Pàtria

Pàtria, et donà ses ales la victòria;

com un sol d'or ton astre es va llevant;

llança a ponent lo carro de ta glòria;

puix Déu t'empeny, oh Catalunya!, avant.

Avant: per monts, per terra i mars no et pares,

ja t'és petit per trono el Pirineu,

per ésser gran avui te despertares

a l'ombra de la Creu.

Jacint Verdaguer. Canigó, 1967

Endreça

Sota la noble expandida tendresa dels arbres de França,
consirós vora el curs just i fidel dels seus rius,
he volgut donà' a l'abundància del cor una antiga
regla que l'acordés amb el pudor de la veu.
Arribareu sense mi a la pàtria expectant, ...

Carles Riba, dins,
Solc: Literatura catalana amb textos comentats..., 1980

L'escola en català