Des de la plana somric als turons
perquè deturen, un poc, el temps innoble.
Sé que allà hi fondeja de bon grat:
s'hi sadolla i hi creix.
D'amagat, però,
ens llença una migrada xarxa de pressa.
Tot escasseja a terra baixa!
A punt d'albada, arriba i ja ens encalça.
Àngela Ribas i Lacasa. El temps innoble. 2002
Premi Betúlia de Poesia 2002 de Badalona.
Pròleg de Joan Argenté.
