua nua.



Francesc Parcerisas

Es troba en el llibre:

II Festival de poesia de la Mediterrània. 2000