Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicens [Antònia 1941-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicens [Antònia 1941-]. Mostrar tots els missatges

29 de setembre 2023

No era amor

(No era amor la mà
que t'ensenyava a caminar.

No era tendresa la cullera
que t'ensenyava el camí de la boca.

Deien:
Aquesta nena ens pertany
tenim tan poques coses!)



Antònia Vicens. Lovely. 2009

29 d’abril 2023

De joveneta

De joveneta volia ser   amazona
la culpa   un anunci de Martini
en què una dona amb vestit de tul
recorria la retxa infinita de la mar
muntada en una euga
blanca   es va dir té càncer no
sobreviurà l'estiu  llavors vaig voler
ser un cavall  alat
galopant a la sella  de la Mort.


Antònia Vicens. Tots els cavalls. 2017

Premio Nacional de Poesía 2018

06 de març 2022

20 de gener 2022

Avancen

Avancen   al galop   blancs
vermells
negres
grocs   tots els cavalls.



Antònia Vicens. Tots els cavalls. 2017

Premio Nacional de Poesía 2018

27 de desembre 2017

Mir passar la vida

                               No és que sigui bestiar perquè em mengin.
                                                                             ANNE SEXTON




Mir passar la vida   a vegades jo també hi surt però no sempre

em reconec   mal
que   algú digui el meu nom
o faci pinso
del meu
nom   per als cavalls.




Antònia Vicens. Tots els cavalls. 2017

16 de març 2017

La poesia

La poesia
plana sobre 
la vida fulgors d'altres mons
t'esclata als ulls també
estrelles
d'aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d'estendre les paraules l'hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t'encengui el poema.



Antònia Vicens


28 de juny 2010

La meva primera llibreria

Era de caoba vermella
amb portes vidrieres
de vidres fumats
i rivets de laca
blancs.

Un metre d'alçada

per un metre cinquanta d'amplària.
Tres prestatges de vint.

Vàrem rompre la guardiola de terrissa

i tot un capvespre de gener
per anar a comprar-la.

Aviat a casa varen anar arribant Albert Camus. William

Faulkner. Virginia Woolf. Víctor Català. Carson
MacCullers. I James Joyce amb el seu Retrat
d'un artista adolescent
que

em va crear una úlcera a
la ploma.

A poc a poc deixava

de ser moble
i passava a Santuari.
La llibreria.

Les pregàries de la nit

les feia davant el cor obert de la fusta
i no davant el Cordejesús amb els ulls girats
de damunt la capçalera del llit.

A la mare

que no havia obert mai un llibre
també l'amarava de devoció. La llibreria

Llibres a una casa de pobres!


Religiosament es cuidava que la pols

no es fiqués per les escletxes i envaís el paper.
Que els polls dels llibres
no espipellessin les lletres.

En canvi el pare calcigava estufera

quan hi passava per davant.

Satisfet d'haver pogut comprar

la mar a la seva filla.


Antònia Vicens. Lovely. 2009

04 d’agost 2009

No era amor

(No era amor la veu 
que et va ensenyar l'abecedari.

Vares aprendre a llegir
amb sang als genolls.

Deien:

Com els arbres novells perquè no es vincli
li posarem estaques.)


Antònia Vicens. Lovely. 2009