Brots adormits

Encara indefinits,
concebuts però no engendrats;
ni trobats del tot,
ni del tot perduts,
així són els meus poemes
insegurs però esperançats
per aquell moment tan dolç
de plena expressivitat.

Així dormen els brots,
latents i amagats,
abans de florir al branc
encara desfullats;
mes flors, fulles i branques
esperen la claror
al rompent de l'alba
de l'engendració.



Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes, 2000
Tr. Ferran Bach

Dia de maig

El cirerer se'ns ha mudat

      vestit de lli:

aquest matí del mes de maig

      vol donar el sí.

Les branques són com un punxó,

      de blanc cobertes

fins a l'extrem d'un embolcall

      de flors obertes.

Bufava el vent, queia la neu,

      i ja era bell

però ara n'és més, amb la bellesa

      a flor de pell.

A ple hivern el seu encant

      era un miratge

de la vida, absent com l'ombra

      del seu fullatge.

Ja no és cap figura ombriva,

      cap aparença,

és tot bellesa, amor, vivesa

     i recompensa.

Matí de noces, matí de sol,

      la núvia espera

aquell espòs que li han promès

      que era per a ella.

Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000

Traducció: Ferran Bach

Quan l'ànima escolta

   Quan l'ànima escolta

tot parla el parlar més viu

  i la remor més somorta

     s'explica i ens diu;

     les fulles de la riba

  conversen vehements,

les rieres d'aigua ombriva

     xiuxiuegen rabents;

    vents i valls i núvols,

   per on Déu ha passat,

     revelen i proclamen

el Mot més ben guardat...

     quan l'ànima escolta!

Guido Gezelle. Quan l'ànima escolta i altres poemes. 2000

Traducció de Ferran Bach.