Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pèndol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pèndol. Mostrar tots els missatges

22 de setembre 2025

Un bisíl·lab

rellotge de cucut
toca
els quarts
i les hores
del teu nom
des d'allà mateix
on
el teu cor
va perdre
el pèndol
i les busques.

(Allò que tu i jo vérem
dins els potets
semblava caviar,
però eren espies,
perdigons russos).


De: #retorn



Josep M. Llompart. Mai no et deturis : homenatges de Llompart. 2018



Epíleg: #Breu notícia sobre els poemes, de Cèlia Riba.

Nota: a #retorn, hi trobareu deu poesies de deu poetes que,
amb la seva veu poètica, han retut homenatge a Llompart.

23 de juliol 2011

Dies abrusats

Dies abrusats. Degoteig minúscul
de perles relliscant sobre l'esquena.
El termòmetre impassible s'enfila,
segueix el compàs, malgrat que els humans
sentim l'enyor d'unes gotes de pluja.

La Natura, pacient i assossegada,
deixa fer. L'ocell canta dues notes
amb sordina; no accelera. Hi ha gats
mandrejant estintolats sota l'arbre,
i tot és calma. El ritme de la vida
camina inexorable. És com un pèndol.

Només els humans, inquiets, descontents,
desitjaríem l'estiu fet a mida.



Imma d'Espona. Instants. 2007