Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges

08 de gener 2023

Dolmen

Als inicis de l'escriptura, algú dedica una part de la seva vida a
fer el seguiment d'una roca. A escriure les seves impressions sobre
aquesta roca. El segueix un altre escrivent, i un altre, i així
successivament. Si això s'hagués fet, ara tindríem un document
escrit al llarg de tres mil anys sobre la biografia —en curs—
d'una roca. Els seus moviments, les seves erosions, els seus
paràsits, l'acumulació, la maduració i la pèrdua i la recuperació
de les pàtines... I, com un palimpsest, el pàl·lid reflex de les
vides de tots els escrivents que haurien pres el relleu, al llarg
de tres mil anys, en la tasca de narrar la peripècia i vicissituds
d'una roca. Un mineral com a nucli i milers de vides humanes
al seu volant, orbitant en l'escriptura, traçant trajectòries en
tots els sentits, a l'entorn de la roca impassible. Una cultura.


Sebastià Alzamora, dins

Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2020. Núm. 116. P. 37

23 de juny 2020

Cultura

No tan sols en els llibres
es troba la cultura,
sinó també en la traça
amb que es trena un forc d'alls,
s'aparia una xarxa
o s'esmola una dalla...
en tot allò que és obra
de la ment i el treball.

A impuls del pensament,
en qualsevol instant
un simple fet canvia:
posant-hi joc, és art;
posant-hi amor, poesia.




Joana RaspallAmb sabates de molsa : poemes amb sentiments. 2018

Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Pere Martí i Bertran


10 de març 2020

La vida al camp

   Feliç qui viu al camp i cull fruites madures
i amb llargues caminades alterna les lectures.

   Feliç qui sent l'olor suau de les garrigues
i tot covant descolga estàtues antigues.

   Feliç qui rega un hort en temps de primavera
i pot llegir un bon llibre davall d'una olivera.

   Feliç qui sap unir l'amor de la natura
al reposat deler humà de la cultura.


                              Perpinyà, 4 de març del 1947




Antoni Rovira i Virgili. La collita darrera : poesia inèdita. 2019

Presentació: María José Figueras Salvat, Josep Poblet i Tous

Edició i introducció: Elena de la Cruz Vergari

16 de febrer 2019

Paper

Potser caldria fer paper
amb fibra de lli
per a vestir les paraules
que escrius.

Potser caldria recordar
les teves fibres de bedoll
que enyoren el vent
i cerquen ara la veu de les muses.

Potser abans eres
part d'un pi que somiava
fer acupuntura del cel
amb les fulles.

Potser les teves fibres curtes
d'Eucaliptus reconeixen
i capten l'aroma
d'un poema.

Potser, ja lluny del papir
i del pergamí,
t'adones que els teus fulls
són fulles de l'arbre de la cultura.

___________________________


Quizá habría que hacer papel
con fibra de lino
para vestir las palabras
que escribes.

Quizà habría que recordar
tus fibras de abedul
que añoran el viento
y buscan ahora la voz de las musas.

Quizá antes eras
parte de un pino que soñaba
hacer acupuntura del cielo
con las hojas.

Quizá tus fibras cortas
de Eucaliptus reconocen
y captan el aroma
de un poema.

Tal vez, ya lejos del papiro
y del pergamino,
te das cuenta de que tus hojas
son hojas del árbol de la cultura.




Assumpció Forcada. Tecnologia = Tecnología. 2013

09 de juliol 2017

L'ASSUMPTA D'AUTUN,

               al Museu Rolin.

El cor de la pedra vella
guarda una empremta d'ales:
Mites? Cultura? Roses,
pòsits de sang que esperen
enllà de les paraules.
Ritmes
de moviment en l'aigua
feliç, que el cant pressent
d'un somni
part dellà dels naufragis.
Sireneta del mar,
escuma cap a una alba!

Estàtues antigues



Josep Junyent i Rafart. Obra lírica, 1995

Ed.: Lluís Calderer, Ernest Maruny i Josep M. Massegú

16 de maig 2017

Jo conec

BnF - Bibliothèque nationale de France per Teresa Grau Ros a Flickr
Jo conec els teus interrogants
i les teves respostes.

Sé que bastiràs paraules
de les meves lletres perdudes.



La immòbil sorpresa.



Manuel Nadal. Poesia completa. 1998

26 de maig 2016

Cultura d'aigua

Aigua al sol tant és fang al terra
terrissa redimida al foc
fogons templen fòtils de guerra
guerrera història d'estoc
l'estol d'espases entra en joc
en joc entre coure i fer aigües
aiguabarreig en foc trenca aigües
aigua a càntirs i culte al broc.



Ester Xargay, dins, 

10 de setembre 2015

La cultura com a espai de participació (3)

...el repte real rau en el fet que les polítiques
culturals s'orientin prioritàriament a fer-nos
competents en els diferents llenguatges que
fan possible l'expressió cultural.

Entendre la cultura com un espai de participació,

abans que com un espai de contemplació. És
un horitzó possible. És un camp de possibilitats.



Enric Marín i Joan Manuel Tresserras. 

Cultura de masses i postmodernitat, 1994

08 de març 2015

Què entenem per valors?

Els valors són els carrils intangibles que guien
les nostres accions. Marquen el que és idoni,
el que és possible i el que no està permés dins
un determinat context sociocultural. Ens
permeten avaluar, donar valor al que ens
envolta i al que fem.
...
Quins valors han de cotitzar a l'alça en la
nostra cultura i en el nostre imaginari per tal
de conseguir una societat sostenible?


Fragment



Jordi Pigem. Revalorar el món. 2010

22 de setembre 2014

M. Àngels Anglada : passió per la memòria (2)

Diada Nacional de Catalunya
El seu independentisme es basa en la convicció que no hi ha cap altra
solució viable per a la pervivència de la llengua catalana en unes
condicions òptimes. Creu que, en l'àmbit de la cultura i de la llengua,
els catalans viuen en un estat colonial i tenen el dret d'exercir la seva
sobirania plena en el context de la nova Europa. Si Malta o Xipre,
posem per cas, han aconseguit la independència, per què els catalans
no hi poden aspirar? Tot és un problema de poder: darrere d'una llengua,
darrere d'una cultura, sempre hi hauria d'haver un estat per defensar-la.
El seu independentisme beu de les arrels populars que tenen per
indestriable la independència nacional i l'alliberament social.


(Fragment)



Francesc Foguet i Boreu. M. Àngels Anglada : passió per la memòria, 2003



22 de maig 2014

La veritable pau


-Tu saps què és la pau?
...
-Seria una cosa així com l'abundància 
de béns per a tothom, el progrés de la
cultura, la sanitat, el benestar, la comunicació,
l'alegria, la seguretat del futur, el respecte
a la dignitat de les persones i dels pobles.



(Fragment)



Valors per la convivència, 2003


Text: Esteve Pujol i Pons
Il.: Inés Luz González 

21 d’abril 2014

Països Catalans

Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.




Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de poetes catalans. 1997-, v. 4

17 d’abril 2014

Sitges

Va ser per la tardor de 1891 que Rusiñol va descobrir
Sitges, i va suposar un punt d'inflexió en la seva
trajectòria personal i artística. Entre 1893 i 1894
hi construiria el Cau Ferrat. Les Festes Modernistes
que hi va organitzar i l'activitat del Cau Ferrat van
trobar en el setmanari La Voz de Sitges la plataforma
adequada per donar sortida a la seva immensitat
artística i per situar Sitges en el mapa cultural europeu
de la modernitat del moment, al costat de París,
Brussel·les o Barcelona.



Fragment.




Glòria Casals. Joan Maragall : carnets de viatge. 2010

01 de febrer 2014

3. Actituds personals i cultures professionals (1)

Estem parlant de preparació emocional personal,
però també d'una cultura professional de grup, de
claustre, de centre. I més a la llarga cal parlar de la
renovació de les nostres cultures professionals.

(Fragment)

Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013

25 de gener 2014

1714


Oh valentia funeral del setge,
bandera que esparraca el foraster!
En terra jau, nafrat, el banderer;
la mort arriba que el seu mal li metja.

Cau la ciutat. El fratricidi petja
un vell destí mentre que el nou ja ve.
La boira fuig pel foradat carrer
com una glassa dolorosa i lletja.

Sinistre sona, travessant les places,
el martelleig d'unes feixugues passes.
El vent se'n du la cendra de les lleis.-

Homes callats, coberts de sang i sutge,
alcen l'esguard impenitent, que jutja:
poble vençut que sobreviu als reis.



Josep Carner
(Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970)

Antologia general de la poesia catalana, 2012

20 de novembre 2013

La promoció de la lectura a les llibreries

Les Voltes
Les llibreries catalanes sempre han estat molt més que un comerç de proximitat. 
En efecte, es pot ben dir que la xarxa que conformen arreu del país suposa un 
important actiu a l’hora de promocionar la lectura entre la ciutadania perquè 
han actuat com a veritables agents culturals a l’hora de difondre i apropar els 
llibres i els seus autors als lectors. Aquesta tasca s’ha fet de manera natural i 
altruista, si bé poc sistematitzada, per la qual cosa avui no disposem de dades 
prou completes i exhaustives de la seva activitat regular. Tot i així, n’exposem 
les característiques principals i n’assagem una valoració de conjunt.

(resum)



Antoni Daura i Jorba. "La promoció de la lectura a les llibreries". Anuari de l'Observatori
de Biblioteques, Llibres i Lectura. (2012). v. 2. p. 152


29 de setembre 2013

El present

El present, doncs, vol dir la vida quotidiana d'una
cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb
més de quatre compromesos i alguna cosa solemne,
flotant (com tantes coses solemnes) del tipus de
l'exigència històrica. Però el quotidià és tant més
concret! Li manca, en canvi, perspectiva, és a dir
informació. Voldríem veure ara, i cal veure-ho,
alguna cosa d'allò que els altres veuran un altre dia.

Per això quan parlem de l'esdevenidor de la nostra
cultura, pensem això: el present és el futur posat al
dia; si, doncs, volem futur hem de posar-nos al dia
sense parar, i de pressa.



(Fragment)

Triadú, Joan. "El present". Serra d'or. [Barcelona] (15 juliol
1969] any XI, núm. 118, p. 35 (499)



28 de setembre 2013

Deu poetes d'ara

Les seves edats joves transcorren, entre finals dels anys
cinquanta i començaments dels seixanta, dins un clima
ideològicament obert a diferents tendències, propiciat
per l'afebliment de la dictadura franquista i una certa
recuperació econòmica. Una universitat més
interclassista i la total normalització en la  possibilitat
de viatges o estades a l'estranger són dades sociològiques
gens banals en la configuració dels seus imaginaris
ideològics i estètics. Com ho són també la incorporació
del cinema, de la música pop i de la consciència
tecnològica dels mass-media com a objectes/subjectes
de reflexió intel·lectual i estètica.

(Fragment del pròleg)

Dolors Oller. Deu poetes d'ara : antologia, 1996

09 de desembre 2012

Declaració universal de drets lingüístics

Secció IV, Mitjans de comunicació i noves tecnologies

Article 45

Tota comunitat lingüística té dret que la llengua pròpia
del territori figuri en un lloc prioritari en les manifestacions
i serveis culturals com ara biblioteques, videoteques, cinemes
teatres, museus, arxius, floklore, indústries culturals i totes
les altres expressions que derivin de la realitat cultural.



Fragment.

Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics.