Pas a pas

        Pas a pas...
i amb la rosa vermella a la mà,
        caminem
sota els porxos d'un vell carreró.
        Sol d'abril,
primavera que es va engalanant...
        Xiuxiueig
dels ocells amb ressò de cançons.

        Pas a pas...
arribem a tocar un tros de Cel,
        on l'amor,
com Sant Jordi, ha vençut tots els dracs.
        Nostre escut
té la flama del goig més etern
        i l'or pur
de l'espiga madura del blat.

        Pas a pas...
        Flama i or,
i una rosa vermella en el cor!


Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010

Il·lustracions: Carme Bonafont i Giménez

Pròleg: Josep Colet i Giralt

Diada de Sant Jordi 2014

Muriel Casals i Màrius Serra signant llibres

La llegenda de Sant Jordi

Fa molts, molts anys, el Rei visitava la vila

ducal de Montblanc, perquè una gran crisi

preocupava el Regne.

(Fragment)

La llegenda de Sant Jordi, 2011

Jus lo front port vostra bella semblança (6)

Oh cors donós, net de frau e delicte!,
prenets de mé pietats, bella dona,
e no sofrats que-z amant-vos peresca,
puix que heu vos am mais que nulls homs aferma;
per què us soplei a vós, que ets le bells arbres
de tots bos fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
puix vostre sui e serai tant com visca.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana. 2012

Per Josep Maria Castellet i Joaquim Molas

Jus lo front port vostra bella semblança (5)

L'amor que us hai en totes les parts m'ascla,
car non amec pus coralment nulls hòmens;
tan forta amor com cesta que el cor m'obre
no fonc jamais en null cors d'hom ne arma.
Màs sui torbats que no fonc Aristòtils
d'amor qui m'ard e mos cinc senys desferma;
co'l monjos bos que no es part de la cetlla,
no es par mon cors de vós tant com dits d'ungla.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012
Ed.: Josep M. Castellet ; Joaquim Molas

Jus lo front port vostra bella semblança (4)

Bella sens par ab la presença noble,

vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes,

gais e donós, lluu pus que fina pedra,

amorós, bells, plus penetrants que estela;

d'on quan vos vei ab les autres en flota

les jusmetets, si com fai lo carboncles

que de virtuts les fines pedres passa:

vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012

Jus lo front port vostra bella semblança (2)

Sí com l'infants quan mira lo retaule

e, contemplant la pintura ab imatges

ab son net cor, no lo'n poden gens partre

-tant ha plaser de l'aur qui l'environa-,

atressí em pren davant l'amorós cercle

de vostre cors, que de tants béns s'enrama,

que mentre el vei màs que Déu lo contemple:

tant hai de joi per amor qui em penetra!

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012

Just lo front port vostra bella semblança (1)

Just lo front port vostra bella semblança

de què mon cors nit e jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m'és romasa l'empremta

que ja per mort no se'n partrà la forma,

ans quan serai del tot fores d'est segle,

cells qui lo cor portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran lo vostre signe.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana. 2012

D'un llibre estès,

D'un llibre estès,el gest vermell de sang
que esdevé flor,
la rosa oferta que aculls
com una mà
que, generosa, es lliura.

Sant Jordi és el soldat de Mitilene,
el màrtir de Lydda,
l'heroi crescut dins la llegenda
que les generacions escriuen
amb traços ben diversos,
i és un alè incansable
que lluita contra el drac
i ens n'allibera.

Sant Jordi és l'aventura i el destí.

Ni el cavaller ni el poble no claudiquen.


Carles Duarte i Montserrat. D'una terra blava, 1997

Tàber

Encara és fosc;
travesso el vell portal.

Als carrers del turó
el silenci nocturn
és opac.

Les parets diuen noms
i mirades distants
que no sé reconèixer.

Tot el dolor s'eixuga
en aquests murs tan lents.

Quan arribo al Palau,
escantells a la pedra,
revelacions de setges.

A les gàrgoles gòtiques,
antics lladres de temps
preservaren l'instant,
el rostre d'un malson.

El pati està ple
de taronges caigudes
i a la font un sant Jordi
venç de nou el dragó.

Un rostre de bronze,
sever,
em mira enllà del temps.

Fa fred. Escolto
la veu de les campanes
i bateguen, exhaustes,
les ombres del Palau.

Com la mar imprevista,
una onada de llum.

És l'olor de l'albada.


Carles Duarte. El centre del temps, 2003

No em plau l'home que en tots els afers no sigui

lleial i pur com la fina romana;
ni em plau l'home que cinc dies a la setmana
ment en les paraules i vol companyia d'amants;
ni em plau l'home que em treu plomes o palles
del meu vestit o es jacta de batalla;
ni em plau l'home que no té vergonya,
perquè tot el menjar se'l posa al pap com les cigonyes.


Les poesies de Jordi de Sant Jordi, 1998

Examen global de la poesia de Jordi de Sant Jordi

No hi ha el més petit dubte, doncs, que tota la poesia de

Jordi de Sant Jordi convergeix devers un mateix programa

ètic: el de l'ideal del cavaller cortesà capaç de practicar 

l'amor, la fina amor naturalment, amb tot el que això 

implica en l'ordre del perfeccionament moral individual. 

Hem parlat més amunt d'una mena molt especial de 

prudència literària que era atribuïble a Jordi de 

Sant Jordi, allò que se sol entendre per bon gust.

Hi afegim ara la idea trobadoresca de mezura 

en l'aplicació poètica: bon gust i mesura són els 

trets que defineixen les seves tries estilístiques 

i també la selecció dels referents objectius

de les seves imatges.

(Fragment de l'estudi, pàg. 75)

dins, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, 1984)

Sant Jordi

III

Sant Jordi, senyor meu, senyor meu i cavaller,
armat amb una espasa i amb una d'or
amb tot l'aire d'un àngel i l'essència d'un sant,
et demano que em defensis, bon sant i bon cavaller,
d'aquella fera salvatge, d'aquell tan terrible drac,
a qui lliuraven un home cada dia al dematí.
Si un home no li lliuraven cada dia quan tocava,
no deixava que ningú begués ni una gota d'aigua.
A sorts varen escatir a qui haurien de portar
i la sort va anar a recaure sobre la bella princesa,
la bella filla del rei que la mare tant aimava.
Quan el rei ho va sentir, així va dir tristament,
-Agafeu tot mon cabal, però deixeu la meva filla.
Una enorme multitud va fer cap a veure el rei:
-Dóna'ns, rei, la teva filla o t'agafarem a tu.
-Agafeu-la i abilleu-la amb un bell vestit de núvia
i porteu-la vora el pou perquè el drac l'assaboreixi.
En el marbre d'aquell pou varen lligar la cadena
i a la cadena, la jove, tan bella i desventurada.
Però Sant Jordi va voler salvar la noble princesa
i d'aquella mala fera per sempre més deslliurar-la.
Va muntar dalt del cavall i cap allí se'n va anar
i en arribar vora el pou es va asseure a reposar.
-Deixa'm, bona noia, deixa'm, deixa'm que dormi una estona,
que jo mataré aquest drac per poder-te alliberar.
Quan Sant Jordi s'adormí, el drac començà a pujar.
Retrunyien les muntanyes, s'estremien tots els arbres
i els ulls de la pobra noia ploraven com una font.
-Alça't, alça't, senyor meu, que l'aigua és plena d'escuma
i el mal drac les dents afila i el mal drac les dents esmola.
Alça't, alça't, senyor meu, que encara se't menjarà
aquesta fera salvatge que ara se'm vol menjar a mi.
Sant Jordi es va despertar, atordit, esmaperdut,
i brandí la seva llança com sols ell sabia fer.
Li va clavar una llançada i a la boca el va colpir
i ferit com el tenia mort el deixà estès a terra.
-Vés-te'n, bona noia, vés-te'n, torna-te'n amb els teus pares,
vés-te'n i digue'ls qui ha estat que avui t'ha salvat la vida.
El rei tost el va cridar, el rei així li va dir:
-La meva joia és la teva i teva és la meva filla,
teva és aquesta corona que ara porto sobre el cap.
-Gaudeix, bon rei, gaudeix, gaudeix de la teva filla,
i gaudeix de la corona que ara portes sobre el cap.
-Però digue'm, gran heroi, digue'm quin és el teu nom,
perquè et pugui fer un present, un present que t'abelleixi.
-Jordi em diuen de nom i vinc de la Capadòcia.
Si és que vols fer-me un present, fes-me construir una església:
a mà esquerra pinta-hi el Crist, el Crist i la Verge Maria,
i a mà dreta un cavaller que empunyi una llança d'or,
que empunyi una llança d'or i brandi d'or una espasa.




Centre de Recerca del Folklore Grec, manuscrit núm. 1151, pp. 91-93, 
versió recollida l'any 1938 per Maria Ludaki a Sinope, El Pont, Àsia Menor




Balades gregues, 1999 ; pròleg, trad. i notes d'Eusebi Ayensa