El falcó de llargues ales,
quin envestidor cruel!
Tot seguit que veu la presa
es dispara des del cel.
Estén tot el seu plomatge
con en un adéu al cim;
urpes i bec es convenen
en el deler de llur crim.
Bat les ales, mou les urpes
el tirà de cims llunyers;
presa que ell hagi topada,
no la topa ningú més.
El falcó de llargues ales,
quin envestidor cruel!
Tot seguit que veu la presa
es dispara des del cel.
Josep Carner
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serrat [Joan Manuel 1943-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serrat [Joan Manuel 1943-]. Mostrar tots els missatges
10 de juny 2011
17 d’octubre 2009
Divuit anys
 |
Quan tenia divuit anys,
les noies eren de vidre,
els guerrillers, herois
i els cabells, senyera.
El món era lluita,
i la lluita, un món.
Els llibres clandestins
circulaven amb desfici.
Ballava, però,
balades romàntiques
i de la guitarra en feia
estri de feina com l'Atahualpa,
l'Ibáñez o en Serrat.
Quan tenia divuit anys,
passava pors grises
i alguna nit d'insomni
però vivia a raig
i ple de somnis
quan tenia divuit anys.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)