a l'Arno amb infinita tendresa...
Miro avall
i no et veig el fons,
s'escampa com el gram.
Miro lluny
i no et veig la fi,
s'escapa com un peix.
Però ja m'he submergit,
bussejant,
i t'he vist la foscor,
profundament.
No pateixis: és clara com l'aigua.
De: L'oscilació de l'onada.
Anna Fernández. Partir. 2022
Il·lustrat per Judith con H
Epíleg de Lluís Calvo
