Fer camí per la natura poètica.
Un moment dolorós
consciència de l'emoció
errades en la percepció?
instants... transformadors.
respirar, descansar
obrir els ulls, somrient.
sentiments d'amor
mereixedors de permanència.
Poema inèdit
Teresa Grau Ros
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grau Ros [Teresa 1959-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grau Ros [Teresa 1959-]. Mostrar tots els missatges
21 de juliol 2024
Sensibilitat
21 de maig 2024
Coses senzilles
Que no es corrompi del tot la mar,
i la natura. I no s'esfondrin cases
de ningú.
Que a les converses, hi bategui
l'amistat. I es mantingui viva.
l'amistat. I es mantingui viva.
I més, molt més:
la quietud,
l'amor,
l'herba de dunes,
muntanyes, prats,
jardins,
camps abandonats
marges, basses, rius.
El fresseig de l'aigua,
la pau i la poesia.
Coses senzilles de cada dia.
Teresa Grau Ros
14 d’agost 2023
Les veus
A Carme Ballús, per "Dies petits"
Minut 13:59, a youtube.com
la Veu que no renya ni ofen
La veu respectuosa i amable
la Veu que lentament emociona i
deixa empremta
el so de roure i alzina, de deessa
de la muda de les aus i la pausa
la Veu que voldria aprendre
que no és nova ni fràgil
La veu amb el do d'elevar la paraula
l'escriptura profunda més enllà
del blau del cel i la mar veïna
dels boscos i les ciutats
la Veu que fa emmudir
i sentir el goig d'escoltar-la.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
Acte de record a les persones que han mort durant la pandèmia de la Covid-19. 2020
Ajuntament de Granollers
24 de juny 2022
maraigües
el tiempo no envejece
Mercedes Carrión Masip
aigüesmare
font, piques, mullena
i rentador social
infància d'aigua
a secà llegint boires
estampida, vida.
Teresa Grau Ros
17 de febrer 2022
21 de gener 2022
en veritat
En veritat us dic
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora de silenci.
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora de silenci.
Joan Vinyoli
hi ha l'agosarada blavor de la mar,
a les fondàries.
El migdia temperat que s'acaba,
cançons ballables,
cançons ballables,
un raonament lúcid i senzill.
Esguards de glaç o de tendresa immensa.
Els versos han sorgit sentint
la llum i la solidesa de la lluna
i el fred del dia que s'acaba.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
21 de novembre 2021
26 d’abril 2021
Enversar
A la tieta Teresa Grau Nadal de Torà
Cercant el teu tarannà amistós
i moltes fonts d'inspiració
la fermesa de les plantes
alegre i enyorada, riallera.
Versos lliures i cançons
lliris d'aigua, canyissars
gran destresa maternal
estimada i recordada.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
28 de febrer 2021
Indici
Que no m'entrin a casa
Sense avisar abans
Moltes gràcies per endavant!
Teresa Grau Ros
26 d’agost 2020
30 de maig 2020
18 d’abril 2020
Miquel, hortolà
 |
Miquel, hortolà, vuitanta-sis anys,
―I vostè ¿què espera de la vida?
―De moment, que plogui.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
|
01 de febrer 2020
08 de setembre 2019
La bona cançó
 |
La bona cançó, la de l'aigua clara,
la de l'oratjol entre el verd pinar,
la del nin dormit que canta la mare,
la bona cançó voldria cantar!
La bona cançó de l'home que sega,
la de la suor del que pasta el pa,
de la pluja el cant quan la terra rega,
la bona cançó voldria cantar!
La bona cançó del besar pausat,
del riure quiet i el dolç sospirar,
de l'amor tranquil com una amistat.
Mare, vent o amor? Pluja o front suat?
La bona cançó... Qui me la dirà
la bona cançó que jo vull cantar!
|
20 de juliol 2019
Essència de poeta
La part teva més bona
que transmets en els altres
com el cant dels ocells
damunt l'aigua blava
és immutable i tendra
poderosa com cap altra
és un silenci farcit
de mirades obertes.
S'evapora tan bon punt
algú li corfereix l'ànima
emparat en la fondària
del teu cor sense límit.
Retorna amb cautela
i la seva presència se sent
ferma, clara, amorosa
com la d'una abraçada.
que transmets en els altres
com el cant dels ocells
damunt l'aigua blava
és immutable i tendra
poderosa com cap altra
és un silenci farcit
de mirades obertes.
S'evapora tan bon punt
algú li corfereix l'ànima
emparat en la fondària
del teu cor sense límit.
Retorna amb cautela
i la seva presència se sent
ferma, clara, amorosa
com la d'una abraçada.
Teresa Grau Ros
22 de juny 2019
Pels volts de Sant Joan
 |
El perfum que s'arrela
als nobles arbres de la ciutat
i a recer de la nit
amics que se sumen
a animades revetlles
vespres i nits d'estiu
de repòs i benestar
nit, llum i fum.
Dir poble i sentir-se bé.
Sentir el cor de la humanitat,
i respirar plàcidament.
Teresa Grau Ros |
31 de maig 2019
Una tarda de versos de maig
Transformar el fet de no poder estar
Teresa Grau Ros
als esdeveniments poètics que desitjaria.
I descobrir, escoltant
i gaudint àvidament, a l'aparell,
veus i personalitats diferents
i extraordinàries alhora:
Mary Oliver i Rafeef Ziadah.
Aquest bategar compassat
d'una realitat poètica
d'una realitat poètica
que ni Arderiu,
ni Espriu
no van conéixer ni assaborir,
ni milions de poetes d'arreu del món
imaginar-s'ho.
I ara, nosaltres, sí!
Internet i la pluja m'han regalat,
novament,
l'equilibri a l'espai quotidià
una tarda de versos de maig.
novament,
l'equilibri a l'espai quotidià
una tarda de versos de maig.
Teresa Grau Ros
19 de maig 2019
21 d’abril 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)