i és de nit i tot calla i tot canta
- perquè és que canta tot -
algunes coses callen
un marge un roc algun racó
que fins l'alè s'aguanten
perquè tot canta
perquè és que canta tot
dels tarongers en flor
4 d'abril, any 14
entre Pego i Oliva
Som un petit estany en la planúria,
una bassa reclosa enmig del camp.
De vegades, els llums dels avions
llauren l'aigua:
regues blaves, vermelles, si és de nit.
De vegades, un nen que salta pel sembrat
clava el peu a la bassa, esquitxa els marges
i les aranyes fugen sense el fil.
Som un petit estany,
una bassa on s'amaguen el cel i els avions,
l'aigua on arrela el vent.
Als nostres peus hi creix la llavor del principi.
Rosa Font Massot. Temps el·líptic. 2022
A Maria Blasco Font de Rubinat
Era al migdia,
que amb la veu em tornaves
conreus, arbredes,
ocells passant, la fràgil
eternitat dels masos...
Era al capvespre,
que tocaven remotes
campanes foses,
i ja el vent s'aïrava
perquè no responies.
¿Hem d'avenir-nos
a dir al present pretèrit
tan de sobtada?
Mira'm tots aquests marges
caient... Apleguem pedres!
novembre 2005
Teresa d'Arenys. Obra poètica (1973-2015). 2017
Pròleg: Jordi Llavina
Tinc la casa voltada d'un rierol molt clar.
Vivim entre marges com les paraules dins les blanques pàgines d'un llibre, atapeïdes, ordenades des que foren escrites. Inexorablement fixades ahir. Per ara restaré sotmesa; però això ja fou i el present se'ns escapa. Tot va quedant fixat com en un gran llibre mal escrit. A banda i banda els marges que el costum ens imposa i al mig nosaltres i les nostres paraules. Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002 |