RETORN AL MONT SONG

A les prades llunyanes, cristal·lí, el riu s'allarga.
El cotxe de cavalls s'allunya en la gran pau.
Mentre s'esmuny, diríeu que té pensaments l'aigua.
Per anar a jóc s'apleguen els ocells, cap al tard.
Hi ha el vell embarcador i enfront una ciutat abandonada.
El Sol ponent s'aboca en serres de tardor.
De lluny, dessota els cims del mont Song ara arribo.
I tanco bé la porta al meu retorn.

Wang Wei. Vell país natal, 1986

Matí feliç

 Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu

M'aixeco tard, esmorzo

fruita i torrades i cafè,

mantega i melmelada.

Vaig al mercat, compro tomates,

mongetes tendres i un cap-roig.

Torno a casa i ho endreço.

Ara soc vora mar, al xiringuito.

Mentre em bec una canya

de cervesa glaçada, contemplo

com van d'aquí d'allà,

sobre l'aigua de líquid lapislàtzuli,

les veles ocioses.

                         I escric.

Narcís Comadira. Lent. 2012