El país dogon és com gegantesc jardí budista, on tot té sentit, però sentits diferents alhora. Una geologia excepcional amb
intervencions mínimes i justes. Combinació d'accidents
i d'intervencions. Tots els camins dogons són camins
iniciàtics. Gent que va a peu.
Grans dies a Gogolí sense pintar ni escriure. Visites
de tots els vells notables del poble. Volen fer-me una
casa a un lloc especialment bo, sobre el barranc, a sota
d'un baobab, al costat de l'aigua.
(Fragment)
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mali. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mali. Mostrar tots els missatges
28 de novembre 2012
El país dogon
Etiquetes de comentaris:
Àfrica,
aigua,
Amonville Alegría [ Nicole d'],
baobabs,
Barceló [Miquel 1957],
camins,
casa,
Dogon,
escriure,
Gogolí,
Mali,
pintar,
pintures,
sentit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)