i rebolcant-se esbojarradament,
parla tan fort que tot seguit entaula
una conversa d'amics entre la gent.
Sembla rentar la pell de la paraula
fins a tornar-la neta, transparent,
com si els fonemes de la vella faula
ara mateix, els inventés el vent.
fins a tornar-la neta, transparent,
com si els fonemes de la vella faula
ara mateix, els inventés el vent.
Clar i català, escriu la tramuntana
-com un grafitti sobre una façana-
signes novells al cel tibant i llis.
-com un grafitti sobre una façana-
signes novells al cel tibant i llis.
A cada cosa dona el nom precís
i, en esborrar tota paraula vana,
va dissenyant la parla del país.
i, en esborrar tota paraula vana,
va dissenyant la parla del país.
Carme Guasch. Recull de poemes inèdits editats
Figueres, 21 de març de 1999