Si fos un dels tres reis, per Nadal
faria créixer un arbre de Nadal
a cada casa, a cada pis,
a les rajoles del passadís,
però no aquell arbre de plàstic,
pintat, que fa fàstic,
que ara s'ha posat de moda:
un avet, un pi autèntic de muntanya,
amb un buf de vent de veres
entre les branques,
que omplís d'olor de resina
les habitacions,
i ple de fruita ben bona:
regals i enhorabona.
Després sortiria amb la vareta
a fer de mag,
catric-catrac.
Al Passeig Nacional
hi plantaria un arbre de Nadal,
ben ple de nines
de tota mena,
amb llarga cabellera
per l'esquena,
que caminen soles,
ballen rock'n'roll
i fan cabrioles.
Qui en vulgui ja en pot agafar;
i de franc, és clar.
A la plaça Déu i Mata
hi plantaria l'arbre
de la xocolata;
al carrer de Rauric
el del pa de pessic;
al d'Urgell
l'arbre del tortell,
i al final de la línia blava,
el del tortell amb la fava.
Què, continuem passejant?
Tot just estem començant:
ara hem de triar el lloc
per a l'arbre dels trenets:
què, el carrer Elisabets?
I el d'avions en miniatura
a la plaça Pep Ventura.
Cada carrer tindrà un arbre especial
i així el dia de Nadal
la canalla voltaran
per la ciutat
amb tants regals com voldran.
Per cada joguina
que un despengi
en sortirà una altra
del mateix color
o potser millor.
Pels pares, en canvi, hi haurà
al pati de Golferics
l'arbre de les sabates i els abrics.
Tot això faria, si fos rei d'Orient.
Però no en soc,
què hi farem.
L'únic regal que puc donar
és desitjar-vos bon any,
d'aquests sí que en tinc un munt,
agafeu-ne sense plany.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra. 2014
Il·lustracions de Bruno Munari.
Traducció de Pau Vidal.
