La tieta vol plantes i animals.
L'enamoren els jardins més que cap home.
De tant regar flors cantant sola,
m'he tornat una dona gran.
Però em vendria els mars
els temples grecs, els dracs,
i les pagodes de Kew Gardens
perquè tornéssim a brotar.
Núria Perpinyà. Cels canviants : recitatiu a dues veus. 2023
El temps té neguits, escaires i enganys.
I tu —lector— l'instint
que avança entre palps, bulbs i precs.
Tan cec com l'animal,
poderós en voluntat.
M'importa la llum
perquè m'importa la vida.
Esteve Plantada. Troncal. 2020
Epíleg de Jordi Marrugat
Amb l'ull de l'ovella
et miro amb l'ull
blanc i viola de l'ovella
amb l'ull blanc i cec
de l'ovella a l'ull
cec de l'ovella hi
planto una alzina un
coscoll i una morera
en aquell ull hi planto
una flor de lliri groc
com la llimona verda com
l'herba que creix a la
primavera.
Amb l'ull de l'ovella et
miro i amb l'ull de l'astor
de la guineu i del senglar
i de la mostela
amb l'ull de la font
obert dia i nit amb l'ull
de la rosada que es tanca
quan ve el matí
i l'herba neix muda
amb la boca tancada
d'aquelles
pedres serrades com dents
cobertes de pols i de calç.
Amb l'ull de cada pedra
de cada flor i de cada animal
i de totes les coses que hi ha
dins l'ull de l'ovella
et miro terra meva
per estimar-te i cantar
una cançó de bressol.
Innàsiu Delogu
Lectura a la ciutat de l'Alguer
(Claustre de Sant Francesc. L'Alguer, Sardenya, 10 de setembre de 2005)
Poesia als parcs 2005 : des de la terra. 2006
Coordinació del cicle i autor de l'antologia i del pròleg: Antoni Clapés
Rapsodes: Pere-Eugeni Font i Montserrat Vellvehí
Música: Imma Udina (clarinet)
Idea original: Vallgrassa. Centre Experimental de les Arts (Parc del Garraf)
Pardals immòbils,
notes d'un pentagrama
als fils elèctrics
Vola que vola
l'ocell i en cada volta
perd una ploma
Tant si és petit
com de grossa mida,
un gos eixerit
t'alegra la vida.
Ningú és més fidel,
perquè ho és de mena;
la cua remena
i té els ulls de mel.
Josep Vallverdú. Bestiolari. 2010
Dibuixos de Manuel Cusachs
Pròleg de Pep Coll
El càtar assassinat per la mà d'Innocenci III.
La mare primerenca que morí amb el fillet a les entranyes
dins Nagasaki.
L'orfe de tres anys del camp d'Auswichtz que només deia
una paraula.
Tots dins les massacres. I no passà res més.
S'estaven allí entre piles de cadàvers.
No importaven. Ningú en parlà. Ningú els distingia. Eren
un tot.
Com una muntanya. Més. Com una serralada.
Allí deixats. Escapant de la solitud de néixer.
Cada naixement una solitud. Cada mort també. Però ells
barrejats,
sobre el terra, damunt l'herba que se'ls menjava.
Fins que algun voltor del cel. I de sobte volaren. O guineu.
Volaren. Corregueren.
Cap Déu no els va premiar. Tu vas ser bo, tu vas ser dolent.
Només animals que anaven a consolar-los. Animals. Com
en la vida.
Animals venien. Amb boques petites o més grans. També.
Venien núvols. Amb les boques blanques de núvols.
Els Núvols plovien, els animals els abraçaven.
Jugaven a foc amb pedres. Venien a ells arbres.
Que ho digui això també la Història.
Dolors Miquel. El guant de plàstic rosa. 2017
LIV Premi de poesia Ausiàs March de Gandia
Els animals van sortir
tots del melic de la Terra.
Per tant qui es mira el melic
no sempre l'erra.
Leire Bilbao. Bèsties, poemes i altres bitxos. 2021
Poemes adaptats per Jaume Subirana.
Il·lustracions de Maite Mutuberria.
El gripau Estanislau i altres poemes. 2017
Il.: Clara Codina i Bacardí
Text: Montserrat Boldú i Mayor
Papiroflèxia: Susana Bacardí i Mayor
D'un sac de farina havia fet coques
dolces de regust de llima.
Havia arrebossat aliment per cossos
i ànimes, havia
jugat a fer-la volar com pols d'estels.
D'un sac de farina havia vist
rodar rotllos de Sant Blai
dins d'un forn morú.
Havia escrit un llibre
amb el seu nom.
Havia fet estimar les meues mans
per la manera
d'assaonar-la.
I ara vens tu, i els teus fils de plata
i com una arna cries larves en la farina
que m'havia de salvar.
Alba Camarasa, dins,
Estels de paper : vint-i-un poetes per al segle XXI : mostra poètica. 2012
Carregueu-me bé la pila
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,
que és cosa que molt s'estila.
Ja ve la fosca, i, tot d'una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d'un gerd
per engelosir la lluna.
Soc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d'un got,
m'apagaré de seguida
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.
Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. 2008
Il.: Montse Ginesta
Ed.: Marta Nadal
Substituïm
l'amor pel control,
el cervell per Internet,
l'esperit per la pastilla,
la responsabilitat per una merda d'eleccions.
Si no legislem sobre els envasos de plàstic,
ni la pornografia, ni el comerç d'armes,
ni les apostes en línia,
ni el famós algoritme que se'ns menja amb patates,
ni el robatori de dades personals sobre l'ús de la xarxa,
ni el maltractament animal per fer cremetes
de la cara per a les velles riques del planeta,
ni les inversions de la banca,
ni les addiccions comportamentals,
ni la moderna colonització,
ni l'obsolència programada,
ni els transgènics, ni els fàrmacs assassins,
ni l'explotació infantil, ni els videojocs,
ni la prostitució, ni el marge dels productors,
ni la hipermedicació i hormonació dels animals que ingerim,
ni el neuromàrqueting, ni els fons voltor,
ni la normalització de l'esclavitud a canvi
d'uns números al compte corrent i la maleïda seguretat,
digueu-me: a què ens dediquem
fent això de la merda d'eleccions?
Ja em perdonareu que no sé gaire de què parlo,
que només soc una dona i m'ha pujat la regla al cap.
Laia Noguera, dins,
Reduccions : revista de poesia, Primavera-Estiu 2020, núm. 115, p. 47
Tèbia boleta
suau, de cotó,
quilòmetres roda
per no arribar enlloc.
La panxa, rodona,
s'afarta de poma;
el cos, petitó,
s'entafora en un racó.
El trec de la gàbia
i s'ajeu al sofà.
No entenc la veïna
que al punt que l'albira
ja es posa a xisclar:
— Auxili, una rata!
Potser en fa un gra massa,
que no n'hi ha per tant:
s'espanta, el meu hàmster,
dels escarafalls!
────────────
My hamster
My warm and soft ball,
travells round a wheel
but never reaches a goal.
Your belly's so round!
You stuff your small cheeks
with a slice of apple.
You squeeze your small body
into the corner of the sofa.
I can't understand
why my neighbour screams
as soon as she sees you
sleeping quietly.
"Help me!, help me, please!
A rat's attacking me!"
She's exaggerating
and my poor hamster's
dying for some cheese!
El gripau Estanislau i altres poemes. 2017
Il.: Clara Codina i Bacardí
Text: Montserrat Boldú i Mayor
Papiroflèxia: Susana Bacardí i Mayor
Cresta tota ben plantada,
plomatge d'ala ratllada
i cant que reconeix tothom
han fet que la puput sigui
un ocell molt popular
i també de gran renom.
La recita: Lola Casas
Lola Casas. Poemes i cançons : bestiari, 2001
Il.: Sergio Mora
