Vine a buscar-me quan no tinguis pressa,
quan s'il·luminen les llunes dels nostres planetes
distints.
Quan no tingues pressa i la realitat siga només aquella
amiga esporàdica
que arriba cansada i vol que la consolen.
Quan les diverses formes de menjar el pa siguen una
sola
i no ens calga més recordatori que una cinta blanca
lligada al turmell de la inconsciència.
Vine a buscar-me quan no tingués pressa.
Estaré adormida sota un arbre més antic que totes les
nostres descreences,
pregant en silenci que puga tornar a trobar-te sota les
llàgrimes del temps
en qualsevol cantó de la teua respiració.
Júlia Zabala. El cercle de les ànimes. 2005
Premi Màrius Torres, 2004
