Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesies. Mostrar tots els missatges

09 de setembre 2021

Exili interior

Posa't damunt els ulls
un ram d'orquídies blanques
i pensa el món
de dins del teu exili,
fins que percebis com s'obren nenúfars de promeses
i camins de lava entre les roques.

Les presons no resisteixen un poema.



Júlia Ferrer. Atmosferes. 1989

Premi Amadeu Oller 1989


i també dins,

Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999
Ed.: Vinyet Panyella

23 de juny 2020

Cultura

No tan sols en els llibres
es troba la cultura,
sinó també en la traça
amb que es trena un forc d'alls,
s'aparia una xarxa
o s'esmola una dalla...
en tot allò que és obra
de la ment i el treball.

A impuls del pensament,
en qualsevol instant
un simple fet canvia:
posant-hi joc, és art;
posant-hi amor, poesia.




Joana RaspallAmb sabates de molsa : poemes amb sentiments. 2018

Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Pere Martí i Bertran


05 de maig 2017

Josep Carner

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.




Gabriel Ferrater. Vers i prosa. 1988

Edició de Jordi Cornudella i Joan Ferraté.

23 de juliol 2011

Les poesies del món

Els poetes solen construir-se una biblioteca ideal per habitar-hi
poèticament en companyia dels qui s'han triat de confidents en
l'entusiasme de les hores que són visitats per la poesia o en la
solitud dels dies que la poesia els abandona.


Fragment del pròleg de Ricard Torrents