Ignorar que descobrir el món
amb ulls d'infant,
que disposa d'amor menjar
somriures plens i una
complicitat d'horabaixa
vindria a ser no gosar
ni imaginar ni voler,
una pau mundial
jardins de bonança
gatzara, calitja d'estiu
Atureu-vos del tot
que s'apaivaguin patiments
impedim terror gana
destrucció orfenesa mort
Sí avant incondicional
que es concordi la vida
amb la música i, la terra
commoguda tingui cura
de tots els infants del món.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
One Health
Accions bàsiques per viure en plenitud
Accionem estímuls que ens facin bones persones
Conduïm les nostres emocions vers una atmosfera sense agents contaminants
Elaborem polítiques amb perspectiva de gènere en tots els àmbits
Encaminem activitats del nostre jo poètic, perdurables, en la memòria
Fem de l'amor, la sostenibilitat i l'esperança instruments saludables i creatius
Visquem les experiències negatives com instants d'aprenentatge per transformar
el que estigui al nostre abast
Induïm a mirar i escoltar més enllà de nosaltres, activament i responsable
Respirem, obrim els ulls, descansem, si podem, és clar, somrient,
amb un somriure conscient,
conscient dels perills.
8 de març de 2025
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
t'ha fet sentir pessigolles
com de baldufa al palmell
i no saps que tu mateix
has estat qui l'ha generat.
Ets del somni la llum
que somriu, suavitat
i ulls clucs.
Bona nit, estimat.
El joguet rebregat, en silenci,
s'ajoca pacient al teu costat.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
Fer camí per la natura poètica.
Un moment dolorós
consciència de l'emoció
errades en la percepció?
instants... transformadors.
respirar, descansar
obrir els ulls, somrient.
sentiments d'amor
mereixedors de permanència.
Poema inèdit
Teresa Grau Ros
I més, molt més:
la quietud,
l'amor,
l'herba de dunes,
muntanyes, prats,
jardins,
camps abandonats
marges, basses, rius.
El fresseig de l'aigua,
la pau i la poesia.
Coses senzilles de cada dia.
Teresa Grau Ros
A Carme Ballús, per "Dies petits"
Minut 13:59, a youtube.com
la Veu que no renya ni ofen
La veu respectuosa i amable
la Veu que lentament emociona i
deixa empremta
el so de roure i alzina, de deessa
de la muda de les aus i la pausa
la Veu que voldria aprendre
que no és nova ni fràgil
La veu amb el do d'elevar la paraula
l'escriptura profunda més enllà
del blau del cel i la mar veïna
dels boscos i les ciutats
la Veu que fa emmudir
i sentir el goig d'escoltar-la.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
Acte de record a les persones que han mort durant la pandèmia de la Covid-19. 2020
Ajuntament de Granollers
el tiempo no envejece
Mercedes Carrión Masip
aigüesmare
font, piques, mullena
i rentador social
infància d'aigua
a secà llegint boires
estampida, vida.
Teresa Grau Ros
A la tieta Teresa Grau Nadal de Torà
Cercant el teu tarannà amistós
i moltes fonts d'inspiració
la fermesa de les plantes
alegre i enyorada, riallera.
Versos lliures i cançons
lliris d'aigua, canyissars
gran destresa maternal
estimada i recordada.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
 |
Quan esborro una frase traçant-hi
una ratlla al damunt, ho faig
de manera que no es pugui llegir.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans. 1988 |
 |
El perfum que s'arrela
als nobles arbres de la ciutat
i a recer de la nit
amics que se sumen
a animades revetlles
vespres i nits d'estiu
de repòs i benestar
nit, llum i fum.
Dir poble i sentir-se bé.
Sentir el cor de la humanitat,
i respirar plàcidament.
Teresa Grau Ros |
