Hi ha mots que saben d'esgrima,
i mirades, de deveses blanques.
Cal bussejar les ànimes
per aprendre a saber qui som.
Sota la pinassa, sempre hi ha canals
de terra molla,
rius de vida silent,
batecs de llum.
Àngela Ribas i Lacasa. El bram dels dies. 2018
Pròleg de Vicenç Villatoro.
LIII Premis "Recvll" de Blanes,
Premi Benet Ribas de poesia, 2017.
a l'Arno amb infinita tendresa...
Miro avall
i no et veig el fons,
s'escampa com el gram.
Miro lluny
i no et veig la fi,
s'escapa com un peix.
Però ja m'he submergit,
bussejant,
i t'he vist la foscor,
profundament.
No pateixis: és clara com l'aigua.
De: L'oscilació de l'onada.
Anna Fernández. Partir. 2022
Il·lustrat per Judith con H
Epíleg de Lluís Calvo
