Aigua mansa

Deixar estar les coses
rere nostre
com a farina menuda
que resta entre els dits
o permetre que passin
com arena del riu
en el garbell.
I la vida pel mig.
Com s'escola.
Dir gènere humà:
poca traça, fer l'orni.
Tot eren imatges
per a fer-me una mica
a la possibilitat de perdre,
a la impossibilitat real
del joc de paraules.
Desig, desesper.
Tot es pot evitar
i tanmateix quantes coses
fetes per a durar
són abandonades
per covardia o per incúria.

María do Cebreiro, dins,

Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008

Traducció: Manuel Costa-Pau

Garbell

Tríptic, I

Es diu del receptacle

el fons del qual és ple

de forats tots iguals

que permet separar

objectes desiguals:

en deixa passar alguns

i d'altres els reté.

Així, després de batre el blat

i separar el gra de la palla,

amb el garbell se'l llança enlaire

perquè en voleï la pellofa

i en caigui la brossa i les noses

i quedi el cereal ben net

a punt de l'envàs o la mòlta.

Si passes pel garbell dies viscuts

a grapats plens i els vas agabellant

deixant que el vent s'endugui els mals moments

i els malsons caiguin en la pols de l'era,

faràs bona collita de records,

de paraules, de cançons, gra de memòria.

Oriol Izquierdo, dins,

Reduccions : revista de poesia. Núm. 104, p. 49